Diferència entre les revisions de "Y"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Latin Y.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra Y]] | ||
La '''Y''', '''y''' en minúscula, és la vigèsima quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]], i vigèsima de les consonants. El seu nom és '''i grega'''. | La '''Y''', '''y''' en minúscula, és la vigèsima quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]], i vigèsima de les consonants. El seu nom és '''i grega'''. | ||
| Llínea 4: | Llínea 5: | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| − | En [[valencià]] s'usa per representar el [[dígraf]] [[Ny (dígraf)|eny]] que representa un sò | + | En [[valencià]] s'usa per representar el [[dígraf]] [[Ny (dígraf)|eny]] que representa un sò nassal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com ''yo'', ''proyecte'' o ''[[yayo]]''. |
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
=== S'escriu i grega === | === S'escriu i grega === | ||
| − | * En posició inicial de paraula davant de vocal: | + | * En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtapondre. |
| − | * Entre vocals: epopeya | + | * Entre vocals: epopeya. |
* En el dígraf [[Ny (dígraf)|eny]] per a representar el sò de [ɲ]: pinya, puny. | * En el dígraf [[Ny (dígraf)|eny]] per a representar el sò de [ɲ]: pinya, puny. | ||
* Davant de -ecc-, -ect- en les paraules com trayecte, proyecte i derivats. | * Davant de -ecc-, -ect- en les paraules com trayecte, proyecte i derivats. | ||
| − | * En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay. | + | * En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: [[Alcoy]], [[Montroy]], [[Llombay]], Gay. |
== Vore també== | == Vore també== | ||
| Llínea 22: | Llínea 23: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Y}} | ||
{{Commonscat|Y}} | {{Commonscat|Y}} | ||
Última revisió del 21:27 28 set 2022
La Y, y en minúscula, és la vigèsima quinta lletra de l'alfabet valencià, i vigèsima de les consonants. El seu nom és i grega.
Antigament abans de la lletra el podia representar el sò que hui es representa en el dígraf ell, algunes paraules en este dígraf arcaic poden trobar-se hui en dia en el diccionari de la RACV, com per eixemple batayla [1] (hui batalla) o coyl [2] (hui coll).
Fonètica[editar | editar còdic]
En valencià s'usa per representar el dígraf eny que representa un sò nassal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com yo, proyecte o yayo.
Ortografia[editar | editar còdic]
S'escriu i grega[editar | editar còdic]
- En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtapondre.
- Entre vocals: epopeya.
- En el dígraf eny per a representar el sò de [ɲ]: pinya, puny.
- Davant de -ecc-, -ect- en les paraules com trayecte, proyecte i derivats.
- En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Y.