Diferència entre les revisions de "Nervi òptic"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'la informació' a 'l'informació')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 3: Llínea 3:
 
El '''nervi òptic''', és el nervi que transmet al [[cervell]] les impressions visuals.
 
El '''nervi òptic''', és el nervi que transmet al [[cervell]] les impressions visuals.
  
Està format per les fibres nervioses que des de la part posterior de la [[retina]] de cada [[ull]] porten les senyals nerviosos cap a la part posterior del cervell, a on hi ha la zona que processa les images captades.
+
Està format per les fibres nervioses que des de la part posterior de la [[retina]] de cada [[ull]] porten les senyals nerviosos cap a la part posterior del cervell, a on hi ha la zona que processa les imàgens captades.
  
 
Els dos nervis s'unixen en el quiasma òptic a on les fibres s'entrellacen, i abans de dividir-se en els dos canals òptics, part de l'aportació provinent del camp visual del cantó dret s'encamina cap al costat esquerre del cervell i al contrari en el atre [[ull]].
 
Els dos nervis s'unixen en el quiasma òptic a on les fibres s'entrellacen, i abans de dividir-se en els dos canals òptics, part de l'aportació provinent del camp visual del cantó dret s'encamina cap al costat esquerre del cervell i al contrari en el atre [[ull]].
Llínea 9: Llínea 9:
 
El cervell, en el còrtex visual, integra tota l'informació visual en un conjunt. El creuament parcial de fibres nervioses que es produïx en el quiasma òptic, fa que la visió puga ser tridimensional, estereoscòpica, fent possible la percepció de les perspectives.
 
El cervell, en el còrtex visual, integra tota l'informació visual en un conjunt. El creuament parcial de fibres nervioses que es produïx en el quiasma òptic, fa que la visió puga ser tridimensional, estereoscòpica, fent possible la percepció de les perspectives.
  
 +
== Referències ==
 +
* Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). ''Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia''. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4
 +
* Drake, Richard L. (2020). ''Anatomía para estudiantes''. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1
 +
* Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). ''Manual de embriología y anatomía general''. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
 +
* Federative Committee on Anatomical Terminology. ''Terminologia Anatomica''. Thieme, 1998
 +
* Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
 +
* Rodriguez Limón, Raúl. ''Anatomía elemental''
 +
* Tortora-Derrickson. ''Principios de Anatomía y Fisiología''
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* {{DGLV|òptic}}
+
{{Commonscat|SVG human eyeball cross-section}}
 +
 
 +
{{DGLV|òptic}}
  
 
[[Categoria:Anatomia humana]]
 
[[Categoria:Anatomia humana]]

Última revisió del 16:39 19 ago 2024

Dibuix esquemàtic de les parts de l'ull

El nervi òptic, és el nervi que transmet al cervell les impressions visuals.

Està format per les fibres nervioses que des de la part posterior de la retina de cada ull porten les senyals nerviosos cap a la part posterior del cervell, a on hi ha la zona que processa les imàgens captades.

Els dos nervis s'unixen en el quiasma òptic a on les fibres s'entrellacen, i abans de dividir-se en els dos canals òptics, part de l'aportació provinent del camp visual del cantó dret s'encamina cap al costat esquerre del cervell i al contrari en el atre ull.

El cervell, en el còrtex visual, integra tota l'informació visual en un conjunt. El creuament parcial de fibres nervioses que es produïx en el quiasma òptic, fa que la visió puga ser tridimensional, estereoscòpica, fent possible la percepció de les perspectives.

Referències[editar | editar còdic]

  • Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4
  • Drake, Richard L. (2020). Anatomía para estudiantes. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1
  • Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). Manual de embriología y anatomía general. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Federative Committee on Anatomical Terminology. Terminologia Anatomica. Thieme, 1998
  • Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
  • Rodriguez Limón, Raúl. Anatomía elemental
  • Tortora-Derrickson. Principios de Anatomía y Fisiología

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons