Diferència entre les revisions de "Gonzalo Puerto Mezquita"
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
* Artesanía del barro en la provincia de Castellón (Diputació de Castelló, 1973) | * Artesanía del barro en la provincia de Castellón (Diputació de Castelló, 1973) | ||
* El pintor Puig Roda (Diputació de Castelló, 1979) | * El pintor Puig Roda (Diputació de Castelló, 1979) | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 16:49 14 jun 2024
| Gonzalo Puerto Mezquita | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mestre, periodiste, escritor i polític | ||
| Naiximent: | 8 de juliol de 1916 | ||
| Lloc de naiximent: | Llucena, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 6 de setembre de 1983 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Gonzalo Puerto Mezquita (Llucena, 8 de juliol de 1916 - † Castelló de la Plana, 6 de setembre de 1983), fon un mestre, periodiste, escritor i polític valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill de Gonzalo Puerto i de Dolores Mezquita, naixqué el 8 de juliol de l'any 1916 en la població castellonenca de Llucena, en la comarca de l'Alcalatén. Tingué dos germanes: Elisa i Lolita.
Estudià en la Colonia Educativa de Castelló i en l'Institut Francesc Ribalta de Castelló el bachillerat. Més tart es titulà en Magisteri i eixercí com a mestre en Almassora i despuix en Sant Joan de Moró en els anys 40 del sigle XX. En abdós destins vixqué de prop la Guerra Civil.
El 12 d'octubre de 1944 es casà en Carmen Castell Garí una chica d'Almassora. A l'any següent naixqué el seu primer fill, José Gonzalo i en 1947 la seua filla, Virginia. La seua dòna Carmen faltà inesperadament en l'any 1965. La seua filla, Virginia, es dedicà a atendre a son pare.
S'incorporà a la redacció del periòdic Mediterráneo, una volta que deixà la política i alcaldia de Llucena, en l'any 1948 en les tasques d'informació local, les crítiques d'art i cultura aixina com el seu amor per les tradicions i costums castellonenques. També feu crítica taurina, dels bous i toreros de l'época. També es dedicà a la divulgació de les Festes de la Magdalena.
L'activitat periodística en la crítica de l'art li feu conéixer als pintors i escultors de Castelló i publicà artículs sobre els mateixos, com: els pintors Juan Soler Blasco, Gimeno Barón, Ramón Catalán o l'escultor Godofredo Buenosaires. També publicà artículs en el bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC) i en els programes del Pregó de les Festes de la Magdalena.
Política[editar | editar còdic]
Acceptà l'oferiment de ser alcalde de la seua població natal, Llucena. Prengué possessió del càrrec com alcalde de la població en març de l'any 1967 encara que fon desaconsellat per les amistats pero per ad ell supongué una gran alegria. Fon nomenat pel governador civil de la província Fernando Pérez de Sevilla un militar que arribaria a ser General de Brigada i en Castelló fon una de les persones que animà a la creació del Colege Universitari de Castelló (CUC) germen de l'actual Universitat Jaume I.
Gonzalo Puerto com a Fill Predilecte, en el seu discurs lloà les característiques i virtuts de Llucena i també parlà de Sant Vicent Ferrer que encorajà al Consell Municipal per al famós bando de 1412 pel que s'instava als veïns a que no foren a la taverna "ni davant ni atres cases de distància". Sant Vicent predicà en molt de frut pujat en un pedra, que encara se conserva.
Com alcalde de Llucena, Gonzalo Puerto creà un bon ambient d'activitat cultural i festera i un popular bolletí turístic.
Festes de la Magdalena[editar | editar còdic]
Integrat totalment en la vida de Castelló i incorporat a l'informació periodística es dedicà també a la divulgació de les Festes de la Magdalena i a les inquietuts de l'organisació des de la Junta Central de Festes i de manera especial a la comissió de la Cavalcata del Pregó. La seua amistat en Manuel Segarra Ribes, el creador del Pregó, feu que Gonzalo aportara al mateix l'organisació en l'incorporació de les rondalles, grups de ball i associacions de cadascú dels pobles de les comarques castellonenques.
Com a periodiste investigador feu un treball d'investigació recopilant danses i cançons de la província per a mostrar-les en la Cavalcata del Pregó.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
Se li concedí la Creu d'Alfons X el Sabi. En la ciutat de Castelló un carrer porta en el seu nom en l'entorn del Pau Taxida.
Obra[editar | editar còdic]
- Evolución de la artesanía en el levante español (Castelló, 1953)
- Danzas procesionales de Morella y del Maestrazgo (Diputació de Castelló, 1956)
- El pintor Porcar, su vida y afanes (Societat Castellonenca de Cultura, Castelló, 1964)
- Artesanía del barro en la provincia de Castellón (Diputació de Castelló, 1973)
- El pintor Puig Roda (Diputació de Castelló, 1979)