Diferència entre les revisions de "Guillermo Díaz-Plaja"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Guillermo Díaz-Plaja Contestí
 
| nom = Guillermo Díaz-Plaja Contestí
−
| image =  
+
| image = [[Archiu:Guillermodiaz.jpg|250px]]
−
| peu =  
+
| peu = Portada del llibre autobiogràfic
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| ocupació = Historiador i escritor.
 
| ocupació = Historiador i escritor.
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
−
'''Guillermo Díaz-Plaja Contestí''' ([[Manresa]], [[Barcelona]], [[24 de maig]] de [[1909]] - [[Barcelona]], [[27 de juliol]] de [[1984]]) fon un escritor, ensagiste, poeta, crític lliterari i historiador de la lliteratura espanyola. Va pertànyer a la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).  
+
'''Guillermo Díaz-Plaja Contestí''' ([[Manresa]], [[Barcelona]], [[24 de maig]] de [[1909]] - † [[Barcelona]], [[27 de juliol]] de [[1984]]) fon un escritor, ensagiste, poeta, crític lliterari i historiador de la lliteratura espanyola. Va pertànyer a la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).  
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
−
Guillermo Díaz-Plaja va nàixer en Manresa, fill d'un oficial de l'eixèrcit, el 25 de maig de 1909. A les poques semanes, la família es va traslladar a Barcelona, seguint els successius destins del pare. En Barcelona va estudiar en el colege de les Escoles Pies, i en [[Girona]] —nou destí patern—, a on passaria l'adolescència, en els Germans Maristes. Inicià els seus estudis de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona quan residia en [[Lleida]], examinant-se com a alumne lliure el primer curs; des de [[1927]] —establit ya en la ciutat comtal— fon alumne oficial. Entre els seus companyers de l'Universitat contà en [[Miquel Batllori]], Carlos Clavería, Juan Ramón Masoliver i Ana María Saavedra. Es va llicenciar en [[1930]] en premi extraordinari, i va marchar a [[Madrit]] a l'any següent per a doctorar-se en l'Universitat Central, a on serà discípul, entre atres mestres, de [[Ramón Menéndez Pidal]].
+
Guillermo Díaz-Plaja va nàixer en Manresa, fill d'un oficial de l'eixèrcit, el 24 de maig de 1909. A les poques semanes, la família es va traslladar a Barcelona, seguint els successius destins del pare. En Barcelona va estudiar en el colege de les Escoles Pies, i en [[Girona]] —nou destí patern—, a on passaria l'adolescència, en els Germans Maristes. Inicià els seus estudis de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona quan residia en [[Lleida]], examinant-se com a alumne lliure el primer curs; des de l'any [[1927]] —establit ya en la ciutat comtal— fon alumne oficial. Entre els seus companyers de l'Universitat contà en [[Miquel Batllori]], Carlos Clavería, Juan Ramón Masoliver i Ana María Saavedra. Es va llicenciar en l'any [[1930]] en premi extraordinari, i va marchar a [[Madrit]] a l'any següent per a doctorar-se en l'Universitat Central, a on serà discípul, entre atres mestres, de [[Ramón Menéndez Pidal]].
  
 
En l'any [[1932]] es va iniciar com a professor de l'Institut Escola de Barcelona. En a penes 26 anys va obtindre el [[Premi Nacional de Lliteratura]] per ''Introducción al estudio del Romanticismo español'' (Introducció a l'estudi del Romanticisme espanyol) (Madrit, Espasa Calpe, [[1936]]) i en [[1961]] el premi Ciutat de Barcelona d'ensaig, en ''Viatge a l'Atlàntida i retorn a Ítaca'' (Barcelona, Destí, [[1962]]).  
 
En l'any [[1932]] es va iniciar com a professor de l'Institut Escola de Barcelona. En a penes 26 anys va obtindre el [[Premi Nacional de Lliteratura]] per ''Introducción al estudio del Romanticismo español'' (Introducció a l'estudi del Romanticisme espanyol) (Madrit, Espasa Calpe, [[1936]]) i en [[1961]] el premi Ciutat de Barcelona d'ensaig, en ''Viatge a l'Atlàntida i retorn a Ítaca'' (Barcelona, Destí, [[1962]]).  
  
−
Fon catedràtic de l'Institut Jaime Balmes des de [[1935]] i professor de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de l'Universitat de Barcelona des de [[1972]] fins a la seua jubilació en [[1979]].
+
Fon catedràtic de l'Institut Jaime Balmes des de l'any [[1935]] i professor de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de l'Universitat de Barcelona des de [[1972]] fins a la seua jubilació en [[1979]].
  
−
Professor de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i de l'Escola de Comerç de la Diputació de Barcelona també en eixa ciutat. Dirigí des de [[1939]] fins a [[1970]] l'Institut del Teatre de Barcelona i des de [[1966]] a [[1970]] l'Institut Nacional del Llibre Espanyol. Va pertànyer al [[CSIC]], a la [[Hispanic Society de Nova York]], a la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) i a la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, aixina com ad atres institucions espanyoles i estrangeres. Presidí l'Associació de Crítics Lliteraris i l'Associació d'Escritors i Artistes Espanyols durant el periodo de [[1979]] a [[1984]].  
+
Professor de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i de l'Escola de Comerç de la Diputació de Barcelona també en eixa ciutat. Dirigí des de l'any [[1939]] fins a [[1970]] l'Institut del Teatre de Barcelona i des de [[1966]] a [[1970]] l'Institut Nacional del Llibre Espanyol. Va pertànyer al [[CSIC]], a la [[Hispanic Society de Nova York]], a la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) i a la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, aixina com ad atres institucions espanyoles i estrangeres. Presidí l'Associació de Crítics Lliteraris i l'Associació d'Escritors i Artistes Espanyols durant el periodo de [[1979]] a [[1984]].  
  
 
Doctor ''Honoris causa'' de les Universitats de San Marcos de Lima ([[1973]]); de Cuyo, [[Mendoza]], [[Argentina]] ([[1981]]), i d'[[Estrasburc]] ([[1982]]).  
 
Doctor ''Honoris causa'' de les Universitats de San Marcos de Lima ([[1973]]); de Cuyo, [[Mendoza]], [[Argentina]] ([[1981]]), i d'[[Estrasburc]] ([[1982]]).  
Llínea 113: Llínea 113:
 
* ''Memoria de una generación destruida'', Barcelona, Delos Aymá, 1966.
 
* ''Memoria de una generación destruida'', Barcelona, Delos Aymá, 1966.
 
*      ''Retrato de un escritor'', Barcelona, Pomaire, 1978.
 
*      ''Retrato de un escritor'', Barcelona, Pomaire, 1978.
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|''El catalán y el valenciano son dos formas de una misma rama idio­mática: cada una con su personalidad, y cada una con su afinidad marca­da''.|Guillermo Díaz-Plaja}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Guillermo_D%C3%ADaz-Plaja Guillermo Díaz-Plaja en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Guillermo_D%C3%ADaz-Plaja Guillermo Díaz-Plaja en Wikipedia]
  
Llínea 123: Llínea 128:
 
[[Categoria:Llingüistes espanyols]]
 
[[Categoria:Llingüistes espanyols]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors]]
−
[[Categoria:Escritors espanyols]]
+
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
 
[[Categoria:Sigle XX]]
 
[[Categoria:Sigle XX]]

Última revisió del 12:51 24 oct 2022

Guillermo Díaz-Plaja Contestí
Guillermodiaz.jpg
Portada del llibre autobiogràfic
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador i escritor.
Naiximent: 24 de maig de 1909
Lloc de naiximent: Manresa, Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció: 27 de juliol de 1984
Lloc de defunció: Barcelona, Catalunya, Espanya

Guillermo Díaz-Plaja Contestí (Manresa, Barcelona, 24 de maig de 1909 - † Barcelona, 27 de juliol de 1984) fon un escritor, ensagiste, poeta, crític lliterari i historiador de la lliteratura espanyola. Va pertànyer a la Real Acadèmia Espanyola (RAE).

Biografia[editar | editar còdic]

Guillermo Díaz-Plaja va nàixer en Manresa, fill d'un oficial de l'eixèrcit, el 24 de maig de 1909. A les poques semanes, la família es va traslladar a Barcelona, seguint els successius destins del pare. En Barcelona va estudiar en el colege de les Escoles Pies, i en Girona —nou destí patern—, a on passaria l'adolescència, en els Germans Maristes. Inicià els seus estudis de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona quan residia en Lleida, examinant-se com a alumne lliure el primer curs; des de l'any 1927 —establit ya en la ciutat comtal— fon alumne oficial. Entre els seus companyers de l'Universitat contà en Miquel Batllori, Carlos Clavería, Juan Ramón Masoliver i Ana María Saavedra. Es va llicenciar en l'any 1930 en premi extraordinari, i va marchar a Madrit a l'any següent per a doctorar-se en l'Universitat Central, a on serà discípul, entre atres mestres, de Ramón Menéndez Pidal.

En l'any 1932 es va iniciar com a professor de l'Institut Escola de Barcelona. En a penes 26 anys va obtindre el Premi Nacional de Lliteratura per Introducción al estudio del Romanticismo español (Introducció a l'estudi del Romanticisme espanyol) (Madrit, Espasa Calpe, 1936) i en 1961 el premi Ciutat de Barcelona d'ensaig, en Viatge a l'Atlàntida i retorn a Ítaca (Barcelona, Destí, 1962).

Fon catedràtic de l'Institut Jaime Balmes des de l'any 1935 i professor de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de l'Universitat de Barcelona des de 1972 fins a la seua jubilació en 1979.

Professor de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i de l'Escola de Comerç de la Diputació de Barcelona també en eixa ciutat. Dirigí des de l'any 1939 fins a 1970 l'Institut del Teatre de Barcelona i des de 1966 a 1970 l'Institut Nacional del Llibre Espanyol. Va pertànyer al CSIC, a la Hispanic Society de Nova York, a la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i a la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, aixina com ad atres institucions espanyoles i estrangeres. Presidí l'Associació de Crítics Lliteraris i l'Associació d'Escritors i Artistes Espanyols durant el periodo de 1979 a 1984.

Doctor Honoris causa de les Universitats de San Marcos de Lima (1973); de Cuyo, Mendoza, Argentina (1981), i d'Estrasburc (1982).

Escrigué més de doscents títuls, entre llibres de divulgació, didàctica, poemaris, ensajos i antologies.

La seua llabor investigadora es va centrar en diverses etapes de l'història de la lliteratura, en destacats estudis sobre el Modernisme, el Romanticisme o el Barroc. Realisà anàlisis de l'obra d'autors rellevants de les nostres lletres, com Federico García Lorca, Juan Ramón Jiménez o Valle Inclán. Especial atenció mereixen els seus treballs sobre la figura d'Eugeni d’Ors. Atres activitats lliteràries es varen concretar en la creació d'antologies, direcció de revistes, edició de texts o la coordinació de treballs. En este camp destaca la seua Historia general de las literaturas hispánicas (Història general de les lliteratures hispàniques), en la que s'integren estudis sobre les lliteratures de les diverses llengües d'Espanya portats a terme pels més acreditats especialistes. La seua llabor didàctica realisada des de la càtedra i des dels llibres de text, va formar a vàries generacions d'estudiants espanyols i hispanoamericans.

Paralelament als seus estudis lliteraris va desenrollar la seua activitat intelectual en atres quatre grans camps: en primer lloc, les seues obres autobiogràfiques; en segon, les qüestions de l'actualitat cultural, d'orige periodístic; en tercer lloc, la lliteratura de viages, formada per ensajos sobre països dels cinc continents i, per últim, l'obra poètica que desenrolla tant un alvertent culturaliste com a intimiste. Respecte a la seua obra en català, mereixen especial atenció els seus primerencs estudis sobre el cine o sobre les vanguardes, la seua obra poètica, i el seu paper com a pont en el diàlec de les cultures espanyoles.

Fon germà de l'escritor i periodiste Fernando Díaz-Plaja (1918-2012) i de l'escritora de lliteratura infantil Aurora Díaz-Plaja (1913-2003), i pare dels periodistes María José Díaz-Plaja i Guillermo Díaz-Plaja (fill).

Obra[editar | editar còdic]

Història de la lliteratura[editar | editar còdic]

  • Historia General de las Literaturas Hispánicas, Barcelona, Editorial Barna, 1949-1967 (sis vols).
  • Hispanoamérica en su Literatura, Estella, Editorial Salvat, 1970 (Biblioteca Básica Salvat, volum 67).

Ediciones[editar | editar còdic]

Lírica[editar | editar còdic]

  • Primer cuaderno de sonetos, Cádiz, Col. Isla (Graf. Salvador Repeto), 1941.
  • Las elegías de Granada, Madrid, Fantasía, 1945.
  • Intimidad, Barcelona, Las ediciones de la Espiga, 1946.
  • Vacación de estío, Madrid, Col. Adonais, 1948.
  • Cartas de navegar, Madrid, Afrodisio Aguado, 1949.
  • Vencedor de mi muerte, Madrid, Ínsula, 1953 (Pròlec de Paul Claudel).
  • Los adioses, Barcelona, Las Ediciones de la Espiga, 1962.
  • Belén lírico, Málaga, Librería Anticuaria El Guadalhorce, 1966.
  • La soledad caminante, Poemas de América del Norte, Málaga, Ángel Caffarena, 1965.
  • El arco bajo las estrellas, Barcelona, Las Ediciones de San Jorge, 1965.
  • Les claus, Barcelona, Les Edicions de l’Espiga, 1965
  • La soledad caminante, Poemas del Norte de América, Málaga, Librería Anticuaria El Guadalhorce, 1966.
  • Zoo, Málaga, Librería Anticuaria El Guadalhorce, 1966.
  • Poesía junta, Buenos Aires, Losada, 1967.
  • América vibra en mí, Madrid, Cultura Hispánica, 1969.
  • Las llaves, Santander, La isla de los ratones, 1972.
  • Poemas de Oceanía, León, Editorial de l'Institució Fray Bernardino de Sahagún, 1972.
  • Poesía en 30 años (1941-1971), Barcelona, Plaza y Janés, 1972.
  • Poemas en el mar de Grecia, Salamanca, Álamo, 1973.
  • Poemas y Canciones del Brasil, Madrid, Cultura Hispánica, 1974.
  • Conciencia del otoño, Madrid, Oriens, 1975.
  • Atlas lírico, Barcelona, Plaza y Janés, 1978.

Ensaig[editar | editar còdic]

  • Epistolario de Goya, Barcelona, Editoria Mentora, 1928.
  • L'avantguardisme a Catalunya, Barcelona, Publicaciones La Revista, 1932.
  • Rubén Darío, Barcelona, Sociedad General de Publicaciones, 1930.
  • Introducción al estudio del romanticismo español, Madrid, Espasa Calpe, 1936.
  • La poesía lírica española, Barcelona, Labor, 1937.
  • La ventana de papel (ensayos sobre el fenómeno literario), Barcelona, Apolo, 1939.
  • El espíritu del Barroco, Barcelona, Apolo, 1940.
  • La poesía y el pensamiento de Ramón de Basterra, Barcelona, Juventud, 1941.
  • Hacia un concepto de la literatura española, Buenos Aires, Espasa Calpe, 1942.
  • El engaño de los ojos, Barcelona, Destino, 1943.
  • Historia de la Literatura Española, Barcelona, La Espiga,
  • Esquema de la historia del teatro, Barcelona, Instituto del Teatro, 1944.
  • Federico García Lorca, Buenos Aires, Guillermo Kraft, 1948.
  • Modernismo frente a noventa y ocho, Madrid, Espasa Calpe, 1951.
  • Defensa de la crítica y otras notas, Barcelona, Editorial Barna, 1953.
  • Veinte glosas en memoria de Eugenio d'Ors, Barcelona, Secció de prensa de la Diputació de Barcelona, 1955.
  • El estilo de San Ignacio y otras páginas, Barcelona, Noguer, 1956.
  • Cuestión de límites, Madrid, Revista de Occidente, 1963.
  • El estudio de la literatura, Barcelona, Sayma, 1963.
  • Las estéticas de Valle Inclán, Madrid, Gredos, 1965.
  • Los monstruos y otras literaturas, Barcelona, Plaza y Janés, 1967.
  • La letra y el instante, Madrid, Editora Nacional, 1967.
  • Con variado rumbo, Barcelona, Planeta, 1967.
  • África por la cintura, Barcelona, Juventud, 1967.
  • La linterna intermitente: anotaciones a la actualidad cultural, Madrid, Prensa Española, 1967.
  • Trópicos, Valencia, Prometeo, 1968.
  • La literatura universal, Barcelona, Danae, 1968.
  • Soliloquio y coloquio: notas sobre lírica y teatro, Madrid, Gredos, 1968.
  • Tratado de las melancolías españolas, Madrid, Sala, 1975.
  • En torno a Azorín: obra selecta temática, Madrid, Espasa-Calpe, 1975.
  • Estructura y sentido del Novecentismo Español, Madrid, Alianza Editorial, 1975.
  • España en sus espejos, Barcelona, Plaza Janes, 1977.
  • El combate por la luz, Madrid, Espasa Calpe, 1981.

Antologies[editar | editar còdic]

  • Antología mayor de la literatura española, Barcelona, Labor, 1958-1961.
  • Tesoro breve de las letras hispánicas. Madrid, Emesa, 1968-1979.

Escrits autobiogràfics[editar | editar còdic]

  • Papers d'Identitat, Barcelona, Ediciones La Espiga, 1959.
  • Memoria de una generación destruida, Barcelona, Delos Aymá, 1966.
  • Retrato de un escritor, Barcelona, Pomaire, 1978.

Cites[editar | editar còdic]

El catalán y el valenciano son dos formas de una misma rama idio­mática: cada una con su personalidad, y cada una con su afinidad marca­da.
Guillermo Díaz-Plaja

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Guillermo_Díaz-Plaja&oldid=247986»