Diferència entre les revisions de "Salvador Roig i Moliner"
| Llínea 143: | Llínea 143: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * ''La poesia politica a l'obra de Mossen Salvador Roig'' per Pere-Enric Barreda i Edo. [[Centre d'Estudis de la | + | * ''La poesia politica a l'obra de Mossen Salvador Roig'' per Pere-Enric Barreda i Edo. [[Centre d'Estudis de la Plana]] (Bolletí nº 11, juliol-setembre 1987). Depòsit Llegal: CS 302/1985. |
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Última revisió del 18:57 21 set 2022
| Salvador Roig i Moliner | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós, escritor i poeta | ||
| Naiximent: | 1794 | ||
| Lloc de naiximent: | Benassal, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1865 | ||
| Lloc de defunció: | Benassal, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Mossén Salvador Roig i Moliner (Benassal, 1794 - † 1865), fon un religiós (frare) i poeta valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Mossén Salvador naixqué en la població valenciana de Benassal, en la comarca de l'Alt Maestrat, en l'any 1794.
En l'any 1812 formà part de la guerrilla que encapçalava el frare franciscà Asensi Nebot, nomenat "El Frare", i feu poesia sobre els francesos en Benassal durant la Guerra de l'Independència. Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per dit conflicte, en l'Universitat de Valéncia, a on es llicencià en Teologia.
Residí en la seua població natal, Benassal, fon mossén i professor de Gramàtica i unes atres disciplines en l'escola benassalenca.
La seua ideologia lliberal li ocasionà conflictes en les autoritats conservadores, en els carlistes – sa casa fon saquejada i la seua biblioteca, arrasada – i també en els seus veïns.
L'última etapa de la sa vida, desencantat de la política, registrà i buscà en archius, fent un llistat de 356 personages històrics benassalencs.
En l'any 1850 acabà una de les seues obres en què més temps treballà, Historia de Benasal, manuscrit inèdit.
Obra[editar | editar còdic]
La seua obra està escrita en castellà i en llengua valenciana.
- Historia de Benasal
- Libro Verde de Benasal
- Llibre de Capellanies, anotacions.
- Opera varia
També existixen una colecció de fragments a on apareix la seua firma.
Composicions poètiques[editar | editar còdic]
Mossén Salvador és l'autor d'unes composicions poètiques baix el títul de "Patriòtiques". Són quatre composicions, considerades majors: Una primera en 20 versos que tracta sobre les propietats i el sistema de lleis, i el recurs a la defensa de les mateixes. La segona, de 36 versos, descriu el sege de Bilbao pels carlistes i el valor d'Espartero. La tercera, de 48 versos, llamenta la caiguda de Benassal a mans dels carlistes i es plany de la trista sort dels benassalencs. La quarta, de 8 versos, commemora el restabliment de la Constitució en l'any 1836.
Ací deixem un fragment de la tercera part que fa referència al seu poble natal, Benassal:
los de la Vila y masades,
perquè s.ha acabat la guerra
y també les vagajades.
Ya podem estar contents
masovers y de la Vila,
perquè s.ha anat com la boira
tota la facció carlina.
Ya poden estar contents
los masovers atordits
perquè ya no van facciosos
a menjar.se.ls els cabrits.
Ya poden estar contents
los pobles de esta muntanya
per haver.se quedat lliures
de tota mala canalla.
Ya poden estar contents
los lliberals perseguits
per haver.se quedat lliures
de facciosos atrevits.
Ya poden estar contents
els pastors y pastorets
per haver.se quedat lliures
de Fardes, Cucs i Cuquets.
Ya podem estar contents
los lliberals ultrajats
perquè a cabat la facció
com una riña de gats.
Ya podeu tirar les boines
al racó de la granera:
os ho mane Villalonga
y Mariano de Palera.
Ya podeu tirar les boines
al racó de la paella:
os ho mane Villalonga
y el Teixidó de Morella.
Ya podeu tirar les boines
al racó de la casola:
os ho mane Villalonga
y Juan de Berols.
Ya podeu tirar les boines
al racó del cullerer:
mireu que os ho mane Batides
y Sebastiá del ferrer.Referències[editar | editar còdic]
- La poesia politica a l'obra de Mossen Salvador Roig per Pere-Enric Barreda i Edo. Centre d'Estudis de la Plana (Bolletí nº 11, juliol-setembre 1987). Depòsit Llegal: CS 302/1985.