Diferència entre les revisions de "Vallanca"
(No es mostren 22 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Vallanca''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca del [[Racó d'Ademús]]. | + | [[Archiu:1-Rincón-Vallanca paisajeUrbano (2015)0118.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Vallanca]] |
+ | [[Archiu:Església de la Mare de Déu dels Àngels de Vallanca.jpg|300px|miniaturadeimagen|Iglésia de la Mare de Deu dels Àngels de Vallanca]] | ||
+ | [[Archiu:1-Negrón-caserío (2005)-1.jpg|300px|miniaturadeimagen|Pedania de Negrón, en Vallanca.]] | ||
+ | '''Vallanca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca del [[Racó d'Ademús]], en la [[província de Valéncia]]. | ||
− | + | == Geografia == | |
+ | Vallanca està situada, de forma escalonada, en la part sur, a 973 m. d'altitut. Als seus peus discorre, profundament encaixonat, el riu [[Bohílgues]], que naix en la partida de la Vega a uns 2 km. al sur de la població per a seguir serpentejant sobre pedra tosca fins a la seua desembocadura en el marge dret del riu [[Túria]] a l'altura d'Ademús. | ||
− | + | El municipi posseïx dos núcleus de població, la pròpia Vallanca i la pedania de Negrón. | |
− | |||
− | === | + | ==== Localitats fitants ==== |
− | + | Llimita en [[Ademús]], [[Cases Altes]], [[Cases Baixes]] i [[Castielfabit]] en la mateixa comarca; i en [[Salvacañete]], [[Moya]], [[Algarra]] i [[Casas de Garcimolina]] en la [[província de Conca]], ([[Castella-la Mancha]]). | |
− | |||
== Història == | == Història == | ||
Llínea 14: | Llínea 16: | ||
A pesar de que configurà la segona parròquia del Terme General d'Ademús, la seua independència administrativa d'est últim no li va arribar fins a l'any [[1695]], quan [[Carles II de Castella|Carles II]] va otorgar a Vallanca el títul de ''vila real'', convertint-se en la tercera en esta distinció en la comarca del Racó, despuix de les dos viles històriques: Ademús i Castielfabit. | A pesar de que configurà la segona parròquia del Terme General d'Ademús, la seua independència administrativa d'est últim no li va arribar fins a l'any [[1695]], quan [[Carles II de Castella|Carles II]] va otorgar a Vallanca el títul de ''vila real'', convertint-se en la tercera en esta distinció en la comarca del Racó, despuix de les dos viles històriques: Ademús i Castielfabit. | ||
+ | |||
+ | == Administració == | ||
+ | {{Alcaldes_Espanya | ||
+ | | Alcalde_1 = Ricardo Iñesta Férriz | ||
+ | | Partit_1 = [[UCD]] | ||
+ | | Alcalde_2 = José León Bonacho | ||
+ | José Coscolla Domingo | ||
+ | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_3 = Amador Sánchez Sánchez | ||
+ | | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_4 = Amador Sánchez Sánchez | ||
+ | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_5 = Amador Sánchez Sánchez | ||
+ | | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_6 = Amador Sánchez Sánchez | ||
+ | | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_7 = José Antonio Morales Arnalte | ||
+ | Núria Millán Eslava | ||
+ | | Partit_7 = [[PPCV]] | ||
+ | [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_8 = Núria Millán Eslava | ||
+ | | Partit_8 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_9 = Núria Millán Eslava | ||
+ | | Partit_9 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_10 = Ruth Sánchez Ferriz | ||
+ | | Partit_10 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_11 = Ruth Sánchez Ferriz | ||
+ | | Partit_11 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_12 = Ruth Sánchez Ferriz | ||
+ | | Partit_12 = [[PPCV]] | ||
+ | }} | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
+ | Conta en 144 habitants en l'any [[2023]] segons les senyes del cens del [[INE Espanya|INE]]. | ||
+ | |||
+ | <center> | ||
{| align="center" {{tablabonita}} | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
|- | |- | ||
− | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2010]] !! [[2018]] | + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2010]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]] |
|- | |- | ||
− | | align=center| 281 || align=center| 248 || align=center| 243 || align=center| 240 || align=center| 236 || align=center| 235 || align=center| 209 || align=center| 190 || align=center| 168 || align=center| 170 || align=center| 148 || align=center| 126 | + | | align=center| 281 || align=center| 248 || align=center| 243 || align=center| 240 || align=center| 236 || align=center| 235 || align=center| 209 || align=center| 190 || align=center| 168 || align=center| 170 || align=center| 148 || align=center| 126 || align=center| 136 || align=center| 144 |
|} | |} | ||
+ | </center> | ||
== Economia == | == Economia == | ||
− | La seua base econòmica radica fonamentalment en l'agricultura, la ganaderia i l'explotació forestal, encara que esta última es troba molt agotada. Dins dels cultius de secà es troben els [[cereal|cereals]], fruiters i [[raïm|vinyes]]. En les aigües del riu Bohílgues es reguen les hortes, en la qual es cullen cereals, [[blat]] de moro, [[hortalices]] i fruiteres, especialment [[poma|pomes]]. Ademés de l'omnipresent [[armela]], la [[nou]] és l'atre frut sec que abunda en les zones humides del terme i que té fama per la seua calitat. La ganaderia conta en caps de [[porc|porcí]] i [[ovella|ovelles]]. | + | La seua base econòmica radica fonamentalment en l'agricultura, la ganaderia i l'explotació forestal, encara que esta última es troba molt agotada. Dins dels cultius de secà es troben els [[cereal|cereals]], fruiters i [[raïm|vinyes]]. En les aigües del riu [[Bohílgues]] es reguen les hortes, en la qual es cullen cereals, [[blat]] de moro, [[hortalices]] i fruiteres, especialment [[poma|pomes]]. |
+ | |||
+ | Ademés de l'omnipresent [[armela]], la [[nou]] és l'atre frut sec que abunda en les zones humides del terme i que té fama per la seua calitat. La ganaderia conta en caps de [[porc|porcí]] i [[ovella|ovelles]]. | ||
+ | |||
+ | == Vore també == | ||
+ | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | <references /> | ||
+ | * [https://www.vallanca.es/ Ajuntament de Vallanca] | ||
+ | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
+ | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment | ||
+ | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Vallanca INE. Població de Vallanca] | ||
+ | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
− | *Eslava Blasco, Raúl: ''Vallanca y su patrimonio histórico-artístico religioso''. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7 | + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. |
− | * | + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit |
− | *Pardo Pardo, Fermín: ''Música de la romería a la Virgen de Santerón y canciones populares de Vallanca''. Recull i direcció de Fermín Pardo. Edició de E. G. Tabalet. Alboraya, 2000. 636-CD. | + | * Eslava Blasco, Raúl: ''Vallanca y su patrimonio histórico-artístico religioso''. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7 |
+ | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 | ||
+ | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
+ | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
+ | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
+ | * Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
+ | * Pardo Pardo, Fermín: ''Música de la romería a la Virgen de Santerón y canciones populares de Vallanca''. Recull i direcció de Fermín Pardo. Edició de E. G. Tabalet. Alboraya, 2000. 636-CD. | ||
+ | * Rodrigo Alfonso, Carles: ''Vallanca, aproximación a un pueblo del Rincón de Ademuz''. Vallanca, 2000 | ||
+ | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Vallanca}} | {{commonscat|Vallanca}} | ||
− | + | ||
− | + | * [http://vallanca.blogspot.com/ Bloc sobre Vallanca] | |
− | |||
− | * [http://vallanca.blogspot.com/ Bloc | ||
− | |||
{{Municipis del Racó d'Ademús}} | {{Municipis del Racó d'Ademús}} |
Última revisió del 18:09 15 maig 2024
Vallanca és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca del Racó d'Ademús, en la província de Valéncia.
Geografia[editar | editar còdic]
Vallanca està situada, de forma escalonada, en la part sur, a 973 m. d'altitut. Als seus peus discorre, profundament encaixonat, el riu Bohílgues, que naix en la partida de la Vega a uns 2 km. al sur de la població per a seguir serpentejant sobre pedra tosca fins a la seua desembocadura en el marge dret del riu Túria a l'altura d'Ademús.
El municipi posseïx dos núcleus de població, la pròpia Vallanca i la pedania de Negrón.
Localitats fitants[editar | editar còdic]
Llimita en Ademús, Cases Altes, Cases Baixes i Castielfabit en la mateixa comarca; i en Salvacañete, Moya, Algarra i Casas de Garcimolina en la província de Conca, (Castella-la Mancha).
Història[editar | editar còdic]
Vallanca ya apareix en la documentació d'escomençaments del sigle XIII com a parròquia inclosa en les terres d'Ademús, dins del bisbat de Sogorp. Llavors, en l'época migeval, fon rellevant per la seua situació fronterera en Castella: es tractava de la població més occidental de les terres d'Ademús.
A pesar de que configurà la segona parròquia del Terme General d'Ademús, la seua independència administrativa d'est últim no li va arribar fins a l'any 1695, quan Carles II va otorgar a Vallanca el títul de vila real, convertint-se en la tercera en esta distinció en la comarca del Racó, despuix de les dos viles històriques: Ademús i Castielfabit.
Administració[editar | editar còdic]
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Ricardo Iñesta Férriz | UCD |
1983 - 1987 | José León Bonacho
José Coscolla Domingo |
PSPV-PSOE |
1987 - 1991 | Amador Sánchez Sánchez | PSPV-PSOE |
1991 - 1995 | Amador Sánchez Sánchez | PSPV-PSOE |
1995 - 1999 | Amador Sánchez Sánchez | PSPV-PSOE |
1999 - 2003 | Amador Sánchez Sánchez | PSPV-PSOE |
2003 - 2007 | José Antonio Morales Arnalte
Núria Millán Eslava |
PPCV |
2007 - 2011 | Núria Millán Eslava | PPCV |
2011 - 2015 | Núria Millán Eslava | PPCV |
2015 - 2019 | Ruth Sánchez Ferriz | PPCV |
2019 - 2023 | Ruth Sánchez Ferriz | PPCV |
2023 | Ruth Sánchez Ferriz | PPCV |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en 144 habitants en l'any 2023 segons les senyes del cens del INE.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2018 | 2021 | 2023 | ||||||
281 | 248 | 243 | 240 | 236 | 235 | 209 | 190 | 168 | 170 | 148 | 126 | 136 | 144 |
Economia[editar | editar còdic]
La seua base econòmica radica fonamentalment en l'agricultura, la ganaderia i l'explotació forestal, encara que esta última es troba molt agotada. Dins dels cultius de secà es troben els cereals, fruiters i vinyes. En les aigües del riu Bohílgues es reguen les hortes, en la qual es cullen cereals, blat de moro, hortalices i fruiteres, especialment pomes.
Ademés de l'omnipresent armela, la nou és l'atre frut sec que abunda en les zones humides del terme i que té fama per la seua calitat. La ganaderia conta en caps de porcí i ovelles.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Vallanca
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
- INE. Població de Vallanca
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Eslava Blasco, Raúl: Vallanca y su patrimonio histórico-artístico religioso. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Pardo Pardo, Fermín: Música de la romería a la Virgen de Santerón y canciones populares de Vallanca. Recull i direcció de Fermín Pardo. Edició de E. G. Tabalet. Alboraya, 2000. 636-CD.
- Rodrigo Alfonso, Carles: Vallanca, aproximación a un pueblo del Rincón de Ademuz. Vallanca, 2000
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vallanca.
Municipis de El Racó d'Ademús | |
---|---|
Ademús • Cases Altes • Cases Baixes • Castielfabit • La Pobla de Sant Miquel • Torrebaixa • Vallanca |