Diferència entre les revisions de "La consciència de ser valencians"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Conva.jpg|thumb|230px|Portada del llibre]] | ||
'''La consciència de ser valencians''' és el títul d'un llibre de l'autor [[Josué Ferrer]], professor, periodiste i intelectual [[Valencians|valencià]]. | '''La consciència de ser valencians''' és el títul d'un llibre de l'autor [[Josué Ferrer]], professor, periodiste i intelectual [[Valencians|valencià]]. | ||
| Llínea 5: | Llínea 6: | ||
* Títul: ''La consciència de ser valencians''. | * Títul: ''La consciència de ser valencians''. | ||
| − | * Autor: Josué Damià Ferrer Ortells. | + | * Autor: [[Josué Ferrer|Josué Damià Ferrer Ortells]]. |
* Pròlec: [[Josep Esteve Rico Sogorb]]. | * Pròlec: [[Josep Esteve Rico Sogorb]]. | ||
Última revisió del 08:58 4 abr 2023
La consciència de ser valencians és el títul d'un llibre de l'autor Josué Ferrer, professor, periodiste i intelectual valencià.
Ficha del llibre[editar | editar còdic]
- Títul: La consciència de ser valencians.
- Autor: Josué Damià Ferrer Ortells.
- Pròlec: Josep Esteve Rico Sogorb.
- Ilustracions: Ignasi Gallego.
- Editorial: Pel propi autor.
- Any: 2012
- Lloc de publicació: Ciutat de Valéncia.
- ISBN: 978-84-615-6319-7.
Sinopsis[editar | editar còdic]
El valencià és un poble de passat gloriós, present fosc i futur incert. En el pas dels sigles la nostra gent ha segut bombardejada en un continu rentat de cervell que ha debilitat la nostra personalitat. Hui el poble valencià no té consciència de poble valencià sino de poble espanyol. I estem tan embadalits pensant en Espanya que se nos ha oblidat que som valencians. Ho som i no nos donem ni conte. No li concedim cap importància a ser-ho. No es contempla la valenciania com una identitat sino com una anècdota i haver naixcut en Valéncia no és un orgull sino una casualitat. Pensem sempre en els interessos generals d'Espanya abans que en els propis de la nostra terra. Per a nosatres tot lo valencià és secundari i queda relegat per lo espanyol. Pero ser valencians no és la nostra forma de ser espanyols. Ni de ser catalans ni europeus. És la nostra forma de ser persones. És hora de véncer els complexos d'inferioritat que per sigles mos han inoculat des de Madrit i Barcelona i recuperar la consciència perduda de poble: la consciència de ser valencians.