Diferència entre les revisions de "Hibiscus"
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
Llínea 41: | Llínea 41: | ||
File:Flor d'hibisc a la plaça de l'església vella, Benissa.jpg | File:Flor d'hibisc a la plaça de l'església vella, Benissa.jpg | ||
File:Hibiscus_12.jpg | File:Hibiscus_12.jpg | ||
− | + | Archiu:Hibiscuspc2.jpg | |
+ | Archiu:Hibiscuspc1.jpg | ||
</gallery> | </gallery> | ||
</center> | </center> | ||
Llínea 62: | Llínea 63: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat}} | {{Commonscat}} | ||
+ | {{Wikispecies|Hibiscus}} | ||
+ | {{DGLV|Hibiscus}} | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
[[Categoria:Plantes ornamentals]] | [[Categoria:Plantes ornamentals]] | ||
[[Categoria:Flors]] | [[Categoria:Flors]] |
Última revisió del 18:53 3 dec 2022
L'Hibiscus és una planta originaria de les regions càlides, temperades, subtropicals i tropicals del món. En este gènero hi ha tantes plantes anuals com perennes, i tants arbusts com arbres.
Taxonomia[editar | editar còdic]
El gènero va ser descrit per Linneo i publicat en Species *Plantarum 2: 693, en l'any 1753. L'espècie tipo és Hibiscus syriacus.
Descripció[editar | editar còdic]
Les fulles són de disposició alternada, simples, ovales, llanceolades a sovint serrades en el marge.
Les flors solen ser solitàries (en algunes espècies sorgixen en panícules, arracades o corimbes), de forma de campana o trompeta, grosses i vistoses, en cinc pétals (o més en les varietats dobles) de gran tamany (més de 15 cm de diàmetro), en colors variats depenent de l'espècie, seent les més freqüents les roges i roses.
Els seus estams s'agrupen en una columna estaminal sobre l'estil, característica de les malvácees. El frut és una càpsula que conté vàries llavors en cada lóculo.
Distribució[editar | editar còdic]
El gènero es distribuïx per les zones templades, subtropicals i tropicals de tot lo món, en un orige centrat principalment en el surest d'Àsia.
Usos[editar | editar còdic]
Moltes espècies es cultiven com a ornamentals per les seues cridaneres flors, com Hibiscus rosa-sinensis o H. syriacus.
H. cannabinus, coneguda com kenaf, s'usa per a fer paper i atres espècies per a obtindre fibra vegetal.
H. sabdariffa s'usa com a verdura i per a elaborar infusions d'herbes i melades (en especial en el Carip). En algunes zones de Llatinoamèrica és prou popular la beguda coneguda com a "aigua de Jamaica", elaborada a partir del cáliç d'esta espècie. De la mateixa forma, es pot usar com a aigua calenta, fent "té de hibiscus" o "té de flor de Jamaica". En Egipte i Sudan s'utilisen els pétals per a fer una infusió nomenada carcadé.
Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]
Diferents tipos d'Hibiscus:
Referències[editar | editar còdic]
- Botanica : the illustrated A-Z of over 10,000 garden plants
- Especies de Hibiscus cultivadas en España. Árboles ornamentales
- Hibiscus en The Plant List
- «Hibiscus L.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture
- Hibiscus: Plant Care and Collection of Varieties. Plantas Database - The National Gardening Association (en anglés)
- «Hibiscus». Tropicos.org. Jardín Botánico de Misuri
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Fryxell, P. A. 1992. Malvaceae. Fl. Veracruz 68: 1–255
- Lawton, Barbara Perry (2004). Hibiscus: Hardy and Tropical Plants for the Garden
- Molina R., A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118
- Standley, P. C. & J. A. Steyermark 1949. Malvaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - P art VI. Fieldiana, Bot. 24(6): 324–386
- Stevens, W. D., C. Ulloa U., A. Pool & O. M. Montiel 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii, 1–2666
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hibiscus.
- Wikispecies té un artícul sobre Hibiscus.
- «Hibiscus». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).