Diferència entre les revisions de "Història de Sant Cristòfol i Nevis"
(Text reemplaça - 'Sant Kitts i Nevis' a 'Sant Cristòfol i Nevis') |
|||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | A l'hora del descobriment europeu, les illes de [[ | + | A l'hora del descobriment europeu, les illes de [[Sant Cristòfol i Nevis]] estaven habitades pels [[carips]]. |
| − | Navegants espanyols varen ser els primers europeus en vore i batejar les illes de [[Sant | + | Navegants espanyols varen ser els primers europeus en vore i batejar les illes de [[Sant Cristòfol i Nevis]]. [[Cristóbal Colón]] les va aguaitar el [[12 de novembre de 1493]] durant el seu segon viage i va denominar ''Sant Jago'' a l'actual Sant Cristóbal. Malinterpretacións de mapes posteriors varen fer que els exploradors espanyols li donaren el nom ''Sant Cristóbal'', que originalment havien aplicat a la [[illa de Saba]], ubicada una miqueta més al nort. L'illa de Nevis va rebre eixe nom pels núvols que normalment cobrixen el pico volcànic de l'illa, que va recordar als espanyols l'antic milacre de [[Nostra Senyora de les Neus]]. |
El primer intent no espanyol d'establir-se en el [[mar Carip]] va ocórrer en Sant Cristóbal en l'any [[1538]] quan refugiats [[hugonot]]s francesos de la ciutat de [[Dieppe (Sena Marítim)|Dieppe]] varen establir una poblat i un port en la costa nort d'illa, que varen denominar ''Dieppe''. Alguns mesos despuix de la fundació l'establiment va ser arrasat per espanyols i tots els seus habitants deportats. | El primer intent no espanyol d'establir-se en el [[mar Carip]] va ocórrer en Sant Cristóbal en l'any [[1538]] quan refugiats [[hugonot]]s francesos de la ciutat de [[Dieppe (Sena Marítim)|Dieppe]] varen establir una poblat i un port en la costa nort d'illa, que varen denominar ''Dieppe''. Alguns mesos despuix de la fundació l'establiment va ser arrasat per espanyols i tots els seus habitants deportats. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Els anglesos i els francesos varen ocupar Sant Cristóbal en comú des de [[1628]] fins a [[1713]], en la breu interrupció de la [[Batalla de Sant Cristóbal (1629)|ocupació espanyola de 1629]]. Durant el [[sigle XVII]], la guerra intermitent entre els colonos francesos i anglesos va devastar l'economia de l'illa. Mentrestant Nevis, colonisada pels anglesos en l'any [[1628]], creixia pròsperament baixe les lleis Britàniques. Sant Cristóbal va ser cedida a [[Gran Bretanya]] en el [[Tractat d'Utrecht]] de [[1713]]. Els francesos varen ocupar Sant Cristóbal i Neus en [[1782]]. | Els anglesos i els francesos varen ocupar Sant Cristóbal en comú des de [[1628]] fins a [[1713]], en la breu interrupció de la [[Batalla de Sant Cristóbal (1629)|ocupació espanyola de 1629]]. Durant el [[sigle XVII]], la guerra intermitent entre els colonos francesos i anglesos va devastar l'economia de l'illa. Mentrestant Nevis, colonisada pels anglesos en l'any [[1628]], creixia pròsperament baixe les lleis Britàniques. Sant Cristóbal va ser cedida a [[Gran Bretanya]] en el [[Tractat d'Utrecht]] de [[1713]]. Els francesos varen ocupar Sant Cristóbal i Neus en [[1782]]. | ||
| − | El [[Tractat de París (1783)|Tractat de Versalles]] en l'any 1783 va tornar abdós illes definitivament a [[Gran Bretanya]]. Les illes formaven part de la colónia de les [[Illes de Sotavent]] des de l'any [[1871]] fins a l'any [[1956]], i de la Federació de les Índies Occidentals des de [[1958]] a [[1962]]. En l'any [[1967]], junt a [[Anguilla (dependència)|Anguilla]] va aplegar a ser un estat lliure associat en el [[Regne Unit]]; [[Anguilla (dependència)|Anguilla]] va passar a formar part dels [[Territori Britànic d'Ultramar|Territoris Britànics d'Ultramar]]. La federació de Sant | + | El [[Tractat de París (1783)|Tractat de Versalles]] en l'any 1783 va tornar abdós illes definitivament a [[Gran Bretanya]]. Les illes formaven part de la colónia de les [[Illes de Sotavent]] des de l'any [[1871]] fins a l'any [[1956]], i de la Federació de les Índies Occidentals des de [[1958]] a [[1962]]. En l'any [[1967]], junt a [[Anguilla (dependència)|Anguilla]] va aplegar a ser un estat lliure associat en el [[Regne Unit]]; [[Anguilla (dependència)|Anguilla]] va passar a formar part dels [[Territori Britànic d'Ultramar|Territoris Britànics d'Ultramar]]. La federació de Sant Cristòfol i Nevis va alcançar la completa independència el [[19 de setembre]] de [[1983]]. |
En [[agost]] de [[1998]] va haver un referèndum en Neus per a decidir sobre la separació de Sant Cristóbal al com li varen faltar els dos terços necessaris per a alcançar la majoria. Despuix, en [[setembre]] de [[1998]], l'Huracà George va causar aproximadament 445 millons de dólars en danys i va llimitar el creiximent del [[PIB]] per a eixe any. | En [[agost]] de [[1998]] va haver un referèndum en Neus per a decidir sobre la separació de Sant Cristóbal al com li varen faltar els dos terços necessaris per a alcançar la majoria. Despuix, en [[setembre]] de [[1998]], l'Huracà George va causar aproximadament 445 millons de dólars en danys i va llimitar el creiximent del [[PIB]] per a eixe any. | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
| − | [[Categoria:Història de Sant | + | [[Categoria:Història de Sant Cristòfol i Nevis| ]] |
Última revisió del 19:39 18 oct 2022
A l'hora del descobriment europeu, les illes de Sant Cristòfol i Nevis estaven habitades pels carips.
Navegants espanyols varen ser els primers europeus en vore i batejar les illes de Sant Cristòfol i Nevis. Cristóbal Colón les va aguaitar el 12 de novembre de 1493 durant el seu segon viage i va denominar Sant Jago a l'actual Sant Cristóbal. Malinterpretacións de mapes posteriors varen fer que els exploradors espanyols li donaren el nom Sant Cristóbal, que originalment havien aplicat a la illa de Saba, ubicada una miqueta més al nort. L'illa de Nevis va rebre eixe nom pels núvols que normalment cobrixen el pico volcànic de l'illa, que va recordar als espanyols l'antic milacre de Nostra Senyora de les Neus.
El primer intent no espanyol d'establir-se en el mar Carip va ocórrer en Sant Cristóbal en l'any 1538 quan refugiats hugonots francesos de la ciutat de Dieppe varen establir una poblat i un port en la costa nort d'illa, que varen denominar Dieppe. Alguns mesos despuix de la fundació l'establiment va ser arrasat per espanyols i tots els seus habitants deportats.
El següent intent europeu va ocórrer en l'any 1607 quan el capità John Smith va permanéixer en Neus per 5 dies en la seua ruta a fundar el primer exitós establiment en Virgínia.
La colonisació europea no va començar fins a 1623-24, quan primer els anglesos, i despuix els francesos varen aplegar a l'illa de Sant Cristóbal, el nom del qual va ser acurtat pels anglesos a St. Kitts Island. Degut a que va ser la primera colónia anglesa en el Carib, Sant Cristóbal va servir com a base per a la futura colonisació de la regió.
Els anglesos i els francesos varen ocupar Sant Cristóbal en comú des de 1628 fins a 1713, en la breu interrupció de la ocupació espanyola de 1629. Durant el sigle XVII, la guerra intermitent entre els colonos francesos i anglesos va devastar l'economia de l'illa. Mentrestant Nevis, colonisada pels anglesos en l'any 1628, creixia pròsperament baixe les lleis Britàniques. Sant Cristóbal va ser cedida a Gran Bretanya en el Tractat d'Utrecht de 1713. Els francesos varen ocupar Sant Cristóbal i Neus en 1782.
El Tractat de Versalles en l'any 1783 va tornar abdós illes definitivament a Gran Bretanya. Les illes formaven part de la colónia de les Illes de Sotavent des de l'any 1871 fins a l'any 1956, i de la Federació de les Índies Occidentals des de 1958 a 1962. En l'any 1967, junt a Anguilla va aplegar a ser un estat lliure associat en el Regne Unit; Anguilla va passar a formar part dels Territoris Britànics d'Ultramar. La federació de Sant Cristòfol i Nevis va alcançar la completa independència el 19 de setembre de 1983.
En agost de 1998 va haver un referèndum en Neus per a decidir sobre la separació de Sant Cristóbal al com li varen faltar els dos terços necessaris per a alcançar la majoria. Despuix, en setembre de 1998, l'Huracà George va causar aproximadament 445 millons de dólars en danys i va llimitar el creiximent del PIB per a eixe any.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Història de Sant Cristòfol i Nevis.
| ||||||||||||||||
.svg)