Diferència entre les revisions de "Bruixes"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|La localitat de Bruixes en [[Bèlgica.]] '''Bruixes''' (''Brugge'' en neerlandés, ''Bru...».) |
|||
| (No es mostren 20 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Bruixes | + | [[Image:Belgium-bruges-canal.jpg|thumb|250px|Bruixes]] |
| − | '''Bruixes''' (''Brugge'' en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Bruges'' en [[Idioma francés|francés]]) prové del noruec antic "''Bryggia''" (ponts, molls, atracaders). És interessant destacar que en | + | [[Image:Map of brugge in belgium.PNG|thumb|right|300px|<center>La localitat de Bruixes en [[Bèlgica]].</center>]] |
| + | '''Bruixes''' (''Brugge'' en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Bruges'' en [[Idioma francés|francés]]) prové del noruec antic "''Bryggia''" (ponts, molls, atracaders). És interessant destacar que en l'idioma flamec/neerlandés Brug significa "pont", i que esta ciutat ostenta com a nom el plural d'esta paraula degut a la gran cantitat de ponts que en ella existixen. És la capital de la regió belga de Flandes Occidental. | ||
| − | Situada en el extrem noroest de [[Bèlgica]] a 90 qm de la capital [[ | + | Situada en el extrem noroest de [[Bèlgica]] a 90 qm de la capital [[Brusseles]], conta en son núcleu urbà en una població de 117.000 habitants. |
| − | El major atractiu de Bruixes és el seu casc històric declarat Patrimoni de | + | El major atractiu de Bruixes és el seu casc històric declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[Unesco]] en el any [[2000]]. Encara que en gran part reconstruït, dit centre urbà és un dels més grans atractius turístics centreeuropeus, ya que manté intactes les estructures arquitectòniques migvals. Al igual que [[Àmsterdam]] i [[Estocolm]], entre atres, Bruixes és coneguda com la [[Venècia]] del nort degut a la gran cantitat de canals que travessen la ciutat, i a la bellea dels mateixos. |
| − | Bruixes fon [[Capital Europea de la Cultura]] en 2002, junt en [[Salamanca]]. | + | Bruixes fon [[Capital Europea de la Cultura]] en l'any [[2002]], junt en [[Salamanca]]. |
== Història == | == Història == | ||
| − | Bruixes ha segut ciutat des | + | Bruixes ha segut ciutat des del [[sigle XI]]. Cap al [[1050]], la constant sedimentació fon tancant l'important eixida de la ciutat al mar. Per sort, una tormenta en [[1134]] creà un canal natural d'eixida. Este fet i l'important i emergent indústria de la lana, va fer que la ciutat creixquera enromement, construient-se les seus muralles baix el patronage dels Comtes de Flandes. L'entrada de la ciutat en la Liga Hanseàtica, una federació de comerç de ciutats dels [[Països Baixos]], [[Alemanya]] i [[Escandinàvia]], sols va portar més benefici a una ciutat que s'estava convertint en una de les més riques d'[[Europa]]. |
| − | L'entrada de Flandes com a part del [[Regne de França]] en 1297, i la resistència a | + | L'entrada de Flandes com a part del [[Regne de França]] en [[1297]], i la resistència a acceptar les polítiques provenents de la corona perpart dels flamencs, resultà en un aument de les tensions socials, les quals empijoraren en la encarcelació per part de Felipe IV de [[França]] del Comte de Flandes i el nombrament d'un nou governador. |
| − | El 18 de maig de 1302, | + | El [[18 de maig]] de [[1302]], despuix d'haver segut expulsats dels seus llars per a poder acollir les tropes del eixercit francés, el poble de Bruixes tornà a la ciutat, instigats per Jan Breydel i Pieter de Coninck, i assasinà a qualsevol francés que aconseguira trobar. Conta la llegenda que identificaven als francesos fent-los pronunciar la frasse "¡¡schild ende vriend''" (''escut i amic'', una frase molt identificativa per la pronunciació dels habitants de la regió. Pareix que, els francesos tenien moltes dificultats en pronunciar el so [sx] de ''schild''. Dita masacre és coneguda com els Maitins de Bruixes. |
Felipe IV de França manà una força per a acabar en els insurrectes, enfrentant-se ad ells i a les forces del Comte de Flandes en la batalla de les Espoles d¡Or, en la que els francesos patiren una tremenda derrota. | Felipe IV de França manà una força per a acabar en els insurrectes, enfrentant-se ad ells i a les forces del Comte de Flandes en la batalla de les Espoles d¡Or, en la que els francesos patiren una tremenda derrota. | ||
| − | El establiment de Felipe III, el bo en la seua cort en la ciutat, va portar una prosperitat cultural important a la ciutat en el | + | El establiment de Felipe III, el bo en la seua cort en la ciutat, va portar una prosperitat cultural important a la ciutat en el [[sigle XV]]. En esta époc aestagueren en el exili en la ciutat Ricardo II i Eduardo IV d'[[Anglaterra]]. També en esta época William Caxton va imprimir en Bruixes el primer llibre en [[anglés]] imprés. |
| − | A partir del | + | A partir del [[sigle XVI]], els sediments havien tancat sensiblement el canal obert, per lo que el poder econòmic de la ciutat va patir un sério revés. |
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|Bruges}} | ||
[[Categoria:Bèlgica]] | [[Categoria:Bèlgica]] | ||
Última revisió del 02:08 31 ago 2023
Bruixes (Brugge en neerlandés, Bruges en francés) prové del noruec antic "Bryggia" (ponts, molls, atracaders). És interessant destacar que en l'idioma flamec/neerlandés Brug significa "pont", i que esta ciutat ostenta com a nom el plural d'esta paraula degut a la gran cantitat de ponts que en ella existixen. És la capital de la regió belga de Flandes Occidental.
Situada en el extrem noroest de Bèlgica a 90 qm de la capital Brusseles, conta en son núcleu urbà en una població de 117.000 habitants.
El major atractiu de Bruixes és el seu casc històric declarat Patrimoni de l'Humanitat per la Unesco en el any 2000. Encara que en gran part reconstruït, dit centre urbà és un dels més grans atractius turístics centreeuropeus, ya que manté intactes les estructures arquitectòniques migvals. Al igual que Àmsterdam i Estocolm, entre atres, Bruixes és coneguda com la Venècia del nort degut a la gran cantitat de canals que travessen la ciutat, i a la bellea dels mateixos.
Bruixes fon Capital Europea de la Cultura en l'any 2002, junt en Salamanca.
Història[editar | editar còdic]
Bruixes ha segut ciutat des del sigle XI. Cap al 1050, la constant sedimentació fon tancant l'important eixida de la ciutat al mar. Per sort, una tormenta en 1134 creà un canal natural d'eixida. Este fet i l'important i emergent indústria de la lana, va fer que la ciutat creixquera enromement, construient-se les seus muralles baix el patronage dels Comtes de Flandes. L'entrada de la ciutat en la Liga Hanseàtica, una federació de comerç de ciutats dels Països Baixos, Alemanya i Escandinàvia, sols va portar més benefici a una ciutat que s'estava convertint en una de les més riques d'Europa.
L'entrada de Flandes com a part del Regne de França en 1297, i la resistència a acceptar les polítiques provenents de la corona perpart dels flamencs, resultà en un aument de les tensions socials, les quals empijoraren en la encarcelació per part de Felipe IV de França del Comte de Flandes i el nombrament d'un nou governador.
El 18 de maig de 1302, despuix d'haver segut expulsats dels seus llars per a poder acollir les tropes del eixercit francés, el poble de Bruixes tornà a la ciutat, instigats per Jan Breydel i Pieter de Coninck, i assasinà a qualsevol francés que aconseguira trobar. Conta la llegenda que identificaven als francesos fent-los pronunciar la frasse "¡¡schild ende vriend" (escut i amic, una frase molt identificativa per la pronunciació dels habitants de la regió. Pareix que, els francesos tenien moltes dificultats en pronunciar el so [sx] de schild. Dita masacre és coneguda com els Maitins de Bruixes.
Felipe IV de França manà una força per a acabar en els insurrectes, enfrentant-se ad ells i a les forces del Comte de Flandes en la batalla de les Espoles d¡Or, en la que els francesos patiren una tremenda derrota.
El establiment de Felipe III, el bo en la seua cort en la ciutat, va portar una prosperitat cultural important a la ciutat en el sigle XV. En esta époc aestagueren en el exili en la ciutat Ricardo II i Eduardo IV d'Anglaterra. També en esta época William Caxton va imprimir en Bruixes el primer llibre en anglés imprés.
A partir del sigle XVI, els sediments havien tancat sensiblement el canal obert, per lo que el poder econòmic de la ciutat va patir un sério revés.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bruixes.