Diferència entre les revisions de "Rafael Ninyoles"
(Revertides les edicions de Balencianet (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2) (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada Reversió) |
|
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |
(Sense diferències)
| |
Última revisió del 23:51 14 gin 2023
| Rafael Lluís Ninyoles i Monllor | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Sociollingüiste | ||
| Naiximent: | 1943 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 25 d'octubre de 2019 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Rafael Lluís Ninyoles i Monllor (Valéncia, 1943 - † 25 d'octubre de 2019) fon un sociollingüiste valencià d'ideologia pancatalanista, està considerat com un dels pares de la sociollingüística en Catalunya junt a Lluís Vicent Aracil i Boned. Rafael Ninyoles és llicencià primer en Dret i despuix es doctorà en Sociologia.
Biografia[editar | editar còdic]
Estudià el bachillerat en els jesuïtes, a on va conéixer a Alfons Cucó, Eliseu Climent i Lluís Vicent Aracil. Despuix es va llicenciar en Dret i es doctorà en Sociologia per l'Universitat de Valéncia.
En l'any 1967 viajà als Estats Units.
Ha segut professor de sociologia en la Facultat de Ciències Econòmiques de l'Universitat de Valéncia, ha treballat com a expert en la Diputació Provincial de Valéncia i en la Generalitat Valenciana.
Rafael Ninyoles i Aracil varen combatre la tesis del bilingüisme i varen aplicar el concepte de diglòssia per a definir la situació llingüística de la població catalana.
Ha publicat artículs en diaris i revistes com Serra d'Or, Gorg, Quaderns per al Diàlec o El País sobre el conflicte llingüístic valencià, i ha colaborat en el Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell. Fon un dels membres fundadors d'Unió Democràtica del País Valencià, partit polític desaparegut.
Obra[editar | editar còdic]
Ha publicat diverses obres, com:
- L'Opinió pública (1968)
- Conflicte llingüístic valencià (1969)
- Idioma i prejudici (1971)
- Idioma i poder social (1972)
- Estructura social i política lingüística (1975)
- Cuatro idiomas para un Estado (1977)
- El País Valencià a l'eix mediterrani (1992)
- Sociologia de la ciutat de València (1996)
I coordinat atres, com:
- Estructura social al País Valencià (1982)
- La societat valenciana: estructura social i institucions (2000)
Distincions[editar | editar còdic]
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) li concedí l'any 2019 la Medalla d'Honor.