Diferència entre les revisions de "Asmara"
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Asmara_Montage.png|thumb|300px|Asmara]] | [[File:Asmara_Montage.png|thumb|300px|Asmara]] | ||
− | '''Asmara''' (en [[italià]] a voltes en l'artícul: l'Asmara; en tigriña: ኣስመራ Asmerà; en [[àrap]]: أسمرا | + | '''Asmara''' (en [[italià]] a voltes en l'artícul: l'Asmara; en tigriña: ኣስመራ Asmerà; en [[àrap]]: أسمرا Asmarā ) és la capital i la ciutat més poblada d'[[Eritrea]]. Està localisada en la part septentrional de l'Altiplano d'Eritrea. Concentra una bona part de l'indústria de textils, carn processada, [[cervesa]], calcer i ceràmica del país. Antigament era un chicotet llogaret, que en l'any [[1898]] els colonisadors italians la varen convertir en ciutat capital de la seua colónia Eritrea: tenia 1500 habitants en l'any [[1900]] i 105.000 en [[1940]]. Actualment segons el cens de l'any 2020 contava ya en una població de 930.000 habitants. |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== Història == | == Història == | ||
− | Asmara es va formar en el [[sigle XII]] a partir de quatre llogarets com a lloc comercial i posteriorment com a capital del príncip Ras Alula. Va ser colonisada per [[Itàlia]] en l'any [[1889]], convertint-se en capital nacional en [[1897]]. A finals de la [[década de 1930]], els italians varen canviar l'image de la ciutat en noves estructures i nous edificis; va ser | + | Asmara es va formar en el [[sigle XII]] a partir de quatre llogarets com a lloc comercial i posteriorment com a capital del príncip Ras Alula. Va ser colonisada per [[Itàlia]] en l'any [[1889]], convertint-se en capital nacional en [[1897]]. A finals de la [[década de 1930]], els italians varen canviar l'image de la ciutat en noves estructures i nous edificis; va ser nomenada llavors "Piccola Roma" (Chicoteta Roma). Actualment la major part dels edificis són d'orige italià i alguns llocs posseïxen noms en dit idioma. |
Durant la guerra per l'independència contra [[Etiopia]], l'aeroport de la ciutat es va convertir en la clau del conflicte i va ser usat pels eritreos per a obtindre armes i suministraments des de l'exterior. Va ser l'última ciutat en caure en mans del Front Popular de Lliberació d'Eritrea (FPLE) en la guerra d'independència en [[1990]], i les tropes de l'Eixèrcit etíope es varen rendir sense lluitar el [[24 de maig]] de [[1991]]. | Durant la guerra per l'independència contra [[Etiopia]], l'aeroport de la ciutat es va convertir en la clau del conflicte i va ser usat pels eritreos per a obtindre armes i suministraments des de l'exterior. Va ser l'última ciutat en caure en mans del Front Popular de Lliberació d'Eritrea (FPLE) en la guerra d'independència en [[1990]], i les tropes de l'Eixèrcit etíope es varen rendir sense lluitar el [[24 de maig]] de [[1991]]. | ||
Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Com a capital i ciutat més gran d'Eritrea, la majoria de les empreses del país tenen la seua sèu en Asmara. La ciutat va ser una volta una ciutat industrial. Durant el periodo colonial, Asmara va ser un centre administratiu i comercial de l'Àfrica Oriental Italiana. Quan els britànics varen entrar en el país en l'any [[1941]], molts negocis varen ser tancats o reubicats fòra de la ciutat. Esta tendència es va mantindre baix l'ocupació etíope. | Com a capital i ciutat més gran d'Eritrea, la majoria de les empreses del país tenen la seua sèu en Asmara. La ciutat va ser una volta una ciutat industrial. Durant el periodo colonial, Asmara va ser un centre administratiu i comercial de l'Àfrica Oriental Italiana. Quan els britànics varen entrar en el país en l'any [[1941]], molts negocis varen ser tancats o reubicats fòra de la ciutat. Esta tendència es va mantindre baix l'ocupació etíope. | ||
− | Actualment, Eritrean Airlines i Nasair tenen la seua sèu en Asmara. La Corporació de Telecomunicacions d'Eritrea també té la seua sèu en la ciutat. Ademés, l'estació de televisió nacional, Eri-TV, té molts estudis en diversos barris de la capital. | + | Actualment, Eritrean Airlines i Nasair tenen la seua sèu en Asmara. La Corporació de Telecomunicacions d'Eritrea també té la seua sèu en la ciutat. Ademés, l'estació de televisió nacional, Eri-TV, té molts estudis en diversos barris de la capital. |
== Referències == | == Referències == | ||
Llínea 35: | Llínea 35: | ||
[[Categoria:Capitals d'Àfrica]] | [[Categoria:Capitals d'Àfrica]] | ||
− | [[Categoria: | + | [[Categoria:Eritrea]] |
Última revisió del 15:30 26 jul 2024
Asmara (en italià a voltes en l'artícul: l'Asmara; en tigriña: ኣስመራ Asmerà; en àrap: أسمرا Asmarā ) és la capital i la ciutat més poblada d'Eritrea. Està localisada en la part septentrional de l'Altiplano d'Eritrea. Concentra una bona part de l'indústria de textils, carn processada, cervesa, calcer i ceràmica del país. Antigament era un chicotet llogaret, que en l'any 1898 els colonisadors italians la varen convertir en ciutat capital de la seua colónia Eritrea: tenia 1500 habitants en l'any 1900 i 105.000 en 1940. Actualment segons el cens de l'any 2020 contava ya en una població de 930.000 habitants.
Etimologia[editar | editar còdic]
Segons la tradició oral recollida pels italians, el nom es deu a quatre clans, a saber: Gheza Gurtom, Gheza Shelele, Gheza Serenser i Gheza Asmae que habitaven l'actual terrtitori de la ciutat en el replanell de Kebessa. En el sigle XVI, davant els atacs de les tribus del Tigré, les dònes de cada clan varen decidir unir-los i repartir la terra entre els mateixos; per esta raó varen cridar a l'assentament comú: Arbate Asmerà (ኣርባዕተ ኣስመራ), que en tigriña significa "Elles quatre els varen unir". Finalment, el numeral, arbate (compare's en l'hebreu arvá, אַרְבַּע) va ser deixat de costat, per lo que el nom va quedar en Asmerà que vol dir: "Elles els varen unir".
Història[editar | editar còdic]
Asmara es va formar en el sigle XII a partir de quatre llogarets com a lloc comercial i posteriorment com a capital del príncip Ras Alula. Va ser colonisada per Itàlia en l'any 1889, convertint-se en capital nacional en 1897. A finals de la década de 1930, els italians varen canviar l'image de la ciutat en noves estructures i nous edificis; va ser nomenada llavors "Piccola Roma" (Chicoteta Roma). Actualment la major part dels edificis són d'orige italià i alguns llocs posseïxen noms en dit idioma.
Durant la guerra per l'independència contra Etiopia, l'aeroport de la ciutat es va convertir en la clau del conflicte i va ser usat pels eritreos per a obtindre armes i suministraments des de l'exterior. Va ser l'última ciutat en caure en mans del Front Popular de Lliberació d'Eritrea (FPLE) en la guerra d'independència en 1990, i les tropes de l'Eixèrcit etíope es varen rendir sense lluitar el 24 de maig de 1991.
Economia[editar | editar còdic]
Com a capital i ciutat més gran d'Eritrea, la majoria de les empreses del país tenen la seua sèu en Asmara. La ciutat va ser una volta una ciutat industrial. Durant el periodo colonial, Asmara va ser un centre administratiu i comercial de l'Àfrica Oriental Italiana. Quan els britànics varen entrar en el país en l'any 1941, molts negocis varen ser tancats o reubicats fòra de la ciutat. Esta tendència es va mantindre baix l'ocupació etíope.
Actualment, Eritrean Airlines i Nasair tenen la seua sèu en Asmara. La Corporació de Telecomunicacions d'Eritrea també té la seua sèu en la ciutat. Ademés, l'estació de televisió nacional, Eri-TV, té molts estudis en diversos barris de la capital.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Asmara.
Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek |