Diferència entre les revisions de "Taulellets"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Taulellet''', de l'[[àrap|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, més chicotet que el [[taulell]], generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat. | '''Taulellet''', de l'[[àrap|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, més chicotet que el [[taulell]], generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat. | ||
| − | El [[Regne de Valéncia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a lo llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época migeval (sigles [[sigle XIV|XIV]]-[[sigle XV|XV]]), i a partir del [[sigle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[sigle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran cantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra|món]], despuix de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets. | + | El [[Regne de Valéncia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a lo llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época migeval (sigles [[sigle XIV|XIV]]-[[sigle XV|XV]]), i a partir del [[sigle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[sigle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran cantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra|món]], despuix de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| + | * [[Atobó]] | ||
| + | * [[Rajola]] | ||
* [[Taulell]] | * [[Taulell]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Bonet Correa, Antonio (1983). Historia de las Artes Aplicadas e Industriales (2008 edición). Cátedra. pp. 590-1. ISBN 978-84-376-0373-5. | ||
| + | * [https://www.traditionalbuilding.com/product-report/ceramic-tile-history «Ceramic Tile History». Traditional Building] | ||
| + | * Lajo Pérez, Rosina (1990). Léxico de arte. Madrid - España: Akal. p. 10. ISBN 978-84-460-0924-5 | ||
| + | * [https://ceres.mcu.es/pages/ResultSearch?txtSimpleSearch=Azulejo&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=simpleSelection&MuseumsSearch=MNC%7C&MuseumsRolSearch=30& «[[Palau Marqués de Dosaigües|Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí]]»] | ||
| + | * Pérez Guillén, Inocencio. Universitat de Valéncia, ed. Las azulejerías de La Habana. Valéncia. ISBN 9788437094229 | ||
| + | * Perla, Antonio (1988). Cerámica aplicada en la arquitectura madrileña. Madrid: Comunidad de Madrid. pp. 25-32. ISBN 8445100270 | ||
| + | * Rejón de Silva, Diego Antonio. Diccionario de las Nobles Artes. 1788. p. 8. Edición del COAM en 1995 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Araguas, Philippe. Brique et architecture dans l'Espagne médiévale (Biblioteca de la Casa de Velázquez, 2), Madrid, 2003 | ||
| + | * Caro Bellido, Antonio (2008). Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Cádiz: Agrija Ediciones. ISBN 84-96191-07-9 | ||
| + | * Fleming, John (1987). Hugh Honour, ed. Diccionario de las artes decorativas. Madrid: Alianza Editorial. ISBN 9788420652221 | ||
| + | * Padilla Montoya, Carmen; Equipo Staff; Cabrera Bonet, Paloma; Maicas Ramos, Ruth. (2002). Diccionario de materiales cerámicos. Madrid. Subdirección General de Museos. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones. ISBN 8436936388 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 18:13 23 abr 2024
Banc en taulellets en la Casa museu Benlliure
Taulellet, de l'aràbic الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de ceràmica de poc grossor, més chicotet que el taulell, generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'arquitectura en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.
El Regne de Valéncia ha segut un important centre productiu de taulellets a lo llarc de l'història. Escomençant per Manises, en época migeval (sigles XIV-XV), i a partir del sigle XIX en Onda i l'Alcora. Des de mijans del sigle XX atres localitats com ara Vila-real, Castelló, Almassora, Sant Joan de Moró i Nules, junt a Onda i l'Alcora, fabriquen gran cantitat de taulellets. De fet, la comarca de La Plana és la segona regió taulellera del món, despuix de la comarca de Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia, en l'Emilia-Romagna (Itàlia). En l'actualitat Vila-real, l'Alcora, Onda i Sassuolo (Mòdena) són els municipis en més producció mundial de taulellets.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Bonet Correa, Antonio (1983). Historia de las Artes Aplicadas e Industriales (2008 edición). Cátedra. pp. 590-1. ISBN 978-84-376-0373-5.
- «Ceramic Tile History». Traditional Building
- Lajo Pérez, Rosina (1990). Léxico de arte. Madrid - España: Akal. p. 10. ISBN 978-84-460-0924-5
- «Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí»
- Pérez Guillén, Inocencio. Universitat de Valéncia, ed. Las azulejerías de La Habana. Valéncia. ISBN 9788437094229
- Perla, Antonio (1988). Cerámica aplicada en la arquitectura madrileña. Madrid: Comunidad de Madrid. pp. 25-32. ISBN 8445100270
- Rejón de Silva, Diego Antonio. Diccionario de las Nobles Artes. 1788. p. 8. Edición del COAM en 1995
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Araguas, Philippe. Brique et architecture dans l'Espagne médiévale (Biblioteca de la Casa de Velázquez, 2), Madrid, 2003
- Caro Bellido, Antonio (2008). Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Cádiz: Agrija Ediciones. ISBN 84-96191-07-9
- Fleming, John (1987). Hugh Honour, ed. Diccionario de las artes decorativas. Madrid: Alianza Editorial. ISBN 9788420652221
- Padilla Montoya, Carmen; Equipo Staff; Cabrera Bonet, Paloma; Maicas Ramos, Ruth. (2002). Diccionario de materiales cerámicos. Madrid. Subdirección General de Museos. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones. ISBN 8436936388
