Diferència entre les revisions de "Exili"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Exili''' (Del llatí ''exilīum'', mat. sign.) segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV…») |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Exili''' ( | + | '''Exili''' (del [[llatí]] ''exilīum'', mat. sign.) segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és la pena que té la funció de dur ad algú fòra del seu país o lloc a on viu en la prohibició de tornar a entrar. També ho definix com l'estància que té lloc fòra de la pàtria, d’un lloc concret o d'alguna persona a la que es vol. |
L'exili és el fet de trobar-se llunt del lloc natural (ya siga ciutat o nació) per l'expatriació, voluntària o forçada, d'un individu mentres que alguna circumstància, generalment per motius polítics, li impedix retornar per amenaces de presó o mort. Pot ser una forma de castic i soletat. | L'exili és el fet de trobar-se llunt del lloc natural (ya siga ciutat o nació) per l'expatriació, voluntària o forçada, d'un individu mentres que alguna circumstància, generalment per motius polítics, li impedix retornar per amenaces de presó o mort. Pot ser una forma de castic i soletat. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
És comú distinguir entre exili extern, la deportació fòra del lloc de residència, i l'exili intern, ya siga per un forçat reasentament en el lloc de residència o per vore's coartada la possibilitat d'actuar en el mateix a través de la prohibició de desenrollar les seues activitats (generalment lliteràries o artístiques) o de manifestar públicament el desacort respecte al règim. Encara que més comunament utilisat per a descriure una situació individual, el terme s'utilisa també per a grups (especialment els grups ètnics o nacionals), o per a un govern sancer. | És comú distinguir entre exili extern, la deportació fòra del lloc de residència, i l'exili intern, ya siga per un forçat reasentament en el lloc de residència o per vore's coartada la possibilitat d'actuar en el mateix a través de la prohibició de desenrollar les seues activitats (generalment lliteràries o artístiques) o de manifestar públicament el desacort respecte al règim. Encara que més comunament utilisat per a descriure una situació individual, el terme s'utilisa també per a grups (especialment els grups ètnics o nacionals), o per a un govern sancer. | ||
| − | Aixina, existixen expressions tals com la diàspora de refugiats i l'exili de grup, tant voluntari com a forçós. En Espanya, es considera l'exili per antonomàsia a l'exili republicà despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil de 1936-1939]]. El govern en l'exili descriu un govern d'un país que s'ha vist obligat a traslladar-se i defendre la seua llegitimitat des de fòra d'eixe país, com el del Tibet o el republicà espanyol de posguerra; i també pot donar-se el cas de nacions en exili, com [[Armènia]] de [[1078]] a [[1375]], que despuix de l'invasió del seu territori per tribus selyúcidas es va exiliar a Cilicia formant un nou regne. | + | Aixina, existixen expressions tals com la diàspora de refugiats i l'exili de grup, tant voluntari com a forçós. En [[Espanya]], es considera l'exili per antonomàsia a l'exili republicà despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil de 1936-1939]]. El govern en l'exili descriu un govern d'un país que s'ha vist obligat a traslladar-se i defendre la seua llegitimitat des de fòra d'eixe país, com el del [[Tibet]] o el republicà espanyol de posguerra; i també pot donar-se el cas de nacions en exili, com [[Armènia]] de [[1078]] a [[1375]], que despuix de l'invasió del seu territori per tribus selyúcidas es va exiliar a Cilicia formant un nou regne. |
L'exili també pot ser una eixida autoimposta de la pàtria. L'autoexili és a sovint representat com una forma de protesta per la persona que ho reclama, per a evitar la persecució o assunts llegals (com els imposts o les denúncies penals), un acte de vergonya o arrepenediment, o l'aïllament d'un mateixa per a poder dedicar temps a una cosa particular. | L'exili també pot ser una eixida autoimposta de la pàtria. L'autoexili és a sovint representat com una forma de protesta per la persona que ho reclama, per a evitar la persecució o assunts llegals (com els imposts o les denúncies penals), un acte de vergonya o arrepenediment, o l'aïllament d'un mateixa per a poder dedicar temps a una cosa particular. | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Exili}} | ||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Exilio Exili en Wikipedia] | ||
| − | + | [[Categoria:Societat]] | |
| − | + | [[Categoria:Exili]] | |
Última revisió del 15:52 14 nov 2022
Exili (del llatí exilīum, mat. sign.) segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és la pena que té la funció de dur ad algú fòra del seu país o lloc a on viu en la prohibició de tornar a entrar. També ho definix com l'estància que té lloc fòra de la pàtria, d’un lloc concret o d'alguna persona a la que es vol.
L'exili és el fet de trobar-se llunt del lloc natural (ya siga ciutat o nació) per l'expatriació, voluntària o forçada, d'un individu mentres que alguna circumstància, generalment per motius polítics, li impedix retornar per amenaces de presó o mort. Pot ser una forma de castic i soletat.
Classes d'exili[editar | editar còdic]
És comú distinguir entre exili extern, la deportació fòra del lloc de residència, i l'exili intern, ya siga per un forçat reasentament en el lloc de residència o per vore's coartada la possibilitat d'actuar en el mateix a través de la prohibició de desenrollar les seues activitats (generalment lliteràries o artístiques) o de manifestar públicament el desacort respecte al règim. Encara que més comunament utilisat per a descriure una situació individual, el terme s'utilisa també per a grups (especialment els grups ètnics o nacionals), o per a un govern sancer.
Aixina, existixen expressions tals com la diàspora de refugiats i l'exili de grup, tant voluntari com a forçós. En Espanya, es considera l'exili per antonomàsia a l'exili republicà despuix de la Guerra Civil de 1936-1939. El govern en l'exili descriu un govern d'un país que s'ha vist obligat a traslladar-se i defendre la seua llegitimitat des de fòra d'eixe país, com el del Tibet o el republicà espanyol de posguerra; i també pot donar-se el cas de nacions en exili, com Armènia de 1078 a 1375, que despuix de l'invasió del seu territori per tribus selyúcidas es va exiliar a Cilicia formant un nou regne.
L'exili també pot ser una eixida autoimposta de la pàtria. L'autoexili és a sovint representat com una forma de protesta per la persona que ho reclama, per a evitar la persecució o assunts llegals (com els imposts o les denúncies penals), un acte de vergonya o arrepenediment, o l'aïllament d'un mateixa per a poder dedicar temps a una cosa particular.
Alguns autors utilisen el terme exiliat en el sentit de refugiat.
