Diferència entre les revisions de "Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez"
(Correcció llingüística) (Etiqueta: Edició visual) |
(Apòstrof.) (Etiqueta: Edició visual) |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria | + | '''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria de l'Eixèrcit [[Espanya|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any|anys]] en el [[Sahara espanyol|Sahara]] en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro ([[Osca]]) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser assessinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu vehícul oficial va ser ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. En companyia d'ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín. |
Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com a l'Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà perdre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra el condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per a la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descobrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planejar la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica. | Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com a l'Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà perdre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra el condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per a la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descobrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planejar la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica. | ||
Última revisió del 15:01 22 dec 2021
Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez (Madrit, 9 d'abril de 1935 - Madrit, 17 de juny de 1986) va ser un Comandant d'Infanteria de l'Eixèrcit espanyol. Va servir durant cinc anys en el Sahara en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro (Osca) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser assessinat per ETA en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu vehícul oficial va ser ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. En companyia d'ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín.
Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com a l'Operació Galaxia junt a Antonio Tejero, que va ser abortat pel Govern d'Adolfo Suárez. La seua implicació en ell no li suposà perdre el seu ranc militar, a pesar de que en maig de 1980 un consell de guerra el condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per a la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en agost de 1978, mesos abans de que es descobrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en 1981 per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el 23 de juny d'aquell any. Va ser acusat de planejar la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei Joan Carles I en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.
El seu fill és dirigent falangiste i advocat Ricart Sáenz de Ynestrillas Pérez.