Diferència entre les revisions de "Beniarbeig"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 6 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Carrer major beniarbeig.jpg|thumb|300px|Carrer Major, en Beniarbeig]]
+
[[Archiu:Riu Girona a Beniarbeig.jpg|275px|miniaturadeimagen|[[Riu Girona]] al seu pas per Beniarbeig.]]
 +
[[Archiu:Església de sant Joan Baptista, Beniarbeig.JPG|275px|miniaturadeimagen|Iglésia de Sant Joan Batista, en Beniarbeig.]]
 +
[[Image:Carrer major beniarbeig.jpg|thumb|275px|Carrer Major, en Beniarbeig.]]
 
'''Beniarbeig''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Marina Alta]], en la [[província d'Alacant]].
 
'''Beniarbeig''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Marina Alta]], en la [[província d'Alacant]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Beniarbeig se troba entre la Vall de la Rectoria i el Marquesat de Dénia, en el peu de la [[serra de Segaria]] i creuat pel [[riu Girona]], que dividix el poble en dos. El pont que el creuava era de l'inici del [[sigle XX]] i es va afonar per la riuada del [[12 d'octubre]] de l'any [[2007]]. El seu terme municipal té 7,4 km². Se troba a 42 metros d'altitut de mija i a soles a 3 km de distància de la plaja.
+
El seu terme municipal té 7,4 km². Se troba a 42 metros d'altitut de mija i a soles a 3 km de distància de la plaja. Beniarbeig se troba entre la Vall de la Rectoria i el Marquesat de Dénia, en el peu de la [[serra de Segaria]] i creuat pel [[riu Girona]], que dividix el poble en dos.  
 +
 
 +
El pont que el creuava era de l'inici del [[sigle XX]] i es va afonar per la riuada del [[12 d'octubre]] de l'any [[2007]].  
  
 
==== Localitats llimítrofes ====
 
==== Localitats llimítrofes ====
Llínea 9: Llínea 13:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Antiga [[alqueria]] musulmana, que despuix de la conquista va pertànyer al comte de Sinarques. En l'any [[1535]] la seua parròquia es desmembra de la de [[Dénia]], junt a les de Beniomer i Benicadim, que varen acabar per despoblar-se, i es convertix en rectoria de [[moriscs]]. En l'any [[1643]] passa a jurisdicció del marqués de Dénia. En el [[sigle XVIII]] una important crisis econòmica deixa la població en sifres inferiors a les que hi havia abans de l'expulsió dels moriscs de l'any [[1609]]. La crisis demogràfica va continuar a principi del sigle XX, en el qual va haver emigració cap a [[França]] i [[Argèlia]]. A mitan sigle passat se va rebre alguna immigració procedent de les províncies de [[Provincia de Jaén|Jaén]] i [[Ciutat Real (Província)|Ciutat Real]].
+
Antiga [[alqueria]] musulmana, que despuix de la conquista va pertànyer al comte de Sinarques. En l'any [[1535]] la seua parròquia es desmembra de la de [[Dénia]], junt a les de Beniomer i Benicadim, que varen acabar per despoblar-se, i es convertix en rectoria de [[moriscs]]. En l'any [[1643]] passa a jurisdicció del marqués de Dénia.  
 +
 
 +
En el [[sigle XVIII]] una important crisis econòmica deixa la població en sifres inferiors a les que hi havia abans de l'expulsió dels moriscs de l'any [[1609]]. La crisis demogràfica va continuar a principi del sigle XX, en el qual va haver emigració cap a [[França]] i [[Algèria]]. A mitan sigle passat se va rebre alguna immigració procedent de les províncies de [[Província de Jaén|Jaén]] i [[Ciutat Real (Província)|Ciutat Real]].
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Llínea 27: Llínea 33:
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
L'economia tradicionalment depenia del cultiu de la [[taronja]]. També hi ha [[oliveres]] i [[Pi (arbre)|pinades]]. En els últims anys del sigle XX se diversificà cap a la construcció i els servicis. Molts d'estos últims treballen fòra del poble, en zones costeres de la comarca.
+
L'economia tradicionalment depenia del cultiu de la [[taronja]]. També hi ha [[oliveres]] i [[Pi (arbre)|pinades]]. En els últims anys del sigle XX se diversificà cap a la construcció i els servicis. Molts d'estos últims treballen fora del poble, en zones costeres de la comarca.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Última revisió del 18:02 22 jul 2022

Riu Girona al seu pas per Beniarbeig.
Iglésia de Sant Joan Batista, en Beniarbeig.
Carrer Major, en Beniarbeig.

Beniarbeig és un municipi valencià situat en la comarca de La Marina Alta, en la província d'Alacant.

Geografia[editar | editar còdic]

El seu terme municipal té 7,4 km². Se troba a 42 metros d'altitut de mija i a soles a 3 km de distància de la plaja. Beniarbeig se troba entre la Vall de la Rectoria i el Marquesat de Dénia, en el peu de la serra de Segaria i creuat pel riu Girona, que dividix el poble en dos.

El pont que el creuava era de l'inici del sigle XX i es va afonar per la riuada del 12 d'octubre de l'any 2007.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Beniarbeig llimita en Benidoleig, Benimeli, Ondara, Pedreguer, Sanet i Negrals i El Verger (tots en la mateixa comarca).

Història[editar | editar còdic]

Antiga alqueria musulmana, que despuix de la conquista va pertànyer al comte de Sinarques. En l'any 1535 la seua parròquia es desmembra de la de Dénia, junt a les de Beniomer i Benicadim, que varen acabar per despoblar-se, i es convertix en rectoria de moriscs. En l'any 1643 passa a jurisdicció del marqués de Dénia.

En el sigle XVIII una important crisis econòmica deixa la població en sifres inferiors a les que hi havia abans de l'expulsió dels moriscs de l'any 1609. La crisis demogràfica va continuar a principi del sigle XX, en el qual va haver emigració cap a França i Algèria. A mitan sigle passat se va rebre alguna immigració procedent de les províncies de Jaén i Ciutat Real.

Demografia[editar | editar còdic]

Beniarbeig conta en una població de 2.227 habitants (INE 2021).

Evolució demogràfica de Beniarbeig[1]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991
Població 917 885 849 909 936 969 1.146 1.163 1.091 1.160
2000 2006 2009 2012 2018 2021
Població 1.172 1.615 1.997 1.983 1.902 2.227

Economia[editar | editar còdic]

L'economia tradicionalment depenia del cultiu de la taronja. També hi ha oliveres i pinades. En els últims anys del sigle XX se diversificà cap a la construcció i els servicis. Molts d'estos últims treballen fora del poble, en zones costeres de la comarca.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Marina Alta

Alcanalí    L'Atzúvia    Beniarbeig    Benidoleig    Benigembla    Benimeli    Benissa    Calp    Castell de Castells    Dénia    Gata    Llíber    Murla    Ondara    Orba    Parcent    Pedreguer    Pego    El Poble Nou de Benitachell    Ràfol d'Almúnia    Sagra    Sanet i Negrals    Senija    Setla i Mirarrosa    Teulada    Tormos    Vall d'Alcalà    La Vall d'Alauar    La Vall d'Ebo    La Vall de Gallinera    Verger    Xàbia    Xaló