Diferència entre les revisions de "Francesch Vicent"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Francesch Vicent''' o '''Francesc Vicent''' (Sogorp, 1479 - ? 1523) és l'autor del primer tractat d'escacs modern del món. == Biografia == Es…»)
 
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Francesch Vicent''' o '''Francesc Vicent''' ([[Sogorp]], [[1479]] - ? [[1523]]) és l'autor del primer tractat d'escacs modern del món.
+
{{Biografia|
 +
| nom = Francesch Vicent
 +
| image =
 +
| peu = 
 +
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]
 +
| ocupació = Escritor. Autor del primer tractat d'escacs modern.
 +
| data_naix = [[1479]] 
 +
| lloc_naix = [[Sogorp]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = ? [[1523]]
 +
| lloc_mort = [[Sogorp]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Francesch Vicent''' o '''Francesc Vicent''' ([[Sogorp]], [[1479]] - ? [[1523]]) fon un escritor [[Valencians|valencià]], és l'autor del primer tractat d'[[escacs]] modern del món.
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Este enigmàtic personage fon l'autor del primer tractat d'escacs modern del món. L'incunable fon imprés en l'any [[1495]] (15 de maig), en l'imprenta de Lope de Roca Alemany i Pedro Trincher de la [[ciutat de Valéncia]] baix el títul ''Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100'', encara que en la seua família sempre han sostingut en cert romanticisme que el llibre es va escriure en [[1492]]. És per això per lo que, segons el consens majoritari, està considerat el fundador de l'escacs moderns (occidentals), en ple Sigle d'Or Valencià.  
+
Este enigmàtic personage fon l'autor del primer tractat d'escacs modern del món. L'incunable fon imprés en l'any [[1495]] ([[15 de maig]]), en l'imprenta de Lope de Roca Alemany i Pedro Trincher de la [[ciutat de Valéncia]] baix el títul ''Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100'', encara que en la seua família sempre han sostingut en cert romanticisme que el llibre es va escriure en l'any [[1492]]. És per això per lo que, segons el consens majoritari, està considerat el fundador de l'escacs moderns (occidentals), en ple [[Sigle d'Or Valencià]].  
  
Per desgràcia, en el pas del temps, s'han perdut tots els eixemplars impresos, sent l'últim del qual es té notícia un guardat en la llibreria del monasteri de Montserrat, perdent-se el seu rastre en [[1811]] durant la [[Guerra de l'Independència]] quan els soldats francesos es varen atrincherar en ell i varen utilisar els vells pergamins per a confeccionar cartuchos.
+
Per desgràcia, en el pas del temps, s'han perdut tots els eixemplars impresos, sent l'últim del qual es té notícia un guardat en la llibreria del [[monasteri]] de Montserrat, perdent-se el seu rastre en [[1811]] durant la [[Guerra de l'Independència]] quan els soldats francesos es varen atrincherar en ell i varen utilisar els vells pergamins per a confeccionar cartuchos.
  
 
De l'obra de Francesch Vicent cal destacar la seua gran aportació a l'evolució cap a l'escacs modern ya que va introduir una figura clau, la reina, en substitució d'una peça coneguda com "alferza", lo que va diferenciar l'escacs aràbic de l'europeu, otorgant ad este moltes més possibilitats estratègiques.
 
De l'obra de Francesch Vicent cal destacar la seua gran aportació a l'evolució cap a l'escacs modern ya que va introduir una figura clau, la reina, en substitució d'una peça coneguda com "alferza", lo que va diferenciar l'escacs aràbic de l'europeu, otorgant ad este moltes més possibilitats estratègiques.
Llínea 11: Llínea 22:
 
La publicació del llibre ''En pos del incunable perdido'' ([[Biblioteca Valenciana]], [[2001]]) fon revolucionària. Es tracta d'una àrdua investigació, d'una década, en la que l'autor, José A. Garzón, acredita, per fi, en proves concloents, obtingudes dels primers impresos i manuscrits d'escacs, i demostra que el de Vicent era un llibre en problemes d'escacs modern; despuix a la seua condició de primer llibre d'escacs imprés en el món unia la de ser l'obra a on s'arreplegava la gran revolució de l'escacs ocorreguda en el [[sigle XV]]. Era la seua carta de naturalea impresa.
 
La publicació del llibre ''En pos del incunable perdido'' ([[Biblioteca Valenciana]], [[2001]]) fon revolucionària. Es tracta d'una àrdua investigació, d'una década, en la que l'autor, José A. Garzón, acredita, per fi, en proves concloents, obtingudes dels primers impresos i manuscrits d'escacs, i demostra que el de Vicent era un llibre en problemes d'escacs modern; despuix a la seua condició de primer llibre d'escacs imprés en el món unia la de ser l'obra a on s'arreplegava la gran revolució de l'escacs ocorreguda en el [[sigle XV]]. Era la seua carta de naturalea impresa.
  
Com a nota curiosa, Rafael Ferrando, director de l'observatori astronòmic Pla d'arguines de Sogorp, va batejar un [[asteroide]] en el seu honor, el (78071) Vicent.
+
== Tractat ==
 +
 
 +
L'obra que apareix en el tractat de Vicent, escrita pels poetes [[Bernat de Fenollar]], [[Narcís Vinyoles]] i [[Francesc de Castellví]], tots ells partícips del Sigle d'Or Valencià.
 +
 
 +
== Reconeiximents ==
 +
 
 +
Com a nota curiosa, Rafael Ferrando, director de l'observatori astronòmic Pla d'Arguines de Sogorp, va batejar un [[asteroide]] en el seu honor, el (78071) Vicent.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
  
 
* [[Escacs]]
 
* [[Escacs]]
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francesch_Vicent Francesch Vicent en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors valencians]]

Última revisió del 16:42 4 abr 2023

Francesch Vicent
Nacionalitat: Valenciana
Ocupació: Escritor. Autor del primer tractat d'escacs modern.
Naiximent: 1479
Lloc de naiximent: Sogorp, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: ? 1523
Lloc de defunció: Sogorp, Regne de Valéncia, Espanya

Francesch Vicent o Francesc Vicent (Sogorp, 1479 - † ? 1523) fon un escritor valencià, és l'autor del primer tractat d'escacs modern del món.

Biografia[editar | editar còdic]

Este enigmàtic personage fon l'autor del primer tractat d'escacs modern del món. L'incunable fon imprés en l'any 1495 (15 de maig), en l'imprenta de Lope de Roca Alemany i Pedro Trincher de la ciutat de Valéncia baix el títul Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, encara que en la seua família sempre han sostingut en cert romanticisme que el llibre es va escriure en l'any 1492. És per això per lo que, segons el consens majoritari, està considerat el fundador de l'escacs moderns (occidentals), en ple Sigle d'Or Valencià.

Per desgràcia, en el pas del temps, s'han perdut tots els eixemplars impresos, sent l'últim del qual es té notícia un guardat en la llibreria del monasteri de Montserrat, perdent-se el seu rastre en 1811 durant la Guerra de l'Independència quan els soldats francesos es varen atrincherar en ell i varen utilisar els vells pergamins per a confeccionar cartuchos.

De l'obra de Francesch Vicent cal destacar la seua gran aportació a l'evolució cap a l'escacs modern ya que va introduir una figura clau, la reina, en substitució d'una peça coneguda com "alferza", lo que va diferenciar l'escacs aràbic de l'europeu, otorgant ad este moltes més possibilitats estratègiques.

La publicació del llibre En pos del incunable perdido (Biblioteca Valenciana, 2001) fon revolucionària. Es tracta d'una àrdua investigació, d'una década, en la que l'autor, José A. Garzón, acredita, per fi, en proves concloents, obtingudes dels primers impresos i manuscrits d'escacs, i demostra que el de Vicent era un llibre en problemes d'escacs modern; despuix a la seua condició de primer llibre d'escacs imprés en el món unia la de ser l'obra a on s'arreplegava la gran revolució de l'escacs ocorreguda en el sigle XV. Era la seua carta de naturalea impresa.

Tractat[editar | editar còdic]

L'obra que apareix en el tractat de Vicent, escrita pels poetes Bernat de Fenollar, Narcís Vinyoles i Francesc de Castellví, tots ells partícips del Sigle d'Or Valencià.

Reconeiximents[editar | editar còdic]

Com a nota curiosa, Rafael Ferrando, director de l'observatori astronòmic Pla d'Arguines de Sogorp, va batejar un asteroide en el seu honor, el (78071) Vicent.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]