Diferència entre les revisions de "Lliteratura francesa en l'Edat Mija"
(Pàgina nova, en el contingut: «S'entén per '''lliteratura francesa de l'Edat Mija''', la producció lliterària composta en llengua francesa o llengües d'oïl|llengua…») |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
S'entén per '''lliteratura francesa de l'Edat Mija''', la producció lliterària composta en [[idioma francés|llengua francesa]] o [[llengües d'oïl|llengua d'oïl]], durant un periodo comprés entre el [[sigle IX]], data dels primers texts en [[llengües romàniques|romançada]], fins al [[sigle XV]], moment en el que convencionalment se senyala el fi de la [[Edat Mija]]. | S'entén per '''lliteratura francesa de l'Edat Mija''', la producció lliterària composta en [[idioma francés|llengua francesa]] o [[llengües d'oïl|llengua d'oïl]], durant un periodo comprés entre el [[sigle IX]], data dels primers texts en [[llengües romàniques|romançada]], fins al [[sigle XV]], moment en el que convencionalment se senyala el fi de la [[Edat Mija]]. | ||
| − | En este periodo, l'atra gran llengua gal-romànica, [[Idioma occità|l'occitana]], va produir també abundant lliteratura de caràcter líric-trovadoresc. Aixina mateix, algunes obres varen ser escrites en llengües lliteràries híbrides. La cançó de gesta ''Girard de Roussillon'', per eixemple, mesclava artificialment les llengües | + | En este periodo, l'atra gran llengua gal-romànica, [[Idioma occità|l'occitana]], va produir també abundant lliteratura de caràcter líric-trovadoresc. Aixina mateix, algunes obres varen ser escrites en llengües lliteràries híbrides. La cançó de gesta ''Girard de Roussillon'', per eixemple, mesclava artificialment les llengües de oc i doï'l. |
| − | Durant els sigles XII, XIII i XIV, el francés i els seus corresponents models lliteraris varen ser hegemònics en la lliteratura cortesana i caballeresca. Divulgat per les cultivades corts anglo-normandes i franceses, va estendre el seu us a territoris tan alluntats de la seua àrea natural com Escandinavia, Germania, les penínsules itàlica i ibèrica o els regnes cristià-occidentals d'Orient Pròxim. En este fenomen està l'orige d'una lliteratura europea ''comprensiva'' que transcendix les encara inèdites identitats nacionals i que es reivindica front a l'escrita en la llengua culta, el llatí. Per una atra part, esta nova expressió lliterària va supondre el principi d'un procés de laicisació de la lliteratura que, fins a llavors, havia tractat exclusivament temes religiosos. El francés antic es va configurar com la llengua romànica específica de certs gèneros nous com els relats de ficció, les obres de caràcter enciclopèdic, els tractats científics i, inclús, els llibres de viages. [[Dante Alighieri]] en el seu ''De vulgari eloquentia'' (I, X, 1) escriu: <blockquote>"''Alega que a la llengua d'oïl que per ser fàcil i agradable llengua vulgar, li pertany tot allò que ha segut traduït en prosa vulgar, és dir, la Bíblia, els llibres de les gestes dels troyans i dels romans, i les bellíssimes llegendes del rei Arturo, i atres històries i doctrines.''"</blockquote>[[Archiu:Roman de Brut - Vortigern Tower.jpg|thumb|280px|Wace, ''Roman de Brut'', en un manuscrit del s.XIV.]] | + | Durant els sigles [[Sigle XII|XII]], [[Sigle XIII|XIII]] i [[Sigle XIV|XIV]], el francés i els seus corresponents models lliteraris varen ser hegemònics en la lliteratura cortesana i caballeresca. Divulgat per les cultivades corts anglo-normandes i franceses, va estendre el seu us a territoris tan alluntats de la seua àrea natural com Escandinavia, Germania, les penínsules itàlica i ibèrica o els regnes cristià-occidentals d'Orient Pròxim. En este fenomen està l'orige d'una lliteratura europea ''comprensiva'' que transcendix les encara inèdites identitats nacionals i que es reivindica front a l'escrita en la llengua culta, el llatí. Per una atra part, esta nova expressió lliterària va supondre el principi d'un procés de laicisació de la lliteratura que, fins a llavors, havia tractat exclusivament temes religiosos. El francés antic es va configurar com la llengua romànica específica de certs gèneros nous com els relats de ficció, les obres de caràcter enciclopèdic, els tractats científics i, inclús, els llibres de viages. [[Dante Alighieri]] en el seu ''De vulgari eloquentia'' (I, X, 1) escriu: <blockquote>"''Alega que a la llengua d'oïl que per ser fàcil i agradable llengua vulgar, li pertany tot allò que ha segut traduït en prosa vulgar, és dir, la Bíblia, els llibres de les gestes dels troyans i dels romans, i les bellíssimes llegendes del rei Arturo, i atres històries i doctrines.''"</blockquote>[[Archiu:Roman de Brut - Vortigern Tower.jpg|thumb|280px|Wace, ''Roman de Brut'', en un manuscrit del s.XIV.]] |
== Primers texts == | == Primers texts == | ||
| − | El primer text lliterari conegut en llengua francesa és la ''[[Seqüència de Santa Eulàlia]]'', escrita provablement entre [[881]] i [[882]]. Es tracta d'una adaptació en 29 versos d'un poema llatí de caràcter religiós i *moralizante. Li varen seguir uns atres com la ''[[Vie de Saint Léger]]'' i ''[[Vida de Sant Allunte]]''. | + | El primer text lliterari conegut en llengua francesa és la ''[[Seqüència de Santa Eulàlia]]'', escrita provablement entre els anys [[881]] i [[882]]. Es tracta d'una adaptació en 29 versos d'un poema llatí de caràcter religiós i *moralizante. Li varen seguir uns atres com la ''[[Vie de Saint Léger]]'' i ''[[Vida de Sant Allunte]]''. |
| − | Els primers grans texts de la lliteratura francesa daten de mitan de | + | Els primers grans texts de la lliteratura francesa daten de mitan de l'[[Edat Mija]], cap al [[sigle XI]], en una época de gran desenroll de la [[agricultura]] i d'expansió demogràfica despuix de llarcs periodos d'invasions i [[epidèmia]]s. |
==Bibliografia== | ==Bibliografia== | ||
* CERDÁ, Jordi. ''Cuestiones preliminares'' en [VV. AA.] ''Introducción a la literatura europea'' (Material didáctico UOC), Barcelona, FUOC, 2014 | * CERDÁ, Jordi. ''Cuestiones preliminares'' en [VV. AA.] ''Introducción a la literatura europea'' (Material didáctico UOC), Barcelona, FUOC, 2014 | ||
| − | * FRAPPIER, Jean. ''Chrétien de Troyes'', Paris, Hattier, 1957 | + | * FRAPPIER, Jean. ''Chrétien de Troyes'', Paris, Hattier, 1957 |
* GARCÍA GUAL, Carlos. ''Los orígenes de la novela'', Madrid, Istmo, 1972 | * GARCÍA GUAL, Carlos. ''Los orígenes de la novela'', Madrid, Istmo, 1972 | ||
* IÁÑEZ PAREJA, Eduardo. ''Historia de la literatura. La Edad Media'', Barcelona, Tesys-Bosch, 1989 | * IÁÑEZ PAREJA, Eduardo. ''Historia de la literatura. La Edad Media'', Barcelona, Tesys-Bosch, 1989 | ||
* LACY, Norris J., BUSBY Keith et alii. ''The legacy of Chrétien de Troyes'', Amsterdam, Rodopi, 1987 | * LACY, Norris J., BUSBY Keith et alii. ''The legacy of Chrétien de Troyes'', Amsterdam, Rodopi, 1987 | ||
| − | * MARX, Jean. ''La légende arthurienne et le Graal''. Paris, PUF, 1952 | + | * MARX, Jean. ''La légende arthurienne et le Graal''. Paris, PUF, 1952 |
* VARVARO, Alberto, ''Literatura románica en la Edad Media''. Barcelona, Ariel, 1983 | * VARVARO, Alberto, ''Literatura románica en la Edad Media''. Barcelona, Ariel, 1983 | ||
| − | * ZUMTHOR, Paul. ''Essai de poétique médiévale''. Paris, Seuil, 2000 | + | * ZUMTHOR, Paul. ''Essai de poétique médiévale''. Paris, Seuil, 2000 |
[[Categoria:Lliteratura migeval de França| ]] | [[Categoria:Lliteratura migeval de França| ]] | ||
Última revisió del 07:39 4 abr 2024
S'entén per lliteratura francesa de l'Edat Mija, la producció lliterària composta en llengua francesa o llengua d'oïl, durant un periodo comprés entre el sigle IX, data dels primers texts en romançada, fins al sigle XV, moment en el que convencionalment se senyala el fi de la Edat Mija.
En este periodo, l'atra gran llengua gal-romànica, l'occitana, va produir també abundant lliteratura de caràcter líric-trovadoresc. Aixina mateix, algunes obres varen ser escrites en llengües lliteràries híbrides. La cançó de gesta Girard de Roussillon, per eixemple, mesclava artificialment les llengües de oc i doï'l.
Durant els sigles XII, XIII i XIV, el francés i els seus corresponents models lliteraris varen ser hegemònics en la lliteratura cortesana i caballeresca. Divulgat per les cultivades corts anglo-normandes i franceses, va estendre el seu us a territoris tan alluntats de la seua àrea natural com Escandinavia, Germania, les penínsules itàlica i ibèrica o els regnes cristià-occidentals d'Orient Pròxim. En este fenomen està l'orige d'una lliteratura europea comprensiva que transcendix les encara inèdites identitats nacionals i que es reivindica front a l'escrita en la llengua culta, el llatí. Per una atra part, esta nova expressió lliterària va supondre el principi d'un procés de laicisació de la lliteratura que, fins a llavors, havia tractat exclusivament temes religiosos. El francés antic es va configurar com la llengua romànica específica de certs gèneros nous com els relats de ficció, les obres de caràcter enciclopèdic, els tractats científics i, inclús, els llibres de viages. Dante Alighieri en el seu De vulgari eloquentia (I, X, 1) escriu:
"Alega que a la llengua d'oïl que per ser fàcil i agradable llengua vulgar, li pertany tot allò que ha segut traduït en prosa vulgar, és dir, la Bíblia, els llibres de les gestes dels troyans i dels romans, i les bellíssimes llegendes del rei Arturo, i atres històries i doctrines."
Primers texts[editar | editar còdic]
El primer text lliterari conegut en llengua francesa és la Seqüència de Santa Eulàlia, escrita provablement entre els anys 881 i 882. Es tracta d'una adaptació en 29 versos d'un poema llatí de caràcter religiós i *moralizante. Li varen seguir uns atres com la Vie de Saint Léger i Vida de Sant Allunte. Els primers grans texts de la lliteratura francesa daten de mitan de l'Edat Mija, cap al sigle XI, en una época de gran desenroll de la agricultura i d'expansió demogràfica despuix de llarcs periodos d'invasions i epidèmias.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- CERDÁ, Jordi. Cuestiones preliminares en [VV. AA.] Introducción a la literatura europea (Material didáctico UOC), Barcelona, FUOC, 2014
- FRAPPIER, Jean. Chrétien de Troyes, Paris, Hattier, 1957
- GARCÍA GUAL, Carlos. Los orígenes de la novela, Madrid, Istmo, 1972
- IÁÑEZ PAREJA, Eduardo. Historia de la literatura. La Edad Media, Barcelona, Tesys-Bosch, 1989
- LACY, Norris J., BUSBY Keith et alii. The legacy of Chrétien de Troyes, Amsterdam, Rodopi, 1987
- MARX, Jean. La légende arthurienne et le Graal. Paris, PUF, 1952
- VARVARO, Alberto, Literatura románica en la Edad Media. Barcelona, Ariel, 1983
- ZUMTHOR, Paul. Essai de poétique médiévale. Paris, Seuil, 2000