Diferència entre les revisions de "Província de Sevilla"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 17: Llínea 17:
  
 
== Divisió comarcal ==
 
== Divisió comarcal ==
 +
[[File:Sevilla_por_comarcas.png|thumb|250px|Divisió comarcal de la província de Sevilla]]
 +
 
De la mateixa manera que el restant de províncies andaluses, la província de Sevilla carix d'una comarcalisació administrativa. No obstant, s'han delimitat diferents àrees a partir de criteris d'homogeneïtat geogràfica i sociodemogràfica.
 
De la mateixa manera que el restant de províncies andaluses, la província de Sevilla carix d'una comarcalisació administrativa. No obstant, s'han delimitat diferents àrees a partir de criteris d'homogeneïtat geogràfica i sociodemogràfica.
  
Llínea 23: Llínea 25:
 
* [[Baix Guadalquivir]]
 
* [[Baix Guadalquivir]]
 
* [[Campinya de Carmona]]
 
* [[Campinya de Carmona]]
* [[Campinyaa de Morón i Marchena]]
+
* [[Campinya de Morón i Marchena]]
 
* [[Comarca Metropolitana de Sevilla]]  
 
* [[Comarca Metropolitana de Sevilla]]  
* [[Comarca d'Ecija]]
+
* [[Comarca d'Ècija]]
* [[Serra Nort]]
+
* [[Serra Nort (Sevilla)|Serra Nort]]
* [[Serra Sur]]  
+
* [[Serra Sur (Sevilla)|Serra Sur]]  
 
* [[Vega del Guadalquivir]]
 
* [[Vega del Guadalquivir]]
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
  
La província de Sevilla en Andalusia és la primera província per PIB per damunt de [[Màlaga]] i [[Càdis]] . La seua àrea metropolitana concentra l'immensa major part de l'activitat econòmica provincial i constituïx el major pol econòmic i el de major renda per llar de la regió considerablement per damunt de la mija andalusa, sent l'única a nivell regional que supera, llaugerament, la mija nacional, concentrant-se en la pròpia capital i L'Aljarafe els municipis més rics d'Andalusia.
+
La província de Sevilla en Andalusia és la primera província per PIB per damunt de [[Màlaga]] i [[Càdis]] . La seua àrea metropolitana concentra l'immensa major part de l'activitat econòmica provincial i constituïx el major pol econòmic i el de major renda per llar de la regió considerablement per damunt de la mija andalusa, sent l'única a nivell regional que supera, llaugerament, la mija nacional, concentrant-se en la pròpia capital i L'Aljarafe els municipis més rics d'Andalusia.  
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 40: Llínea 42:
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* [https://ine.es/ Instituto Nacional de Estadística]
 
* [https://ine.es/ Instituto Nacional de Estadística]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/13392Municipis de la província de Sevilla]
+
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/13392 Municipis de la província de Sevilla]
 
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de España]
 
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de España]
  
Llínea 56: Llínea 58:
 
[[Categoria:Andalusia]]
 
[[Categoria:Andalusia]]
 
[[Categoria:Províncies d'Espanya]]
 
[[Categoria:Províncies d'Espanya]]
 +
[[Categoria:Província de Sevilla]]

Última revisió del 10:38 3 oct 2024

Situació de la província de Sevilla en Espanya

La província de Sevilla és una província d'Andalusia, Espanya i la més poblada de totes les províncies andaluses. Té una extensió de 14 036 km²,​ en una població total de 1.963.000 habitants (INE 2022),​ que habiten els seus 106 municipis.

Geografia[editar | editar còdic]

La província té una superfície de 14 036 km², i és la 1.ª província andalusa per extensió.6

Relleu[editar | editar còdic]

Es distinguixen 3 unitats principals: Depressió Bètica l'eix de la qual és el riu Guadalquivir que travessa la província d'est a suroest, i prop de la seua desembocadura s'estenen Les Marismes (en época romana era un llac marí), Serra Morena al nort, i al sur estribacions de la Cordillera Bètica.

Hidrografia[editar | editar còdic]

El principal riu que travessa la província és el Guadalquivir (el riu Betis romà), alguns dels seus afluents són el Genil, el Corbones, el Guadaíra, el Viar i el Rivera d'Huelva.

Clima[editar | editar còdic]

Clima mediterràneu en temperatura mija anual de 18,5 °C i una pluviositat mija (650 litros anuals), en hiverns suaus i estius molt calorosos, en temperatures màximes que superen a voltes els 40º.

La localitat d'Écija és popularment coneguda com la sarten d'Andalusia pels tórridos estius.

Divisió comarcal[editar | editar còdic]

Divisió comarcal de la província de Sevilla

De la mateixa manera que el restant de províncies andaluses, la província de Sevilla carix d'una comarcalisació administrativa. No obstant, s'han delimitat diferents àrees a partir de criteris d'homogeneïtat geogràfica i sociodemogràfica.

Les comarques sevillanes són:

Economia[editar | editar còdic]

La província de Sevilla en Andalusia és la primera província per PIB per damunt de Màlaga i Càdis . La seua àrea metropolitana concentra l'immensa major part de l'activitat econòmica provincial i constituïx el major pol econòmic i el de major renda per llar de la regió considerablement per damunt de la mija andalusa, sent l'única a nivell regional que supera, llaugerament, la mija nacional, concentrant-se en la pròpia capital i L'Aljarafe els municipis més rics d'Andalusia.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Províncies d'Espanya · 750px-Flag of Spain svg.png
Alacant · Àlava · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Balears · Barcelona · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Guipúscoa · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Viscaya · Zamora · Ceuta · Melilla