Diferència entre les revisions de "Arròs en fesols i naps"
(Text reemplaça - 'o mes ' a 'o més ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Ingredients == | == Ingredients == | ||
− | *1/4 quilo de [[fesol|fesols]]. | + | * 1/4 quilo de [[fesol|fesols]]. |
− | *1/2 quilo d'[[arròs]]. | + | * 1/2 quilo d'[[arròs]]. |
− | *[[Penca|Penques]]. | + | * [[Penca|Penques]]. |
− | *[[Bleda]]. | + | * [[Bleda]]. |
− | *1 [[nap]]. | + | * 1 [[nap]]. |
− | *[[Chirivia]]. | + | * [[Chirivia]]. |
− | *1 [[moniato]]. | + | * 1 [[moniato]]. |
− | *1 [[creïlla]]. | + | * 1 [[creïlla]]. |
− | *2 botifarres. | + | * 2 botifarres. |
− | *Pebre dolç. | + | * Pebre dolç. |
− | *[[Safrà]]. | + | * [[Safrà]]. |
− | *[[Sal]]. | + | * [[Sal]]. |
− | *[[Oli]] d'[[oliva]]. | + | * [[Oli]] d'[[oliva]]. |
== Elaboració == | == Elaboració == |
Última revisió del 12:03 18 set 2024
L'arròs en fesols i naps és un arròs molt típic i valencià.
Ingredients[editar | editar còdic]
- 1/4 quilo de fesols.
- 1/2 quilo d'arròs.
- Penques.
- Bleda.
- 1 nap.
- Chirivia.
- 1 moniato.
- 1 creïlla.
- 2 botifarres.
- Pebre dolç.
- Safrà.
- Sal.
- Oli d'oliva.
Elaboració[editar | editar còdic]
Es posa l'oli al foc i quan està calent se li tira el pebre dolç, la verdura neta, els fresols i un poc d'aigua. Despuix se li trenca el bull 4 o 5 vegades, es dir, que bullga. Se li afig una miqueta (un got) d'aigua, i aixina 4 o 5 vegades. Se li tira la sal i l'arròs i quan torne a bollir se li afig el safra i deixem que acabe de coure.
Este plat, com tots els tradicionals, requerixen molt de temps d'elaboració. El fet de trencar el bull 4 o 5 vegades és per a que els fesols es coguen be per dins.
Cites[editar | editar còdic]
- Francisco Almela y Vives. Valencia y su Reino (1965).
Poema de Teodor Llorente[editar | editar còdic]
Arros en fesols i naps
Per l'horta, tocant migdia,
plens d'infantil alegria,
dichosos i satisfets
tornaven a l'alqueria
dos pobres fematers.
L'un i l'atre, a l'escoltar
les dotze, que en so de queixa
els cridaven a la llar,
tingueren una mateixa
idea, la de dinar.
Lo més chicotet, que li guanya
a l'atre que l'acompanya
en vivor, li digue aixi:
"Si fores lo rei d'Espanya,
¿que dinaries tu hui?"
Alçant lo front ple d'arrugues
i solcant la llengua pronta,
li contestá: "¿Pues no ho saps?
¡Quina pregunta més tonta!
Arros en fesols i naps."
"¿I tu?", afegi lo major.
Lo chicotet llançá un suspir
i, torcantse la suor,
li replicá: "¿Que he de dir,
si tu has dit ya lo millor?"
- Teodor Llorente (Valéncia, 1836-1911)