Forces i cossos de seguritat (Espanya)

Les Forces i Cossos de Seguritat​ (FFCCS) en Espanya, són el conjunt de forces de seguritat de caràcter professional i permanent que la Llei Orgànica 2/1986, de 13 març, de Forces i Cossos de Seguritat, posa al servici de les Administracions públiques per al manteniment de la seguritat pública.

Segons l'artícul sèptim de la mencionada llei orgànica, tots els membres de les Forces i Cossos de Seguritat, en l'eixercici de les seues funcions, tindran a tots els efectes llegals el caràcter d'agents de l'autoritat, llevat quan es tracte de delictes d'atentat en els que s'ampren armes de fòc o explosius que puguen posar en perill greu l'integritat física dels agents, moment en el que passen a tindre la protecció penal d'una autoritat.

Missió

Tots els cossos integrats com a Forces i Cossos de Seguritat, en base en la citada Llei orgànica, tenen les funcions bàsiques que establix la Constitució en el seu Artícul 104.1:3​ « (...) protegir el lliure eixercici dels drets i llibertats i garantisar la seguritat ciutadana».

Estructura

L'organisació territorial d'Espanya supon l'existència de tres nivells administratius bàsics (nacional, autonòmic i local) als que s'afigen uns atres de caràcter intermig (províncies, mancomunitats, etc.). D'esta manera, cada u d'estos tres nivells fonamentals de l'Administració territorial té la potestat de posseir o crear el seu propi cos de seguritat insert en la seua organisació.

Conforme a l'artícul segon de la Llei Orgànica 2/1986, de 13 març, de Forces i Cossos de Seguritat, estes es componen de:

• Les Forces i Cossos de Seguritat de l'Estat, dependents del Govern de la Nació.
• Els Cossos de Policia depenents de les comunitats autònomes.
• Els Cossos de Policia depenents de les Corporacions Locals.

Forces i Cossos de Seguritat de l'Estat

Cal distinguir entre Forces i Cossos de Seguritat, que s'entén com totes les policies d'Espanya, i Forces i Cossos de Seguritat de l'Estat, que es referix únicament a les forces de seguritat de l'Administració General de l'Estat.

Dependents del Govern de la Nació, existixen:

• Guàrdia Civil: el major cos de seguritat pública d'àmbit nacional en Espanya. És un institut armat de naturalea militar, tipo gendarmeria, i d'àmbit fonamentalment rural referent a les seues funcions de seguritat ciutadana i policia judicial. Té una doble dependència ministerial: del Ministeri de l'Interior referent als servicis, mijos, sòus i destins i, pel seu caràcter militar, del Ministeri de Defensa referent als ascensos i les missions de caràcter militar que se li encomanen. En temps de guerra o durant l'estat de lloc dependrà exclusivament del Ministeri de Defensa. Conta en 85.426 efectius i 77.223 membres en actiu (2020).

• Cos Nacional de Policia: denominat des de 2014 Policia Nacional, és un institut armat de naturalea civil, dependent del Ministeri de l'Interior, que ocupa, de la mateixa manera que la Guàrdia Civil, tot el territori nacional; no obstant, té un marcat caràcter urbà degut a que la Llei Orgànica 2/1986, de 13 març, de Forces i Cossos de Seguritat, establix, en el seu artícul 11.2, que eixercirà les seues funcions en les capitals de província i en els municipis que el Ministeri de l'Interior determine (tots de caràcter urbà en l'actualitat). Conta en 77.168 efectius i 66.000 membres en actiu (2020).

Abdós cossos, apart de les missions genèriques que establix la llegislació per a totes les Forces i Cossos de Seguritat, tenen competències exclusives en determinades matèries. La Policia Nacional té sobre l'expedició del DNI, el control d'entrada al país, la vigilància de la llegislació en matèria de joc, la persecució i investigació dels delictes relatius al tràfic d'estupefaents i el control de la formació i l'activitat de la seguritat privada. Per la seua banda, la Guàrdia Civil té competència exclusiva en matèria d'armes i explosius, la persecució del contrabando, la vigilància i l'ordenació del tràfic, l'auxili en les vies interurbanes d'Espanya, la custòdia d'infraestructures crítiques que aixina ho requerixquen, la vigilància de la llegislació en matèria de protecció del mig ambient i el transport interurbà dels presos i els detinguts.

Policies de les comunitats autònomes

L'organisació territorial espanyola en comunitats autònomes permet que estes puguen crear les seues pròpies policies autonòmiques, sempre i quan dita opció haja segut prevista en els seus respectius estatuts d'autonomia.

Funcions

Les funcions i les competències varien enormement d'uns territoris a uns atres en funció de lo acordat entre els governs regionals i el de la nació. No obstant, l'artícul 38 de la Llei Orgànica 2/1986, de 13 març, de Forces i Cossos de Seguritat, establix quins són les funcions i les competències que les policies autònomes poden adquirir:

• En caràcter exclusiu:

• • Velar pel compliment de les disposicions i les órdens singulars dictades pels òrguens de la comunitat autònoma.
  • La vigilància i la protecció de persones, òrguens, edificis, establiments i dependències de la comunitat autònoma i dels seus ents instrumentals i garantisar el normal funcionament de les instalacions i la seguritat dels usuaris dels seus servicis.
  • L'inspecció de les activitats someses a l'ordenació o la disciplina de la comunitat autònoma i la denúncia de tota activitat ilícita.
  • L'us de la coacció en orde a l'eixecució forçosa dels actes o les disposicions de la pròpia comunitat autònoma.

• En colaboració en les Forces i Cossos de Seguritat de l'Estat, priorisant l'actuació de les policies autonòmiques:

• • Velar pel compliment de les lleis i les demés disposicions de l'Estat i garantisar el funcionament dels servicis públics essencials.
  • Participar en les funcions de policia judicial.
  • Vigilar els espais públics, protegir les manifestacions i mantindre l'orde en grans concentracions humanes.

• De prestació simultànea i indiferenciada en les Forces i Cossos de Seguritat de l'Estat:

• • La cooperació a la resolució amistosa dels conflictes privats quan siguen requerits per a això.
  • La prestació d'auxili en els casos d'accident, catàstrofe o calamitat pública, per mig de la participació en la forma prevista en les lleis, en l'eixecució dels plans de protecció civil.
  • Velar pel compliment de les disposicions que tendixquen a la conservació de la naturalea i del mig ambient, els recursos hidràulics i la riquea cinegètica, piscícola, forestal i de qualsevol atra índole relacionada en la naturalea.

Unitats de la Policia Nacional adscrites a comunitats autònomes

El Cos Nacional de Policia té quatre unitats adscrites a les comunitats de Valéncia, Andalusia, Galícia, i Aragó. Són les següents:

• Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Autònoma Valenciana.
• Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Autònoma d'Andalusia.
• Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Autònoma de Galícia.
• Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Autònoma d'Aragó.

Estes unitats depenen orgànicament del Ministeri de l'Interior a través de la Direcció general de la Policia, dins de la Direcció Adjunta Operativa (DAO), pero funcionalment depenen de les autoritats autonòmiques competents. El mando, la direcció i la coordinació s'eixercix a través de la jefatura de cada unitat. Astúries també tingué la seua unitat adscrita, pero fon dissolta als huit anys de la seua creació.

Policies locals

En els municipis de més de 5.000 habitants, dependents de l'ajuntament, podran existir cossos de policia denominats, segons la tradició local, com a policia local, municipal o guàrdia urbana. Entre estos cossos, destaquen la Policia Municipal de Madrit i la Guàrdia Urbana de Barcelona, com a policies depenents de les dos ciutats més rellevants d'Espanya.

Funcions

Cada Ajuntament pot ampliar les competències dels seus policies locals segons els requeriments del municipi. És comprensible que les funcions d'una policia d'un municipi de pocs habitants siguen molt més reduïdes que les de grans ciutats com Madrit, Barcelona o Valéncia, a on les policies locals posseïxen cossos en dotacions molt elevades i una plantilla que en ocasions, com en l'ajuntament de Madrit, superen en número d'efectius a algunes policies autonòmiques.

No obstant, la Llei Orgànica 2/86 de 13 de març de Forces i Cossos de Seguritat, en el seu artícul 53, senyala les funcions mínimes que deu assumir la Policia Local, sent les que s'enumeren a continuació, sense perjuí de que estes siguen ampliades.

• Protegir a les autoritats de les corporacions locals.
• Vigilància i custodiar els seus edificis i instalacions.
• Ordenar, senyalisar i dirigir el tràfic en el caixco urbà, d'acort en lo establit en les normes de circulació, quan els mijos ho necessiten.
• Instruir atestats per accidents de circulació dins del caixco urbà.
• Policia administrativa en lo relatiu a les ordenances, els bandos i les demés disposicions municipals dins de l'àmbit de la seua competència.
• Participar en les funcions de policia judicial en la forma establida en l'artícul 29.2 de la mateixa llei.
• La prestació d'auxili, en els casos d'accident, catàstrofe o calamitat pública, participant, en la forma prevista en les lleis, en l'eixecució dels plans de protecció civil.
• Efectuar diligències de prevenció i quantes actuacions tendixquen a evitar la comissió d'actes delictius en el marc de colaboració establit en les juntes de seguritat.
• Vigilar els espais públics i colaborar en les Forces i Cossos de Seguritat de l'Estat i en la Policia de les comunitats autònomes en la protecció de les manifestacions i el manteniment de l'orde en grans concentracions humanes, quan siguen requerits per ad això.
• Cooperar en la resolució dels conflictes privats quan siguen requerits per a això.

Enllaços externs

• Forces i cossos de seguritat (Espanya) en Wikipedia