Diferència entre les revisions de "Beniarbeig"
(No se mostren 7 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[Image:Carrer major beniarbeig.jpg|thumb| | + | [[Archiu:Riu Girona a Beniarbeig.jpg|275px|miniaturadeimagen|[[Riu Girona]] al seu pas per Beniarbeig.]] |
+ | [[Archiu:Església de sant Joan Baptista, Beniarbeig.JPG|275px|miniaturadeimagen|Iglésia de Sant Joan Batista, en Beniarbeig.]] | ||
+ | [[Image:Carrer major beniarbeig.jpg|thumb|275px|Carrer Major, en Beniarbeig.]] | ||
'''Beniarbeig''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Marina Alta]], en la [[província d'Alacant]]. | '''Beniarbeig''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Marina Alta]], en la [[província d'Alacant]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
− | Beniarbeig se troba entre la Vall de la Rectoria i el Marquesat de Dénia, en el peu de la [[serra de Segaria]] i creuat pel [[riu Girona]], que dividix el poble en dos. El pont que el creuava era de l'inici del [[sigle XX]] i es va afonar per la riuada del [[12 d'octubre]] de l'any [[2007]] | + | El seu terme municipal té 7,4 km². Se troba a 42 metros d'altitut de mija i a soles a 3 km de distància de la plaja. Beniarbeig se troba entre la Vall de la Rectoria i el Marquesat de Dénia, en el peu de la [[serra de Segaria]] i creuat pel [[riu Girona]], que dividix el poble en dos. |
+ | |||
+ | El pont que el creuava era de l'inici del [[sigle XX]] i es va afonar per la riuada del [[12 d'octubre]] de l'any [[2007]]. | ||
==== Localitats llimítrofes ==== | ==== Localitats llimítrofes ==== | ||
Llínea 9: | Llínea 13: | ||
== Història == | == Història == | ||
− | Antiga [[alqueria]] musulmana, que despuix de la conquista va pertànyer al comte de Sinarques. En l'any [[1535]] la seua parròquia es desmembra de la de [[Dénia]], junt a les de Beniomer i Benicadim, que varen acabar per despoblar-se, i es convertix en rectoria de [[moriscs]]. En l'any [[1643]] passa a jurisdicció del marqués de Dénia. En el [[sigle XVIII]] una important crisis econòmica deixa la població en sifres inferiors a les que hi havia abans de l'expulsió dels moriscs de l'any [[1609]]. La crisis demogràfica va continuar a principi del sigle XX, en el qual va haver emigració cap a [[França]] i [[ | + | Antiga [[alqueria]] musulmana, que despuix de la conquista va pertànyer al comte de Sinarques. En l'any [[1535]] la seua parròquia es desmembra de la de [[Dénia]], junt a les de Beniomer i Benicadim, que varen acabar per despoblar-se, i es convertix en rectoria de [[moriscs]]. En l'any [[1643]] passa a jurisdicció del marqués de Dénia. |
+ | |||
+ | En el [[sigle XVIII]] una important crisis econòmica deixa la població en sifres inferiors a les que hi havia abans de l'expulsió dels moriscs de l'any [[1609]]. La crisis demogràfica va continuar a principi del sigle XX, en el qual va haver emigració cap a [[França]] i [[Algèria]]. A mitan sigle passat se va rebre alguna immigració procedent de les províncies de [[Província de Jaén|Jaén]] i [[Ciutat Real (Província)|Ciutat Real]]. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Llínea 21: | Llínea 27: | ||
| Població||align=center| 917 || align=center| 885 || align=center| 849 || align=center| 909 || align=center| 936 || align=center| 969 || align=center| 1.146 || align=center| 1.163 || align=center| 1.091 || align=center| 1.160 | | Població||align=center| 917 || align=center| 885 || align=center| 849 || align=center| 909 || align=center| 936 || align=center| 969 || align=center| 1.146 || align=center| 1.163 || align=center| 1.091 || align=center| 1.160 | ||
|- | |- | ||
− | ! !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2009]] !! [[2012]] !! [[2018]] | + | ! !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2009]] !! [[2012]] !! [[2018]] !! [[2021]] |
|- | |- | ||
− | | Població|| align=center| 1.172 || align=center| 1.615 || align=center| 1.997 || align=center| 1.983 || align=center| 1.902 | + | | Població|| align=center| 1.172 || align=center| 1.615 || align=center| 1.997 || align=center| 1.983 || align=center| 1.902 || align=center| 2.227 |
|} | |} | ||
== Economia == | == Economia == | ||
− | L'economia tradicionalment depenia del cultiu de la [[taronja]]. També hi ha [[oliveres]] i [[Pi (arbre)|pinades]]. En els últims anys del sigle XX se diversificà cap a la construcció i els servicis. Molts d'estos últims treballen | + | L'economia tradicionalment depenia del cultiu de la [[taronja]]. També hi ha [[oliveres]] i [[Pi (arbre)|pinades]]. En els últims anys del sigle XX se diversificà cap a la construcció i els servicis. Molts d'estos últims treballen fora del poble, en zones costeres de la comarca. |
== Vore també == | == Vore també == |
Última revisió del 18:02 22 jul 2022
Beniarbeig és un municipi valencià situat en la comarca de La Marina Alta, en la província d'Alacant.
Geografia[editar | editar còdic]
El seu terme municipal té 7,4 km². Se troba a 42 metros d'altitut de mija i a soles a 3 km de distància de la plaja. Beniarbeig se troba entre la Vall de la Rectoria i el Marquesat de Dénia, en el peu de la serra de Segaria i creuat pel riu Girona, que dividix el poble en dos.
El pont que el creuava era de l'inici del sigle XX i es va afonar per la riuada del 12 d'octubre de l'any 2007.
Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]
El terme municipal de Beniarbeig llimita en Benidoleig, Benimeli, Ondara, Pedreguer, Sanet i Negrals i El Verger (tots en la mateixa comarca).
Història[editar | editar còdic]
Antiga alqueria musulmana, que despuix de la conquista va pertànyer al comte de Sinarques. En l'any 1535 la seua parròquia es desmembra de la de Dénia, junt a les de Beniomer i Benicadim, que varen acabar per despoblar-se, i es convertix en rectoria de moriscs. En l'any 1643 passa a jurisdicció del marqués de Dénia.
En el sigle XVIII una important crisis econòmica deixa la població en sifres inferiors a les que hi havia abans de l'expulsió dels moriscs de l'any 1609. La crisis demogràfica va continuar a principi del sigle XX, en el qual va haver emigració cap a França i Algèria. A mitan sigle passat se va rebre alguna immigració procedent de les províncies de Jaén i Ciutat Real.
Demografia[editar | editar còdic]
Beniarbeig conta en una població de 2.227 habitants (INE 2021).
Evolució demogràfica de Beniarbeig[1] | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | ||||||||||
Població | 917 | 885 | 849 | 909 | 936 | 969 | 1.146 | 1.163 | 1.091 | 1.160 | |||||||||
2000 | 2006 | 2009 | 2012 | 2018 | 2021 | ||||||||||||||
Població | 1.172 | 1.615 | 1.997 | 1.983 | 1.902 | 2.227 |
Economia[editar | editar còdic]
L'economia tradicionalment depenia del cultiu de la taronja. També hi ha oliveres i pinades. En els últims anys del sigle XX se diversificà cap a la construcció i els servicis. Molts d'estos últims treballen fora del poble, en zones costeres de la comarca.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Beniarbeig.
Municipis de La Marina Alta | |
---|---|
Alcanalí • L'Atzúvia • Beniarbeig • Benidoleig • Benigembla • Benimeli • Benissa • Calp • Castell de Castells • Dénia • Gata • Llíber • Murla • Ondara • Orba • Parcent • Pedreguer • Pego • El Poble Nou de Benitachell • Ràfol d'Almúnia • Sagra • Sanet i Negrals • Senija • Setla i Mirarrosa • Teulada • Tormos • Vall d'Alcalà • La Vall d'Alauar • La Vall d'Ebo • La Vall de Gallinera • Verger • Xàbia • Xaló |
- ↑ Fuente: Població de fet segons el INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Séries de població dels municipis de Espanya des de 1996.