Diferència entre les revisions de "Batalla de Mislata"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
El resultat favorable al rei, que de totes maneres va sofrir numeroses baixes, va posar fi a la rebelió de l'Unió de Valéncia contra ell. Esta fon la batalla decisiva de la [[Guerra de l'Unió|guerres de les unions]]. El rei va prendre la [[ciutat de Valéncia]] i feu eixecutar als sublevats. També es va aplicar als derrotats uns castics cruels, com el d'obligar a beure el bronze fos en el que s'havia fabricat la campana que convocava les reunions dels rebels. | El resultat favorable al rei, que de totes maneres va sofrir numeroses baixes, va posar fi a la rebelió de l'Unió de Valéncia contra ell. Esta fon la batalla decisiva de la [[Guerra de l'Unió|guerres de les unions]]. El rei va prendre la [[ciutat de Valéncia]] i feu eixecutar als sublevats. També es va aplicar als derrotats uns castics cruels, com el d'obligar a beure el bronze fos en el que s'havia fabricat la campana que convocava les reunions dels rebels. | ||
| − | + | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 17:53 20 set 2024
La Batalla de Mislata tingué lloc el 9 de decembre de l'any 1348, en ella es varen enfrontar les tropes de Pere el Cerimoniós, comandades per Lope de Luna, contra les dels unionistes valencians.
La batalla tingué com a escenari el pla de Mislata. L'Unió de Valéncia, de la mateixa manera que l'Unió d'Aragó, era un moviment senyorial en defensa dels seus privilegis de classe.
El resultat favorable al rei, que de totes maneres va sofrir numeroses baixes, va posar fi a la rebelió de l'Unió de Valéncia contra ell. Esta fon la batalla decisiva de la guerres de les unions. El rei va prendre la ciutat de Valéncia i feu eixecutar als sublevats. També es va aplicar als derrotats uns castics cruels, com el d'obligar a beure el bronze fos en el que s'havia fabricat la campana que convocava les reunions dels rebels.