Diferència entre les revisions de "Antoni Escarré Esteve"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Antoni Escarré Esteve''' ([[Alacant]], [[22 d'octubre]] de [[1941]] - [[Alacant]], [[5 de març]] de [[2022]]) fon un biòlec i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Antoni Escarré Esteve | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Biòlec i polític. | ||
| + | | data_naix = [[22 d'octubre]] de [[1941]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Alacant]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[5 de març]] de [[2022]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Alacant]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Antoni Escarré Esteve''' ([[Alacant]], [[22 d'octubre]] de [[1941]] - † [[Alacant]], [[5 de març]] de [[2022]]) fon un biòlec, professor universitari i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Fon conseller de Cultura ([[1989]]-[[1991]]) i de Mig Ambient (1991-[[1993]]) durant els governs socialistes de [[Joan Lerma]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 5: | Llínea 16: | ||
=== Trayectòria professional === | === Trayectòria professional === | ||
| − | Despuix de llicenciar-se en biologia en l'[[Universitat de Barcelona]], obtingué una beca per a estudiar la vegetació de la [[Guinea Equatorial]]. Despuix fon professor de botànica i ecologia en l'[[Universitat de Navarra]], de Biologia en el Centre d'Estudis Universitaris d'Alacant en [[1976]]. Antoni Escarré fon professor universitari en diverses etapes. També fon professor en l'Universitat de Barcelona en [[1986]] i en Alacant, de Bioestadística. Conseguida la càtedra d'Ecologia, fon vicerector d'Investigació en l'Universitat d'Alacant, sent rector [[Ramón Martín Mateo]], en | + | Despuix de llicenciar-se en biologia en l'[[Universitat de Barcelona]], obtingué una beca per a estudiar la vegetació de la [[Guinea Equatorial]]. Despuix fon professor de botànica i ecologia en l'[[Universitat de Navarra]], de Biologia en el Centre d'Estudis Universitaris d'Alacant en [[1976]]. Antoni Escarré fon professor universitari en diverses etapes. També fon professor en l'Universitat de Barcelona en [[1986]] i en Alacant, de Bioestadística. Conseguida la càtedra d'Ecologia, fon vicerector d'Investigació en l'Universitat d'Alacant, sent rector [[Ramón Martín Mateo]], en l'any 1986. |
Com a científic participà activament en els inicis de l'ecologia ibèrica, en estudis del cicle biogeoquímic de conques. Ademés coordinà un doctorat en l'[[Cuba|illa de Cuba]] sobre el "Desenroll sostenible dels boscs tropicals, utilisació forestal i turística", doctorat conjunt entre l'Universitat d’Alacant i la Universidad de Pinar del Río (Cuba). Despuix d'eixe doctorat han eixit un centenar de tesis en Cuba, sent Antoni Escarré molt volgut pels naturalistes en aquell país. | Com a científic participà activament en els inicis de l'ecologia ibèrica, en estudis del cicle biogeoquímic de conques. Ademés coordinà un doctorat en l'[[Cuba|illa de Cuba]] sobre el "Desenroll sostenible dels boscs tropicals, utilisació forestal i turística", doctorat conjunt entre l'Universitat d’Alacant i la Universidad de Pinar del Río (Cuba). Despuix d'eixe doctorat han eixit un centenar de tesis en Cuba, sent Antoni Escarré molt volgut pels naturalistes en aquell país. | ||
| Llínea 11: | Llínea 22: | ||
=== Trayectòria política === | === Trayectòria política === | ||
| − | En l'any [[1981]] s'afilià al [[PSOE]]. Fon diputat en les [[Corts Valencianes]] poc més de la mitat de la III Llegislatura, ya que renuncià a l'acta de diputat en [[1994]] per tornar a la docència. | + | En l'any [[1981]] s'afilià al [[PSOE]]. Fon diputat en les [[Corts Valencianes]] poc més de la mitat de la III Llegislatura, ya que renuncià a l'acta de diputat en [[1994]] per a tornar a la docència. |
| − | En juny de [[1988]] fon nomenat Director General d'Ensenyança Universitària i Investigació de la [[Generalitat Valenciana]]. Fon Conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana entre setembre de [[1989]] i juliol de [[1991]]; i Conseller de Mig Ambient entre els mesos de juliol de [[1991]] i [[1993]] en els diferents governs del socialiste [[Joan Lerma]]. | + | En [[juny]] de [[1988]] fon nomenat Director General d'Ensenyança Universitària i Investigació de la [[Generalitat Valenciana]]. Fon Conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana entre [[setembre]] de [[1989]] i [[juliol]] de [[1991]]; i Conseller de Mig Ambient entre els mesos de juliol de [[1991]] i [[1993]] en els diferents governs del socialiste [[Joan Lerma]]. |
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | * En el llibre titulat ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], Valéncia, 1991, 3ª Ed.), apareix un conveni entre la Conselleria i el rector de l'Universitat de Valéncia: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Convenio para 'normalitzar' la toponimia catalanòfona del 'país valencià'. Firmado por el conseller Escarré y el rector [[Ramón Lapiedra Civera|Lapiedra]]. Escarré Esteve y el rector de la Universitat de Valencia, Ramón Lapiedra i Civera, mediante el cual y sólo para 1990, la Conselleria de Cultura aporta 2.500.000 pesetas. Por contra, en el texto del convenio, hecho a imprenta y que ocupa tres folios, en absoluto aparece la expresión toponomástica catalana, que, sin embargo, se repite y reitera en el anexo mecanografiado, la letra pequeña. Cuando se cita a la lengua vernácula, se hace con la terminología 'nostra llengua', sin hacer expresa mención de valenciana o catalana, a manera de burlar la denominación natural y legal de la lengua valenciana. Tal es así que, en el texto del convenio, ambas autoridades "exposen que la recuperació del nostre patrimoni toponimic es una tasca de realització prioritària en aquests moments a causa de la situació de postergació que la nostra llengua ha patit durant molts anys". Fotos del conveni firmat: Conveni entre la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i l'Universitat de Valéncia per a realitzar el curs de postgrau Master en Toponimia. Bloc III. Toponimia temàtica: "Es tracta de donar a conéixer de manera sistemàtica els inventaris i reculls de diversa procedència i metodologia, especialment per a valorar l'abast i la intensitat de la tasca de recol.lecció als diversos indrets dels Països Catalans". Annex A: '... en l'afany de regularitzar o 'normalitzar' la toponimia, sobretot la del sector catalanòfon del País Valencià, ....'''|Convenio para 'normalitzar' la toponimia catalanòfona del 'país valencià'' per [[Baltasar Bueno]] (''[[Las Provincias]]'', 24.6.1990). Citat en el llibre ''Judes Valentins''}} | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://www.lasprovincias.es/politica/fallece-conseller-antonio-20220305133446-nt.html Fallece el exconseller Antonio Escarré - ''Las Provincias''] | ||
[[Categoria: Biografies]] | [[Categoria: Biografies]] | ||
Última revisió del 10:56 8 abr 2023
| Antoni Escarré Esteve | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Biòlec i polític. | ||
| Naiximent: | 22 d'octubre de 1941 | ||
| Lloc de naiximent: | Alacant, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 5 de març de 2022 | ||
| Lloc de defunció: | Alacant, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Antoni Escarré Esteve (Alacant, 22 d'octubre de 1941 - † Alacant, 5 de març de 2022) fon un biòlec, professor universitari i polític valencià d'ideologia pancatalanista. Fon conseller de Cultura (1989-1991) i de Mig Ambient (1991-1993) durant els governs socialistes de Joan Lerma.
Biografia[editar | editar còdic]
Trayectòria professional[editar | editar còdic]
Despuix de llicenciar-se en biologia en l'Universitat de Barcelona, obtingué una beca per a estudiar la vegetació de la Guinea Equatorial. Despuix fon professor de botànica i ecologia en l'Universitat de Navarra, de Biologia en el Centre d'Estudis Universitaris d'Alacant en 1976. Antoni Escarré fon professor universitari en diverses etapes. També fon professor en l'Universitat de Barcelona en 1986 i en Alacant, de Bioestadística. Conseguida la càtedra d'Ecologia, fon vicerector d'Investigació en l'Universitat d'Alacant, sent rector Ramón Martín Mateo, en l'any 1986.
Com a científic participà activament en els inicis de l'ecologia ibèrica, en estudis del cicle biogeoquímic de conques. Ademés coordinà un doctorat en l'illa de Cuba sobre el "Desenroll sostenible dels boscs tropicals, utilisació forestal i turística", doctorat conjunt entre l'Universitat d’Alacant i la Universidad de Pinar del Río (Cuba). Despuix d'eixe doctorat han eixit un centenar de tesis en Cuba, sent Antoni Escarré molt volgut pels naturalistes en aquell país.
Trayectòria política[editar | editar còdic]
En l'any 1981 s'afilià al PSOE. Fon diputat en les Corts Valencianes poc més de la mitat de la III Llegislatura, ya que renuncià a l'acta de diputat en 1994 per a tornar a la docència.
En juny de 1988 fon nomenat Director General d'Ensenyança Universitària i Investigació de la Generalitat Valenciana. Fon Conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana entre setembre de 1989 i juliol de 1991; i Conseller de Mig Ambient entre els mesos de juliol de 1991 i 1993 en els diferents governs del socialiste Joan Lerma.
Cites[editar | editar còdic]
- En el llibre titulat Judes Valentins de J.P. Valencianos (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Valéncia, 1991, 3ª Ed.), apareix un conveni entre la Conselleria i el rector de l'Universitat de Valéncia:
Convenio para 'normalitzar' la toponimia catalanòfona del 'país valencià'. Firmado por el conseller Escarré y el rector Lapiedra. Escarré Esteve y el rector de la Universitat de Valencia, Ramón Lapiedra i Civera, mediante el cual y sólo para 1990, la Conselleria de Cultura aporta 2.500.000 pesetas. Por contra, en el texto del convenio, hecho a imprenta y que ocupa tres folios, en absoluto aparece la expresión toponomástica catalana, que, sin embargo, se repite y reitera en el anexo mecanografiado, la letra pequeña. Cuando se cita a la lengua vernácula, se hace con la terminología 'nostra llengua', sin hacer expresa mención de valenciana o catalana, a manera de burlar la denominación natural y legal de la lengua valenciana. Tal es así que, en el texto del convenio, ambas autoridades "exposen que la recuperació del nostre patrimoni toponimic es una tasca de realització prioritària en aquests moments a causa de la situació de postergació que la nostra llengua ha patit durant molts anys". Fotos del conveni firmat: Conveni entre la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i l'Universitat de Valéncia per a realitzar el curs de postgrau Master en Toponimia. Bloc III. Toponimia temàtica: "Es tracta de donar a conéixer de manera sistemàtica els inventaris i reculls de diversa procedència i metodologia, especialment per a valorar l'abast i la intensitat de la tasca de recol.lecció als diversos indrets dels Països Catalans". Annex A: '... en l'afany de regularitzar o 'normalitzar' la toponimia, sobretot la del sector catalanòfon del País Valencià, ....
Convenio para 'normalitzar' la toponimia catalanòfona del 'país valencià per Baltasar Bueno (Las Provincias, 24.6.1990). Citat en el llibre Judes Valentins