Diferència entre les revisions de "Ll (dígraf)"
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Latin LL.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra Ll]] | ||
'''Ll''', '''ll''' en minúscula, és un [[dígraf]] que apareix en diverses llengües. En [[valencià]], [[gallec]], [[vasc]], [[quèchua]], [[aragonés]], [[català]], [[castellà]] i [[balear]] representa l'[[aproximant lateral palatal]] [ʎ]. El seu nom en [[valencià]] és '''[[Alfabet valencià|ell]]''' o '''doble [[L|el]]'''. | '''Ll''', '''ll''' en minúscula, és un [[dígraf]] que apareix en diverses llengües. En [[valencià]], [[gallec]], [[vasc]], [[quèchua]], [[aragonés]], [[català]], [[castellà]] i [[balear]] representa l'[[aproximant lateral palatal]] [ʎ]. El seu nom en [[valencià]] és '''[[Alfabet valencià|ell]]''' o '''doble [[L|el]]'''. | ||
Este dígraf antigament també es podia escriure ''yl'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] se generalisà el dígraf ell. Encara hui en dia el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en este dígraf arcaic, com per eixemple ''batayla''<ref>{{DGLV|Batayla}}</ref> (hui ''batalla'') o ''coyl''<ref>{{DGLV|Coyl}}</ref> (hui ''coll''). | Este dígraf antigament també es podia escriure ''yl'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] se generalisà el dígraf ell. Encara hui en dia el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en este dígraf arcaic, com per eixemple ''batayla''<ref>{{DGLV|Batayla}}</ref> (hui ''batalla'') o ''coyl''<ref>{{DGLV|Coyl}}</ref> (hui ''coll''). | ||
| − | També, antigament a principi de paraula el dígraf ell s'escrivia en una sola el. Això passava perque en la nostra llengua hi ha una molt forta | + | També, antigament a principi de paraula el dígraf ell s'escrivia en una sola el. Això passava perque en la nostra llengua hi ha una molt forta tendència a convertir en ell les els inicials, per això els llectors migevals quan veen una paraula començada per el sabien que la majoria de voltes s'havia de llegir com si fora una ell, per lo que paraules com "libre" o "loc" se llegien "llibre" i "lloc", exactament igual que hui en dia. la RACV arreplega algunes paraules en esta grafia com ''let''<ref>{{DGLV|Let}}</ref> (hui ''llet'') o ''leig''<ref>{{DGLV|Leig}}</ref> (hui ''lleig''); |
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| Llínea 18: | Llínea 19: | ||
* En inicial, interior i final de paraula: llet, lliberal, filla, rella, poll, manoll, bolletí, ralla. | * En inicial, interior i final de paraula: llet, lliberal, filla, rella, poll, manoll, bolletí, ralla. | ||
| − | En algunes paraules com ara mol-le<ref>{{DGLV| }} | + | En algunes paraules com ara mol-le<ref>{{DGLV|Mol-le}}</ref> o almel-la<ref>{{DGLV|Almel-la}}</ref> s'afig un guionet entre les dos els per a indicar que s'han de pronunciar com a dos els separades i no com el dígraf ell. |
== Vore també== | == Vore també== | ||
| Llínea 26: | Llínea 27: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Ll}} | ||
| + | {{Commonscat|LL}} | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
Última revisió del 21:13 28 set 2022
Ll, ll en minúscula, és un dígraf que apareix en diverses llengües. En valencià, gallec, vasc, quèchua, aragonés, català, castellà i balear representa l'aproximant lateral palatal [ʎ]. El seu nom en valencià és ell o doble el.
Este dígraf antigament també es podia escriure yl, pero a partir del Sigle d'Or se generalisà el dígraf ell. Encara hui en dia el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en este dígraf arcaic, com per eixemple batayla[1] (hui batalla) o coyl[2] (hui coll).
També, antigament a principi de paraula el dígraf ell s'escrivia en una sola el. Això passava perque en la nostra llengua hi ha una molt forta tendència a convertir en ell les els inicials, per això els llectors migevals quan veen una paraula començada per el sabien que la majoria de voltes s'havia de llegir com si fora una ell, per lo que paraules com "libre" o "loc" se llegien "llibre" i "lloc", exactament igual que hui en dia. la RACV arreplega algunes paraules en esta grafia com let[3] (hui llet) o leig[4] (hui lleig);
Fonètica[editar | editar còdic]
En valencià este dígraf se pronuncia sempre en el sò [ʎ]. La no diferenciació del sò del dígraf ell en la lletra i grega es nomena yeisme, que és considerat un vulgarisme i és inadmissible en el valencià estàndart, que sempre fa la diferència.
Trucs per a deprendre a pronunciar la ell[editar | editar còdic]
Per a poder pronunciar este sò només cal pronunciar una el, pero la punta de la llengua, en conte de tocar la part de darrere de les dents de dalt, té de tocar la part de darrere de les dents de baix i la part del mig de la llengua ha de tocar el paladar, deixant passar l'aire pels costats de la boca. Per als parlants que han perdut este sò, seria convenient recuperar-lo en la parla diària, no a soles en la llengua formal, per a que no es perda la riquea fonètica de la nostra llengua.
Una manera de conseguir este sò és dient molt ràpit la combinació "li": liapis > llapis. També pot conseguir-se posant la boca per a dir el sò eny (com en canya) i dir una el.
Ortografia[editar | editar còdic]
S'escriu ell[editar | editar còdic]
- En inicial, interior i final de paraula: llet, lliberal, filla, rella, poll, manoll, bolletí, ralla.
En algunes paraules com ara mol-le[5] o almel-la[6] s'afig un guionet entre les dos els per a indicar que s'han de pronunciar com a dos els separades i no com el dígraf ell.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ll (dígraf).