Diferència entre les revisions de "Joya"
(Text reemplaça - ' ús' a ' us') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
En el cas de l'[[or]], [[argent]] i [[platí]] s'ampren els materials en una determinada purea que es nomena llei. Les tècniques per a fer joyes formen part de l'art i l'ofici de la joyeria i/o de l'orfebreria i l'argenteria, i comprenen l'ús d'unes ferramentes específiques com el [[burí]], [[cisell]], encuny i d'unes operacions concretes com esmaltar, filigranar, engastar, incrustar, etc. | En el cas de l'[[or]], [[argent]] i [[platí]] s'ampren els materials en una determinada purea que es nomena llei. Les tècniques per a fer joyes formen part de l'art i l'ofici de la joyeria i/o de l'orfebreria i l'argenteria, i comprenen l'ús d'unes ferramentes específiques com el [[burí]], [[cisell]], encuny i d'unes operacions concretes com esmaltar, filigranar, engastar, incrustar, etc. | ||
| − | Argenters i orfebres es dediquen de fet a les mateixes coses i en temps antics es trobaven dins del mateix gremi. Les joyes poden tindre un us litúrgic, del qual són | + | Argenters i orfebres es dediquen de fet a les mateixes coses i en temps antics es trobaven dins del mateix gremi. Les joyes poden tindre un us litúrgic, del qual són eixemple els pectorals. Els càliços i les custòdies de la litúrgia cristiana formen part del grup de peces de l'orfebreria i l'argenteria, del qual també en formen part les joyes, sent molt famosa la custòdia de [[Xàtiva]] donada pel [[Papa]] valencià [[Alexandre VI]] i feta en el primer cargament d'argent arribat d'[[Amèrica]]. |
| − | Com a objectes d'ús personal, servixen per a ornamentar qualsevol part del cos. A sovint prenen la forma de braçalets o polseres, anells, arracades, collars, penjolls, agulles de pit, agulles de barret, diademes, corones, etc. | + | Com a objectes d'ús personal, servixen per a ornamentar qualsevol part del cos. A sovint prenen la forma de braçalets o polseres, anells, arracades, collars, penjolls, agulles de pit, agulles de barret, diademes, corones, etc. |
| − | == | + | == Enllaços externs == |
{{commonscat|Jewellery}} | {{commonscat|Jewellery}} | ||
Última revisió del 10:33 6 jul 2024
Una joya és un ornament artístic fet habitualment en metals o pedres precioses pero també pot incloure qualsevol atre element, i que normalment és portada com a element decoratiu de les persones, siga directament sobre la pell o sobre la roba.
En el cas de l'or, argent i platí s'ampren els materials en una determinada purea que es nomena llei. Les tècniques per a fer joyes formen part de l'art i l'ofici de la joyeria i/o de l'orfebreria i l'argenteria, i comprenen l'ús d'unes ferramentes específiques com el burí, cisell, encuny i d'unes operacions concretes com esmaltar, filigranar, engastar, incrustar, etc.
Argenters i orfebres es dediquen de fet a les mateixes coses i en temps antics es trobaven dins del mateix gremi. Les joyes poden tindre un us litúrgic, del qual són eixemple els pectorals. Els càliços i les custòdies de la litúrgia cristiana formen part del grup de peces de l'orfebreria i l'argenteria, del qual també en formen part les joyes, sent molt famosa la custòdia de Xàtiva donada pel Papa valencià Alexandre VI i feta en el primer cargament d'argent arribat d'Amèrica.
Com a objectes d'ús personal, servixen per a ornamentar qualsevol part del cos. A sovint prenen la forma de braçalets o polseres, anells, arracades, collars, penjolls, agulles de pit, agulles de barret, diademes, corones, etc.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Joya.