Diferència entre les revisions de "Josep Sanchis Sivera"
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Josep Sanchis Sivera''' ([[Valéncia]], [[5 de giner]] de [[1867]] | + | '''Josep Sanchis Sivera''' ([[Valéncia]], [[5 de giner]] de [[1867]] - † [[21 de maig]] de [[1937]]) fon un canonge i historiador [[Valencians|valencià]]. Fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]], ara [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), des de l'any [[1927]] fins a la seua mort. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Va conéixer a l'archiver i canonge de la Sèu i historiador [[Roc Chabás]], que el guià en la seua formació, majoritàriament autodidacta, inculcant-li el respecte pel método científic i en el dur treball als archius. A pesar d'haver dedicat certs esforços a la redacció d'obres teològiques, baix el mestrage del doctoral del capítul Niceto Alonso, pronte es va bolcar exclusivament en l'història, potser encorajat en trobar un círcul de companyers interessats en l'estudi de l'història valenciana i al mateix temps discípuls de Chabàs: [[Josep Martínez Aloy]], [[Josep Rodrigo Pertegàs]], [[Lluís Tramoyeres]], [[Francesc Almarche]] i [[Vicent Vives i Liern]]. | Va conéixer a l'archiver i canonge de la Sèu i historiador [[Roc Chabás]], que el guià en la seua formació, majoritàriament autodidacta, inculcant-li el respecte pel método científic i en el dur treball als archius. A pesar d'haver dedicat certs esforços a la redacció d'obres teològiques, baix el mestrage del doctoral del capítul Niceto Alonso, pronte es va bolcar exclusivament en l'història, potser encorajat en trobar un círcul de companyers interessats en l'estudi de l'història valenciana i al mateix temps discípuls de Chabàs: [[Josep Martínez Aloy]], [[Josep Rodrigo Pertegàs]], [[Lluís Tramoyeres]], [[Francesc Almarche]] i [[Vicent Vives i Liern]]. | ||
| − | Com a historiador es declarava discípul del positiviste Chabàs, interessant-se sobretot pel periodo | + | Com a historiador es declarava discípul del positiviste Chabàs, interessant-se sobretot pel periodo migeval, a partir dels archius religiosos i civils de la ciutat de Valéncia i atres visitats en ocasió dels seus numerosos viages per [[Espanya]] i [[Europa]], deixant una extensa obra. |
Fon membre de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) i mantingué contacte en colegues catalans, principalment en Salvador Sanpere i Miquel, pero també en Jordi Rubió i Fernando Valls Taberner, i fon afí a la llínea historicista d'[[Antonio Rubió i Lluch]]. Fon un dels signataris de les Bases ortogràfiques del 32 o de Castelló, conegudes com a [[Normes de Castelló]]. | Fon membre de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) i mantingué contacte en colegues catalans, principalment en Salvador Sanpere i Miquel, pero també en Jordi Rubió i Fernando Valls Taberner, i fon afí a la llínea historicista d'[[Antonio Rubió i Lluch]]. Fon un dels signataris de les Bases ortogràfiques del 32 o de Castelló, conegudes com a [[Normes de Castelló]]. | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| − | Fon catedràtic d'història de l'art de l'[[Universitat Pontifícia de Valéncia]] i va dedicar una part significativa dels seus treballs ad esta disciplina, que cristalisaria en la que ha segut considerada la seua obra més important: ''La Catedral de Valéncia. Guia Històrica i Artística'' ([[1909]]). Esta obra, beneficiària del previ inventari de bens mobles de la Catedral fet per Sanchis Sivera en [[1907]], va partir de la documentació continguda als Llibres d'obres de la Sèu i va contar en la colaboració de [[Josep Rodrigo Pertegàs]]. Esta obra fon premiada en els [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] en [[1908]]. | + | Fon catedràtic d'història de l'art de l'[[Universitat Pontifícia de Valéncia]] i va dedicar una part significativa dels seus treballs ad esta disciplina, que cristalisaria en la que ha segut considerada la seua obra més important: ''La Catedral de Valéncia. Guia Històrica i Artística'' ([[1909]]). Esta obra, beneficiària del previ inventari de bens mobles de la Catedral fet per Sanchis Sivera en [[1907]], va partir de la documentació continguda als Llibres d'obres de la Sèu i va contar en la colaboració de [[Josep Rodrigo Pertegàs]]. Esta obra fon premiada en els [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] en l'any [[1908]]. |
Encorajat per este èxit va publicar numerosos treballs sobre la catedral i atres temples valencians, aixina com estudis de la diòcesis valentina, entre els que cal destacar el seu ''Nomenclàtor geogràfic-eclesiàstic dels pobles de la Diòcesis de Valéncia'' ([[1922]]) que encara hui és consultat en els estudis de [[toponímia]]. | Encorajat per este èxit va publicar numerosos treballs sobre la catedral i atres temples valencians, aixina com estudis de la diòcesis valentina, entre els que cal destacar el seu ''Nomenclàtor geogràfic-eclesiàstic dels pobles de la Diòcesis de Valéncia'' ([[1922]]) que encara hui és consultat en els estudis de [[toponímia]]. | ||
| − | També són destacables els seus estudis sobre la [[família Borja]], sobre art | + | També són destacables els seus estudis sobre la [[família Borja]], sobre art migeval valencià i sobre història de la vida quotidiana, de la qual pot ser considerat un pioner en el seu volum dedicat a la ''Vida íntima dels valencians durant l'época foral'' (1932-35). |
| − | La seua ''Bibliografia valenciana | + | La seua ''Bibliografia valenciana migeval'' fon guardonada per Lo Rat Penat en [[1927]]. També va publicar numerosos estudis sobre el sant valencià [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]] i varis llibres de viages i narrativa, tant en castellà com en valencià. Els últims anys de la seua vida els va dedicar a la transcripció dels sermonaris de Sant Vicente Ferrer. |
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Estudios de Historia Cultural. Josep Sanchis Sivera. Noticia Biográfica a cargo de Mateu Rodrigo Lizondo. Instituto Interuniversitario de Filología Valenciana. Valéncia, 1999. ISBN 8484150410 | ||
| + | * Gascón Peregrín, Vicente. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. Valencia. Caja de Ahorros de Valéncia, 1978. ISBN 84-500-2630-X | ||
| + | * Roca Traver, Francisco (2022). «José Sanchís y Sivera». Diccionario biográfico español | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 18:52 17 set 2024
| Josep Sanchis Sivera | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós i historiador. | ||
| Naiximent: | 5 de giner de 1867 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 21 de maig de 1937 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Josep Sanchis Sivera (Valéncia, 5 de giner de 1867 - † 21 de maig de 1937) fon un canonge i historiador valencià. Fon director del Centre de Cultura Valenciana, ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), des de l'any 1927 fins a la seua mort.
Biografia[editar | editar còdic]
Sanchis Sivera estudià en el Seminari Metropolità de Valéncia, ordenant-se sacerdot en l'any 1890. Passà a ocupar servicis de redactor del Bolletí Oficial Eclesiàstic de la Diòcesis Valentina, en la Secretaria de Palau Arquebisbal, mentres escomençava a fer incursions periodístiques en el semanari Semana Catòlica. Fon nomenat molt pronte canonge de la catedral de Sogorp, i immediatament passà en esta mateixa responsabilitat a la catedral de Valéncia.
Va conéixer a l'archiver i canonge de la Sèu i historiador Roc Chabás, que el guià en la seua formació, majoritàriament autodidacta, inculcant-li el respecte pel método científic i en el dur treball als archius. A pesar d'haver dedicat certs esforços a la redacció d'obres teològiques, baix el mestrage del doctoral del capítul Niceto Alonso, pronte es va bolcar exclusivament en l'història, potser encorajat en trobar un círcul de companyers interessats en l'estudi de l'història valenciana i al mateix temps discípuls de Chabàs: Josep Martínez Aloy, Josep Rodrigo Pertegàs, Lluís Tramoyeres, Francesc Almarche i Vicent Vives i Liern.
Com a historiador es declarava discípul del positiviste Chabàs, interessant-se sobretot pel periodo migeval, a partir dels archius religiosos i civils de la ciutat de Valéncia i atres visitats en ocasió dels seus numerosos viages per Espanya i Europa, deixant una extensa obra.
Fon membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i mantingué contacte en colegues catalans, principalment en Salvador Sanpere i Miquel, pero també en Jordi Rubió i Fernando Valls Taberner, i fon afí a la llínea historicista d'Antonio Rubió i Lluch. Fon un dels signataris de les Bases ortogràfiques del 32 o de Castelló, conegudes com a Normes de Castelló.
Obra[editar | editar còdic]
Fon catedràtic d'història de l'art de l'Universitat Pontifícia de Valéncia i va dedicar una part significativa dels seus treballs ad esta disciplina, que cristalisaria en la que ha segut considerada la seua obra més important: La Catedral de Valéncia. Guia Històrica i Artística (1909). Esta obra, beneficiària del previ inventari de bens mobles de la Catedral fet per Sanchis Sivera en 1907, va partir de la documentació continguda als Llibres d'obres de la Sèu i va contar en la colaboració de Josep Rodrigo Pertegàs. Esta obra fon premiada en els Jocs Florals de Lo Rat Penat en l'any 1908.
Encorajat per este èxit va publicar numerosos treballs sobre la catedral i atres temples valencians, aixina com estudis de la diòcesis valentina, entre els que cal destacar el seu Nomenclàtor geogràfic-eclesiàstic dels pobles de la Diòcesis de Valéncia (1922) que encara hui és consultat en els estudis de toponímia.
També són destacables els seus estudis sobre la família Borja, sobre art migeval valencià i sobre història de la vida quotidiana, de la qual pot ser considerat un pioner en el seu volum dedicat a la Vida íntima dels valencians durant l'época foral (1932-35).
La seua Bibliografia valenciana migeval fon guardonada per Lo Rat Penat en 1927. També va publicar numerosos estudis sobre el sant valencià Vicent Ferrer i varis llibres de viages i narrativa, tant en castellà com en valencià. Els últims anys de la seua vida els va dedicar a la transcripció dels sermonaris de Sant Vicente Ferrer.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Estudios de Historia Cultural. Josep Sanchis Sivera. Noticia Biográfica a cargo de Mateu Rodrigo Lizondo. Instituto Interuniversitario de Filología Valenciana. Valéncia, 1999. ISBN 8484150410
- Gascón Peregrín, Vicente. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. Valencia. Caja de Ahorros de Valéncia, 1978. ISBN 84-500-2630-X
- Roca Traver, Francisco (2022). «José Sanchís y Sivera». Diccionario biográfico español