Diferència entre les revisions de "Zeus"
| (No es mostren 15 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | En la mitologia grega '''Zeus''' és el deu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el deu Júpiter. Va lluitar contra son pare recolzat | + | [[Image:Jupiter Smyrna Louvre Ma13.jpg|thumb|250px|El ''Júpiter d'Esmirna'', descobert en [[Esmirna]] en l'any [[1680]]. [[Museu del Louvre]], [[París]]]] |
| + | En la [[mitologia grega]] '''Zeus''' és el [[deu]] suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el deu Júpiter. Va lluitar contra son pare recolzat pel restant de deus i despues de derrotar-lo va ocupar el seu tró en l'Olimp. | ||
| − | == | + | ==Història mitologica== |
| − | + | Cronos ''(Saturn)'' se va casar en la seua germana Rea ''(Cibeles)'', a qui esta consagrat el roble. Pero la mare terra ''(Gea)'' i també son pare Urà, havien profetisat que un dels seus fills els destronaria. Per este motiu, Cronos es menjava els fills que tenia Rea: primer Hestia ''(Vesta)'', despues Demeter ''(Ceres)'' i Hera ''(Juno)'', despuix a Hades ''(Plutó)'' i per últim a poseidó ''(Neptú)''. Rea estava furiosa. Quant va donar a llum a Zeus ''(Júpiter)'', va anar fins al'' mont "Liceo"'' per a donar a llum, i donar el seu fill a la deesa-cabra Amaltea, per a que cuidara de Zeus junt a les nimfes. | |
Zeus es va fer major, i buscava venjança, aixina que va buscar a la seua cosina Metis i esta li va aconsellar que parlara en sa mare i se convertira en el "copero" de cronos. Zeus va cumplir el consell, i una vega instaurat en el poder de "copero", va ficar un veneno vomitiu en una de les copes. Cronos, al beure de la copa enverinada, va vomitar a tots els fills. Estos, en agraïment a Zeus, li demanaren que els encapçalara en la guerra que mantenien en els titans. | Zeus es va fer major, i buscava venjança, aixina que va buscar a la seua cosina Metis i esta li va aconsellar que parlara en sa mare i se convertira en el "copero" de cronos. Zeus va cumplir el consell, i una vega instaurat en el poder de "copero", va ficar un veneno vomitiu en una de les copes. Cronos, al beure de la copa enverinada, va vomitar a tots els fills. Estos, en agraïment a Zeus, li demanaren que els encapçalara en la guerra que mantenien en els titans. | ||
| − | La guerra va durar | + | La guerra va durar deu [[any|anys]], pero finalment la mare [[Terra|terra]] va profetisar la victòria per a Zeus i els seus germans. Zeus va seguir les paraules de la mare naturalea, i va soltar als ciclopes i als hecatoquiros, als que va fortaleger en menjar i begudes divines. Els ciclopes, varen entregar a Zeus el raig coma arma ofensiva; a Hades li varen fer un casc que el tornava invisible; a Poseidó un trident. |
| − | + | Despuix de celebrar un consell de guerra, els tres germans acorralaren els Titans i a Cronos i els tancaren en el "[[Tàrtar]]". A tots manco Atlante que va poder fugir. Atlante, havia estat al cap dels titans durant la guerra, i quant va ser capturat, com a castic eixemplar, se li va castigar que sostindrà els cels sobre els seus muscles. | |
| − | + | ||
| − | + | == Enllaços externs == | |
| − | + | {{Commonscat|Zeus}} | |
| − | == | ||
| − | |||
[[Categoria:Deus grecs]] | [[Categoria:Deus grecs]] | ||
| + | [[Categoria: Mitologia grega]] | ||
Última revisió del 17:33 4 set 2024
En la mitologia grega Zeus és el deu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el deu Júpiter. Va lluitar contra son pare recolzat pel restant de deus i despues de derrotar-lo va ocupar el seu tró en l'Olimp.
Història mitologica[editar | editar còdic]
Cronos (Saturn) se va casar en la seua germana Rea (Cibeles), a qui esta consagrat el roble. Pero la mare terra (Gea) i també son pare Urà, havien profetisat que un dels seus fills els destronaria. Per este motiu, Cronos es menjava els fills que tenia Rea: primer Hestia (Vesta), despues Demeter (Ceres) i Hera (Juno), despuix a Hades (Plutó) i per últim a poseidó (Neptú). Rea estava furiosa. Quant va donar a llum a Zeus (Júpiter), va anar fins al mont "Liceo" per a donar a llum, i donar el seu fill a la deesa-cabra Amaltea, per a que cuidara de Zeus junt a les nimfes.
Zeus es va fer major, i buscava venjança, aixina que va buscar a la seua cosina Metis i esta li va aconsellar que parlara en sa mare i se convertira en el "copero" de cronos. Zeus va cumplir el consell, i una vega instaurat en el poder de "copero", va ficar un veneno vomitiu en una de les copes. Cronos, al beure de la copa enverinada, va vomitar a tots els fills. Estos, en agraïment a Zeus, li demanaren que els encapçalara en la guerra que mantenien en els titans.
La guerra va durar deu anys, pero finalment la mare terra va profetisar la victòria per a Zeus i els seus germans. Zeus va seguir les paraules de la mare naturalea, i va soltar als ciclopes i als hecatoquiros, als que va fortaleger en menjar i begudes divines. Els ciclopes, varen entregar a Zeus el raig coma arma ofensiva; a Hades li varen fer un casc que el tornava invisible; a Poseidó un trident.
Despuix de celebrar un consell de guerra, els tres germans acorralaren els Titans i a Cronos i els tancaren en el "Tàrtar". A tots manco Atlante que va poder fugir. Atlante, havia estat al cap dels titans durant la guerra, i quant va ser capturat, com a castic eixemplar, se li va castigar que sostindrà els cels sobre els seus muscles.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Zeus.