Diferència entre les revisions de "Unix"
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada') |
|||
| (No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Unix''' (registrat oficialment com '''UNIX'''®) es un [[sistema operatiu]] [[portable]], [[multitasca]] i [[multiusuari]]; desenrollat, en principi, en l'any [[1969]], per un grup d'empleats dels [[laboratoris Bell]] de [[AT&T]], entre els que figuren [[Ken Thompson]], [[Dennis Ritchie]] i [[Douglas McIlroy]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/ The Creation of the UNIX* Operating System]''. (en angles)</ref><ref>Bell Labs. ''[http://www.princeton.edu/%7Emike/expotape.htm THE UNIX ORAL HISTORY PROJECT]''. Edited and Transcribed by Michael S. Mahoney. Princeton University. Princeton, New Jersei. (en angles)</ref> | '''Unix''' (registrat oficialment com '''UNIX'''®) es un [[sistema operatiu]] [[portable]], [[multitasca]] i [[multiusuari]]; desenrollat, en principi, en l'any [[1969]], per un grup d'empleats dels [[laboratoris Bell]] de [[AT&T]], entre els que figuren [[Ken Thompson]], [[Dennis Ritchie]] i [[Douglas McIlroy]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/ The Creation of the UNIX* Operating System]''. (en angles)</ref><ref>Bell Labs. ''[http://www.princeton.edu/%7Emike/expotape.htm THE UNIX ORAL HISTORY PROJECT]''. Edited and Transcribed by Michael S. Mahoney. Princeton University. Princeton, New Jersei. (en angles)</ref> | ||
| − | El sistema, junt en tots els drets foren venuts per AT&T a [[Novell]], Inc. Esta vengué posteriorment el software a [[Santa Creu Operation]] en l'any [[1995]], i esta, a la seua volta, ho revengue a [[Perola Systems|Perola Software]] en l'any [[2001]], empresa que despuix se convertí en el [[SCO Group|grup SCO]]. No obstant, Novell sempre argumentà que nomes vengué els drets d'us del software, pero que retingué el ''copyright'' sobre "UNIX®". En l'any [[2010]], i despuix d'una llarga batalla llegal, esta ha passat novament a ser propietat de Novell.<ref>{{cita noticia|título=Unix | + | El sistema, junt en tots els drets foren venuts per AT&T a [[Novell]], Inc. Esta vengué posteriorment el software a [[Santa Creu Operation]] en l'any [[1995]], i esta, a la seua volta, ho revengue a [[Perola Systems|Perola Software]] en l'any [[2001]], empresa que despuix se convertí en el [[SCO Group|grup SCO]]. No obstant, Novell sempre argumentà que nomes vengué els drets d'us del software, pero que retingué el ''copyright'' sobre "UNIX®". En l'any [[2010]], i despuix d'una llarga batalla llegal, esta ha passat novament a ser propietat de Novell.<ref>{{cita noticia|título=Unix pertany a Novell|url=http://elpais.com/diari/2010/03/31/tendencies/1269986402850215.html|editorial=El païs|fecha=31 de març de 2010}}</ref> |
Només els sistemes totalment compatibles i que se troben certificats per l'especificació [[Single UNIX Specification]] poden ser denominats "UNIX®" (atres reben la denominació "similar a un sistema Unix" o "similar a Unix"). En ocasions, suele usar-se el terme "Unix tradicional" per a referir-se a Unix o a un sistema operatiu que conte en les característiques de [[UNIX Versio 7]] o [[UNIX System V]]. | Només els sistemes totalment compatibles i que se troben certificats per l'especificació [[Single UNIX Specification]] poden ser denominats "UNIX®" (atres reben la denominació "similar a un sistema Unix" o "similar a Unix"). En ocasions, suele usar-se el terme "Unix tradicional" per a referir-se a Unix o a un sistema operatiu que conte en les característiques de [[UNIX Versio 7]] o [[UNIX System V]]. | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
[[Archiu:Ken n dennis.jpg|thumb|300px|[[Ken Thompson]] i [[Dennis Ritchie]], creadors d'Unix.]] | [[Archiu:Ken n dennis.jpg|thumb|300px|[[Ken Thompson]] i [[Dennis Ritchie]], creadors d'Unix.]] | ||
| − | A finals de l'any [[1960]], el [[MIT|Institut Tecnologic de Massachusetts]], els [[Laboratoris Bell]] de [[AT&T]] i [[General Electric]] treballaven en un sistema operatiu experimental | + | A finals de l'any [[1960]], el [[MIT|Institut Tecnologic de Massachusetts]], els [[Laboratoris Bell]] de [[AT&T]] i [[General Electric]] treballaven en un sistema operatiu experimental nomenat [[Multics]] ('''Mult'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ervice),<ref name="Multics">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/chaos.html Before Multics there was chaos, and afterwards, too]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> desenrollat per a eixecutar-se en una [[computadora central]] (mainframe) model [[GE-645]]. L'objectiu del proyecte era desenrollar un gran sistema operatiu interactivo que contase en moltes innovacions, entre elles millors en les [[politiques de seguritat]]. El proyecte conseguí donar a llum versions per a producció, pero les primeres versions contaven en un pobre rendiment. |
Els laboratoris Bell d'AT&T decidiren desvincular-se i dedicar els seus recursos a atres proyectes. | Els laboratoris Bell d'AT&T decidiren desvincular-se i dedicar els seus recursos a atres proyectes. | ||
Un dels programadors dels laboratoris Bell, Ken Thompson, seguií treballant per a la computadora GE-635<ref name="SpaceTravel">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/pdp7.html The famous PDP-7 menges to the rescue]'' | Un dels programadors dels laboratoris Bell, Ken Thompson, seguií treballant per a la computadora GE-635<ref name="SpaceTravel">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/pdp7.html The famous PDP-7 menges to the rescue]'' | ||
| − | The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> i escrigue un joc | + | The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> i escrigue un joc nomenat ''Space Travel'',<ref name="ArticulodeRitchie">Dennis M. Ritchie (September 1979) ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/hist.html The Evolution of the Unix Clave-sharing System]'' Bell Labs. 1996.. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref><ref>Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/spacetravel.html Thompson's Space Travel Game]'' Bell Labs. 2001. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref> (Viage espacial). No obstant, descobrí que el joc era llent en la maquina de [[General Electric]] i resultava realment car, ya que costva aixina com 75 dolars d'EE.UU. per cada partida. |
D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en [[llenguage ensamblador]], per a que s'eixecutase en una [[computadora]] [[Digital Equipment Corporation|DEC]] [[PDP-7]]. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, conduí a Thompson a iniciar la creació d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/takeshape.html The UNIX system begins to take shape]'' | D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en [[llenguage ensamblador]], per a que s'eixecutase en una [[computadora]] [[Digital Equipment Corporation|DEC]] [[PDP-7]]. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, conduí a Thompson a iniciar la creació d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/takeshape.html The UNIX system begins to take shape]'' | ||
| − | The Creation of the Unix Operating System. (en angles)</ref> Thompson i Ritchie lideraron un grup de programadors, entre ells a [[Rudd Canaday]], en els laboratoris Bell, per a desenrollar tant el [[sistema de fichers]] com el sistema operatiu multitasca en sí. A lo anterior, agregaren un [[dragoma de comandos|dragoma de órdenes]] (o dragoma de comandos) i un chicotet conjunt de programes. El proyecte fon batejat UNICS, com [[acronim]] '''Un'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ystem, puix només prestava servicis a dos usuaris (d'acort en [[Andrew Tanenbaum]], era només a un usuari<ref>Andrew S. Tanenbaum (20 May 2004) ''[http://www.cs.vu.nl/~ast/brown/ Some Notes on the "Who wrote Linux" Kerfuffle, Release 1.5]'' Departament of Computer Science, Vrije Universiteit, Amsterdam. (en angles)</ref>). L'autoría d'esta sigla se li | + | The Creation of the Unix Operating System. (en angles)</ref> Thompson i Ritchie lideraron un grup de programadors, entre ells a [[Rudd Canaday]], en els laboratoris Bell, per a desenrollar tant el [[sistema de fichers]] com el sistema operatiu multitasca en sí. A lo anterior, agregaren un [[dragoma de comandos|dragoma de órdenes]] (o dragoma de comandos) i un chicotet conjunt de programes. El proyecte fon batejat UNICS, com [[acronim]] '''Un'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ystem, puix només prestava servicis a dos usuaris (d'acort en [[Andrew Tanenbaum]], era només a un usuari<ref>Andrew S. Tanenbaum (20 May 2004) ''[http://www.cs.vu.nl/~ast/brown/ Some Notes on the "Who wrote Linux" Kerfuffle, Release 1.5]'' Departament of Computer Science, Vrije Universiteit, Amsterdam. (en angles)</ref>). L'autoría d'esta sigla se li atribuïx a [[Brian Wilson Kernighan|Brian Kernighan]], ya que era un [[hack (informatica)|hack]] de Multics. Donada la popularitat que tingué un joc de paraules que considerava a UNICS un sistema MULTICS capat (puix ''eunuchs'', en [[Idioma angles|angles]], és un [[homofonia|homofona]] d'UNICS), se canvià el nom a UNIX, donant orige al llegat que aplega fins els nostres dies.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/almost.html It looked like vagen operating system, almost]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> |
Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero això canvià quan el Grup d'Investigació en Ciencies de la Computació decidí utilisar UNIX en una maquina superior a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en l'any [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edició electronica que permetia realisar [[tipografia|composició tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programació d'UNIX (titul original en anglés: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref> | Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero això canvià quan el Grup d'Investigació en Ciencies de la Computació decidí utilisar UNIX en una maquina superior a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en l'any [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edició electronica que permetia realisar [[tipografia|composició tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programació d'UNIX (titul original en anglés: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref> | ||
En l'any [[1972]] se prengué la decisió d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programació C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el còdic era més concís i compacte, lo que se traduí en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposició d'universitats i companyies, també al govern dels [[Estats Units]], a través de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> | En l'any [[1972]] se prengué la decisió d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programació C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el còdic era més concís i compacte, lo que se traduí en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposició d'universitats i companyies, també al govern dels [[Estats Units]], a través de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> | ||
| − | Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computació de l'Universitat de | + | Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computació de l'Universitat de Califòrnia, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institució desenrollà i publicà el seu propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se convertí en una forta competencia per a la família UNIX d'AT&T. |
Mentres tant, [[AT&T]] va crear una divisió comercial denominada ''Unix Systems Laboratories'' per a l'explotació comercial del sistema operatiu. El desenroll proseguí, en l'entrega de les versions 4, 5 i 6<ref name="versionesUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/versions.html Early versions of the UNIX* system]'' The Creation of the UNIX Operating System. (en angles)</ref> en el transcurs de [[1975]]. Estes versions incloïen els ''[[pipes]]'' o ''tuberías'', lo que permete donar al desenroll una orientació modular respecte a la base del codic, conseguint aumentar encara més la velocitat de desenroll. Ya en [[1978]], prop de 600 o més maquines estaven eixecutant-se en alguna de les distintes encarnacions d'UNIX. | Mentres tant, [[AT&T]] va crear una divisió comercial denominada ''Unix Systems Laboratories'' per a l'explotació comercial del sistema operatiu. El desenroll proseguí, en l'entrega de les versions 4, 5 i 6<ref name="versionesUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/versions.html Early versions of the UNIX* system]'' The Creation of the UNIX Operating System. (en angles)</ref> en el transcurs de [[1975]]. Estes versions incloïen els ''[[pipes]]'' o ''tuberías'', lo que permete donar al desenroll una orientació modular respecte a la base del codic, conseguint aumentar encara més la velocitat de desenroll. Ya en [[1978]], prop de 600 o més maquines estaven eixecutant-se en alguna de les distintes encarnacions d'UNIX. | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versió 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versió se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusió en totes les versions divergents, AT&T decidií combinar vàries versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà característiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation|DEC]]. | AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versió 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versió se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusió en totes les versions divergents, AT&T decidií combinar vàries versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà característiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation|DEC]]. | ||
| − | Cap a l'any [[1991]], un estudiant de ciencies de la computació de l'Universitat d'Helsinki, | + | Cap a l'any [[1991]], un estudiant de ciencies de la computació de l'Universitat d'Helsinki, nomenat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[núcleu (informatica)|núcleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En [[1992]], el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el núcleu Linux junt als seus programes. |
En l'any [[1993]], la companyia [[Novell]] adquiri la divisió [[Unix Systems Laboratories]] d'AT&T junt en la seua propietat intelectual.<ref name="movsUNIX">{{cita web|url=http://www.bell-labs.com/history/unix/moveson.html|título= The Creation of the UNIX* Operating System: UNIX mous on|idioma=inglés|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref> Açò ocorreu en un moment delicat en el que ''Unix Systems Laboratories'' disputava una demanda en els tribunals contra BSD per infraccio dels drets de copyright, revelacio de secrets i violació de marca de mercat.<ref name=demanda>{{cita web|url=http://www.neoteo.com/la-historia-de-unix|título=La colorida historia de l'UNIX|idioma=español|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref> | En l'any [[1993]], la companyia [[Novell]] adquiri la divisió [[Unix Systems Laboratories]] d'AT&T junt en la seua propietat intelectual.<ref name="movsUNIX">{{cita web|url=http://www.bell-labs.com/history/unix/moveson.html|título= The Creation of the UNIX* Operating System: UNIX mous on|idioma=inglés|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref> Açò ocorreu en un moment delicat en el que ''Unix Systems Laboratories'' disputava una demanda en els tribunals contra BSD per infraccio dels drets de copyright, revelacio de secrets i violació de marca de mercat.<ref name=demanda>{{cita web|url=http://www.neoteo.com/la-historia-de-unix|título=La colorida historia de l'UNIX|idioma=español|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref> | ||
| Llínea 76: | Llínea 76: | ||
* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en l'any [[2006]] i contínua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualizació]] o la RAS dels servicis, heretada dels seus "germans majors". | * [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en l'any [[2006]] i contínua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualizació]] o la RAS dels servicis, heretada dels seus "germans majors". | ||
* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixqué lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També és un sistema operatiu estable que contínua en desenroll. | * [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixqué lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També és un sistema operatiu estable que contínua en desenroll. | ||
| − | * [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada és que | + | * [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada és que posseïx una interfaz grafica propietaria nomenada [[Aqua (Mac VOS X)|Aqua]], i és principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++. |
Existixen sistemes operatius basats en el núcleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (també denominat [[GNU/Linux]]), entre les més utilisades trobem: | Existixen sistemes operatius basats en el núcleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (també denominat [[GNU/Linux]]), entre les més utilisades trobem: | ||
Última revisió del 17:55 28 ago 2023
Unix (registrat oficialment com UNIX®) es un sistema operatiu portable, multitasca i multiusuari; desenrollat, en principi, en l'any 1969, per un grup d'empleats dels laboratoris Bell de AT&T, entre els que figuren Ken Thompson, Dennis Ritchie i Douglas McIlroy.[1][2]
El sistema, junt en tots els drets foren venuts per AT&T a Novell, Inc. Esta vengué posteriorment el software a Santa Creu Operation en l'any 1995, i esta, a la seua volta, ho revengue a Perola Software en l'any 2001, empresa que despuix se convertí en el grup SCO. No obstant, Novell sempre argumentà que nomes vengué els drets d'us del software, pero que retingué el copyright sobre "UNIX®". En l'any 2010, i despuix d'una llarga batalla llegal, esta ha passat novament a ser propietat de Novell.[3]
Només els sistemes totalment compatibles i que se troben certificats per l'especificació Single UNIX Specification poden ser denominats "UNIX®" (atres reben la denominació "similar a un sistema Unix" o "similar a Unix"). En ocasions, suele usar-se el terme "Unix tradicional" per a referir-se a Unix o a un sistema operatiu que conte en les característiques de UNIX Versio 7 o UNIX System V.
Història[editar | editar còdic]
A finals de l'any 1960, el Institut Tecnologic de Massachusetts, els Laboratoris Bell de AT&T i General Electric treballaven en un sistema operatiu experimental nomenat Multics (Multiplexed Information and Computing Service),[4] desenrollat per a eixecutar-se en una computadora central (mainframe) model GE-645. L'objectiu del proyecte era desenrollar un gran sistema operatiu interactivo que contase en moltes innovacions, entre elles millors en les politiques de seguritat. El proyecte conseguí donar a llum versions per a producció, pero les primeres versions contaven en un pobre rendiment. Els laboratoris Bell d'AT&T decidiren desvincular-se i dedicar els seus recursos a atres proyectes.
Un dels programadors dels laboratoris Bell, Ken Thompson, seguií treballant per a la computadora GE-635[5] i escrigue un joc nomenat Space Travel,[6][7] (Viage espacial). No obstant, descobrí que el joc era llent en la maquina de General Electric i resultava realment car, ya que costva aixina com 75 dolars d'EE.UU. per cada partida.
D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en llenguage ensamblador, per a que s'eixecutase en una computadora DEC PDP-7. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, conduí a Thompson a iniciar la creació d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.[8] Thompson i Ritchie lideraron un grup de programadors, entre ells a Rudd Canaday, en els laboratoris Bell, per a desenrollar tant el sistema de fichers com el sistema operatiu multitasca en sí. A lo anterior, agregaren un dragoma de órdenes (o dragoma de comandos) i un chicotet conjunt de programes. El proyecte fon batejat UNICS, com acronim Uniplexed Information and Computing System, puix només prestava servicis a dos usuaris (d'acort en Andrew Tanenbaum, era només a un usuari[9]). L'autoría d'esta sigla se li atribuïx a Brian Kernighan, ya que era un hack de Multics. Donada la popularitat que tingué un joc de paraules que considerava a UNICS un sistema MULTICS capat (puix eunuchs, en angles, és un homofona d'UNICS), se canvià el nom a UNIX, donant orige al llegat que aplega fins els nostres dies.[10]
Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels laboratoris Bell, pero això canvià quan el Grup d'Investigació en Ciencies de la Computació decidí utilisar UNIX en una maquina superior a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina PDP-11/20, i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en l'any 1970, se parla oficialment del sistema operatiu UNIX[11] eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un editor de text. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en troff, el primer programa d'edició electronica que permetia realisar composició tipografica. El 3 de novembre de 1971 Thomson i Ritchie publicaren un manual de programació d'UNIX (titul original en anglés: "UNIX Programmer's Manual").[12]
En l'any 1972 se prengué la decisió d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el llenguage de programació C.[13] Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el còdic era més concís i compacte, lo que se traduí en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposició d'universitats i companyies, també al govern dels Estats Units, a través de llicencies.[14] Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computació de l'Universitat de Califòrnia, en seu en Berkeley.[14] En 1975 esta institució desenrollà i publicà el seu propi succedaneu d'UNIX, coneguda com Berkeley Software Distribution (BSD), que se convertí en una forta competencia per a la família UNIX d'AT&T.
Mentres tant, AT&T va crear una divisió comercial denominada Unix Systems Laboratories per a l'explotació comercial del sistema operatiu. El desenroll proseguí, en l'entrega de les versions 4, 5 i 6[15] en el transcurs de 1975. Estes versions incloïen els pipes o tuberías, lo que permete donar al desenroll una orientació modular respecte a la base del codic, conseguint aumentar encara més la velocitat de desenroll. Ya en 1978, prop de 600 o més maquines estaven eixecutant-se en alguna de les distintes encarnacions d'UNIX.
La versió 7,[15] l'última versió de l'UNIX original en ampla distribució, entrà en circulació en l'any 1979. Les versions 8, 9 i 10[15] se desenrollaren durant la década de 1980, pero la seua circulació se llimità a unes quantes universitats, a pesar de que se publicaren els informes que descrivien el nou treball. Els resultats d'esta investigació serviren de base per a la creació de Pla 9 from Bell Labs, un nou sistema operatiu portable i distribuit, dissenyat per a ser el successor d'UNIX en investigació pels Laboratoris Bell.
AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versió 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versió se llançà en 1981.[15] A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria Western Electric seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusió en totes les versions divergents, AT&T decidií combinar vàries versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en 1983 a l'Unix System V Release 1.[15] Esta versio presentà característiques tals com l'editor Vi i la biblioteca curses, desenrollades per Berkeley Software Distribution en l'Universitat de Californi, Berkeley. També contava en compatibilitat en les maquines VAX de la companyia DEC.
Cap a l'any 1991, un estudiant de ciencies de la computació de l'Universitat d'Helsinki, nomenat Linus Torvalds desenrollà un núcleu per a computadores en arquitectura x86 de Intel que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de Linux. En 1992, el Proyecte GNU escomençà a utilisar el núcleu Linux junt als seus programes.
En l'any 1993, la companyia Novell adquiri la divisió Unix Systems Laboratories d'AT&T junt en la seua propietat intelectual.[16] Açò ocorreu en un moment delicat en el que Unix Systems Laboratories disputava una demanda en els tribunals contra BSD per infraccio dels drets de copyright, revelacio de secrets i violació de marca de mercat.[17]
Encara que BSD guanyà el juï, Novell descobrí que gran part del còdic de BSD fon copiada illegalment en UNIX System V. En realitat, la propietat intelectual de Novell se reduia a uns quants archius font.[17] El corresponent contra-demanda acabà en un acort extrajudicial cuyos térmens permanecen baix secret a petició de Novell.
En l'any 1995, Novell vengué la seua divisió UNIX comercial[16](és dir, l'antiga Unix Systems Laboratories) a Santa Creu Operation (SCO) reservant-se, aparentment, alguns drets de propietat intelectual sobre el software.[18] SCO contínua la comercializació de System V en el seu producte UnixWare, que durant cert temps passà a denominar-se OpenUnix, encara que ha retomat de nou el nom d'UnixWare.
Famílies[editar | editar còdic]
Com se pot deduir d'esta breu resenya historica, existixen vàries famílies del sistema operatiu UNIX, que han evolucionat de manera independent a lo llarc dels anys. Cada família se distingué no tant per les seues diferencies tècniques com per les seues diferencies en propietat intelectual. S'observa que totes les famílies s'han vist contaminades, directa o indirectament, per atres famílies.
Famílies UNIX més significatives[editar | editar còdic]
- AT&T: la família que tingué el seu orige en l'UNIX d'AT&T. Considerada la família UNIX "pura" i original. Els seus sistemes operatius més significatius són UNIX System III i UNIX System V.
- BSD: família originada pel llicenciament d'UNIX a Berkely. BSD se reescribió per a no incorporar propietat intelectual originaria d'AT&T en la versió 4. La primera implementació dels protocols TCP/IP que donaren orige a Internet són la pila (stack) TCP/IP BSD.
- AIX: Esta família sorgix pel llicenciament d'UNIX System III a IBM.
- Xenix: família derivada de l'adquisició dels drets originals d'AT&T primer per part de Microsoft i d'esta els vengué a SCO.
- GNU: En l'any 1983, Richard Stallman anuncià el Proyecte GNU, un ambiciós esforç per a crear un sistema similar a Unix, que puguese ser distribuit lliurement. El software desenrollat per este proyecte -per eixemple, GNU Emacs i GCC - també han segut part fonamental d'atres sistemes UNIX.
- Linux: En l'any 1991, quan Linus Torvalds començà a propondre el núcleu Linux i a reunir colaboradors, les ferramentes GNU eren l'elecció perfecta. Al combinar-se abdós elements, conformaren la base del sistema operatiu (basat en POSIX) que hui se coneix com GNU/Linux. Les distribucions basades en el núcleu, el software GNU i atres agregats entre les que se poden mencionar a Slackware Linux, Xarcia Hat Linux i Debian GNU/Linux s'han fet populars tant entre els aficionats a la computació com en el món empresarial. Obsérvese que Linux té un orige independent, per lo que se considera un 'clonic' d'UNIX i no un UNIX en el sentit historic.
Les interrelaciones entre estes famílies són les següents, aproximadament en orde cronologic:
- La família BSD sorgix del llicenciament de l'UNIX original d'AT&T.
- Xenix també sorgix per llicenciament de l'UNIX original d'AT&T, encara que encara no era propietat de SCO.
- AIX sorgix per llicenciament d'UNIX System III, pero també incorpora propietat intelectual de BSD.
- La família original AT&T incorpora illegalment propietat intelectual de BSD en UNIX System III r3.
- La família AIX torna a incorporar propietat intelectual de la famiília AT&T, esta volta procedent d'UNIX System V.
- Linux incorpora propietat intelectual de BSD, gracies a que este també se llibera en una llicencia de còdic obert denominada Open-source BSD.
- Segons SCO Group, Linux incorpora propietat intelectual procedent d'AIX, gracies a la colaboració d'IBM en la versió 2.4, més encara no està demostrat, hi ha un procés judicial al respecte: Disputes de SCO sobre Linux.
La marca[editar | editar còdic]
UNIX es una marca registrada de Novell, despuix d'una disputa en The Open Group en Estats Units i atres països. Esta marca només se pot aplicar als sistemes operatius que complixen la "Single Unix Specification" d'esta organisació i han pagat les regalies establides.
En la practica, el terme UNIX s'utilisa en la seua accepció de família. S'aplica també a sistemes multiusuario basats en POSIX (tals com GNU/Linux, Mac VOS X [el qual, en la seua versió 10.5 ya ha alcançat la certificació UNIX], FreeBSD, NetBSD, OpenBSD), els quals no busquen la certificació UNIX per resultar cara per a productes destinats al consumidor final o que se distribuixen lliurement en Internet. En estos casos, el terme se suele escriure com "UNX", "UNIX", "NIX", o "N?X". Per a referir-se a ells (tant a Unix, com als sistema basats en Unix/POSIX) també s'utilisa "Unixes", pero "Unices" (que tracta la paraula Unix com un nom llatí de la tercera declinacioó és aixina mateixa popular.
Implementaciones més importants[editar | editar còdic]
A lo llarc de l'història ha sorgit una gran multitut d'implementaciones comercials d'UNIX. No obstant, un conjunt reduit de productes han consolidat el mercat i prevalecen gracies a un continu esforç de desenroll per part de les seues fabricants. Els més importants són:
- Solaris de Sun Microsystems. Un dels sistemes operatius Unix més difosos en l'entorn empresarial i conegut per la seua gran estabilitat. Part del còdic font de Solaris s'ha deslliurat en llicencia de fonts obertes (OpenSolaris).
- AIX de IBM. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en l'any 2006 i contínua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la virtualizació o la RAS dels servicis, heretada dels seus "germans majors".
- HP-UX de Hewlett-Packard. Este sistema operatiu també naixqué lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També és un sistema operatiu estable que contínua en desenroll.
- Mac VOS X. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per The Open Group. La seua diferencia marcada és que posseïx una interfaz grafica propietaria nomenada Aqua, i és principalment desenrollada en Objective-C en lloc de C o C++.
Existixen sistemes operatius basats en el núcleu Linux, i el conjunt d'aplicacions GNU (també denominat GNU/Linux), entre les més utilisades trobem:
- Xarcia Hat Enterprise Linux. Cuyo fabricant Xarcia Hat és conegut per la seua ampla gama de solucions i aportes al desenroll de software lliure. Recolza el proyecte Fedora del qual se beneficia i d'ella se deriven distribucions compatibles com Oracle Enterprise Linux i CentOS, també distribucions com Mandriva Linux, se basà en una de les seues primeres versions.
- SUSE Linux de Novell. Originalment deslliurat per la companyia alemana SuSE. És popular per les seues ferramentes d'administració centralisada. De manera analega a RedHat en Fedora, recolza el proyecte openSUSE.
- Debian GNU/Linux. En una de les comunitats més grans i antigues del moviment de software lliure, és base per a distribucions com Xandros, Mepis, Linspire i Ubuntu.
També són populars els sistemes operatius descendents del 4.4BSD:
- FreeBSD. Potser el sistema operatiu més popular de la família, de proposit multiple. En una implementación SMP molt elaborada, és el sistema operatiu utilisat pels servidors de Yahoo. I base de molts sistemes operatius entre ells Mac VOS X de Apple.
- OpenBSD. Amplament reconeguda per la seua seguritat proactiva i auditoria permanent del còdic font. Es utilisada en ambients a on la seguritat prima sobre tot, es usual trobar-ho instalat en servidors que actüen com Firewall, VPN o Proxy.
- NetBSD. Se li coneix per la seua portabilitat, en octubre de 2008: 53 arquitectures soportades. La NASA ho ha utilisat per a l'investigacóo en rets TCP/IP satelitales, a l'igual que per a reciclar computadores velles en software modern.
Les següents implementaciones d'UNIX tenen importancia des del punt de vista historic, no obstant, actualment estan en descostum:
- Tru64 UNIX actualment de Hewlett-Packard (abans de Compaq i originalment de Digital Equipment Corporation).
- UnixWare i SCO OpenServer anteriorment de Santa Creu Operation i ara de SCO Group.
- UX/4800 de NEC.
- IRIX de Silicon Graphics Inc..
ls -irafasx== Órdenes classiques d'UNIX ==
Alguns comandos basics d'UNIX són:
- Navegació/creació de directoris/archius: ls cd pwd mkdir rm rmdir cp
- Edició/visió d'archius: touch more ed vi nano
- Processament de texts: tire cat grep sort uniq set awk tail head
- Comparança d'archius: comm cmp diff patch
- Administració del sistema: chmod chown ps find xargs sd w who
- Comunicació: mail telnet ssh ftp finger rlogin
- Shells: sh csh ksh
- Documentació: man.
Esta és una llista dels xixanta comandos d'usuari de la secció 1 de la Primera Edició:
- ar as b bas bcd boot cat chdir check chmod chown cmp cp date db (Unix) dbppt dc df dsw dtf du ed find for form hup lbppt ld ln ls mail mesg mkdir mkfs mount mv nm od pr rew (Unix) rkd rkf rkl rm rmdir roff sdate sh stat strip (Unix) la seua sum tap (Unix) tm tty type un wc who write
Atres comandos
- Temps: calç
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Bell Labs. The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)
- ↑ Bell Labs. THE UNIX ORAL HISTORY PROJECT. Edited and Transcribed by Michael S. Mahoney. Princeton University. Princeton, New Jersei. (en angles)
- ↑ «Unix pertany a Novell», El païs, 31 de març de 2010.
- ↑ Bell Labs. Before Multics there was chaos, and afterwards, too The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)
- ↑ Bell Labs. The famous PDP-7 menges to the rescue The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)
- ↑ Dennis M. Ritchie (September 1979) The Evolution of the Unix Clave-sharing System Bell Labs. 1996.. Lucent Technologies Inc.(en angles)
- ↑ Dennis M. Ritchie Thompson's Space Travel Game Bell Labs. 2001. Lucent Technologies Inc.(en angles)
- ↑ Bell Labs. The UNIX system begins to take shape The Creation of the Unix Operating System. (en angles)
- ↑ Andrew S. Tanenbaum (20 May 2004) Some Notes on the "Who wrote Linux" Kerfuffle, Release 1.5 Departament of Computer Science, Vrije Universiteit, Amsterdam. (en angles)
- ↑ Bell Labs. It looked like vagen operating system, almost The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)
- ↑ Bell Labs. Porting UNIX for its first commercial application The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)
- ↑ Dennis M. Ritchie Unix Programmer's Manual, First Edition (1971) Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)
- ↑ Bell Labs. From B language to NB to C The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)
- ↑ 14,0 14,1 Bell Labs. Sharing UNIX with the rest of the world The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Bell Labs. Early versions of the UNIX* system The Creation of the UNIX Operating System. (en angles)
- ↑ 16,0 16,1 «The Creation of the UNIX* Operating System: UNIX mous on» (en inglés). Consultat el 14 de setembre de 2011.
- ↑ 17,0 17,1 «La colorida historia de l'UNIX» (en español). Consultat el 14 de setembre de 2011.
- ↑ Novell, Inc. Press Release (20 September 1995) HP, Novell and SCO To Deliver High-Volume UNIX VOS With Advanced Network And Enterprise Services Novell, Inc. New York. (en angles)
Vore també[editar | editar còdic]
- Jerarquia de directoris en sistemes tipo UNIX
- The Open Group
- BSD
- Mac VOS X
- GNU/Linux
- Llista de programes per a Unix
- Pla 9 from Bell Labs
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Unix.