Diferència entre les revisions de "Rastoll"
(Text reemplaça - ' de o' a ' d'o') |
|||
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Rastrojo (MAG).JPG|300px|thumb|right|Rastoll d'[[ordi]].]] |
| − | [[Archiu:Rastrojo de cebada en Tamame.JPG|300px|thumb| Rastoll d'ordi en [[Tamame]] ([[ | + | [[Archiu:Rastrojo de cebada en Tamame.JPG|300px|thumb| Rastoll d'ordi en [[Tamame]] ([[província de Zamora|Zamora]]).]] |
| − | |||
'''Rastoll''' és el conjunt de restants de [[guaix]]s i fulls que queden en el terreny despuix de tallar un cultiu. | '''Rastoll''' és el conjunt de restants de [[guaix]]s i fulls que queden en el terreny despuix de tallar un cultiu. | ||
| − | A sovint es confon rastoll en restants de poc valor. No obstant el rastoll és un recurs molt bo per a protegir el sol de l'impacte de la precipitació erosiva i | + | A sovint es confon rastoll en restants de poc valor. No obstant el rastoll és un recurs molt bo per a protegir el sol de l'impacte de la precipitació erosiva i el consegüent [[vessament]]. |
Les pràctiques de retenció del rastoll són recomanades pels tècnics i les autoritats de conservació de sols com un component important d'un programa de maneig del mateix. Açò pot implicar o no la retenció d'altes cantitats de rastoll, o solament les suficients per a la funció de protegir el sol. | Les pràctiques de retenció del rastoll són recomanades pels tècnics i les autoritats de conservació de sols com un component important d'un programa de maneig del mateix. Açò pot implicar o no la retenció d'altes cantitats de rastoll, o solament les suficients per a la funció de protegir el sol. | ||
| Llínea 11: | Llínea 10: | ||
==Cantitat de rastolls segons cultiu== | ==Cantitat de rastolls segons cultiu== | ||
| − | La cantitat de rastolls que permaneixen en el sol de la collita varia segons el cultiu. Els cereals en la majoria dels casos aporten considerablement major cantitat de rastolls que les oleaginoses. Els cultius de [[dacsa]], [[blat]], [[sorgo]] | + | La cantitat de rastolls que permaneixen en el sol de la collita varia segons el cultiu. Els cereals en la majoria dels casos aporten considerablement major cantitat de rastolls que les oleaginoses. Els cultius de [[dacsa]], [[blat]], [[sorgo]] granífer, [[ordi]] aporten major cantitat de rastolls que els cultius de [[soja]], [[colza]] o [[girasol]]. |
Els [[Cereal|cereals]] desenrollen plantes de major tamany i la collita és més abundant en quilos de gra / hectàrea sembrada. No obstant els grans dels cereals posseïxen menor valor energètic que els grans de les oleaginoses que són rics en olis i proteïnes. | Els [[Cereal|cereals]] desenrollen plantes de major tamany i la collita és més abundant en quilos de gra / hectàrea sembrada. No obstant els grans dels cereals posseïxen menor valor energètic que els grans de les oleaginoses que són rics en olis i proteïnes. | ||
| − | El [[Sorgo | + | El [[Sorgo Granífer]] és un cultiu que entrega una gran cantitat de rastolls despuix de la collita. Estos rastolls deuen ser esclafats o triturats per a poder sembrar als mesos següents cultius baix [[sembra directa]]. |
| − | [[File:Rastrojo_de_Sorgo_Granífero_en_Argentina_7569.jpg|300px|thumb|right|Rastoll d'un cultiu de Sorgo | + | [[File:Rastrojo_de_Sorgo_Granífero_en_Argentina_7569.jpg|300px|thumb|right|Rastoll d'un cultiu de Sorgo Granífer en [[Argentina]].]] |
==Crema de rastolls== | ==Crema de rastolls== | ||
En ocasions els agricultors ho cremen per a eliminar mala herba i per a que la [[cendra]] caiga al sol, ya que en ser esta de naturalea àcida faria al sol més permeable. A canvi es pert molta matèria orgànica i en els últims anys diversos estudis recomanen la cessació de la crema de rastolls tant per a evitar erosió i desertisació com per a evitar incendis involuntaris provocats pel vent que porta les bolves de palla ardint a llocs propencs incontrolats. | En ocasions els agricultors ho cremen per a eliminar mala herba i per a que la [[cendra]] caiga al sol, ya que en ser esta de naturalea àcida faria al sol més permeable. A canvi es pert molta matèria orgànica i en els últims anys diversos estudis recomanen la cessació de la crema de rastolls tant per a evitar erosió i desertisació com per a evitar incendis involuntaris provocats pel vent que porta les bolves de palla ardint a llocs propencs incontrolats. | ||
| − | == | + | == Referències == |
| − | {{ | + | {{Traduït de|es|Rastrojo}} |
[[Categoria:Agricultura]] | [[Categoria:Agricultura]] | ||
| Llínea 31: | Llínea 30: | ||
[[Categoria:Materials d'orige vegetal]] | [[Categoria:Materials d'orige vegetal]] | ||
[[Categoria:Matèries primeres]] | [[Categoria:Matèries primeres]] | ||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 19:34 1 dec 2021
.JPG)
Rastoll és el conjunt de restants de guaixs i fulls que queden en el terreny despuix de tallar un cultiu.
A sovint es confon rastoll en restants de poc valor. No obstant el rastoll és un recurs molt bo per a protegir el sol de l'impacte de la precipitació erosiva i el consegüent vessament.
Les pràctiques de retenció del rastoll són recomanades pels tècnics i les autoritats de conservació de sols com un component important d'un programa de maneig del mateix. Açò pot implicar o no la retenció d'altes cantitats de rastoll, o solament les suficients per a la funció de protegir el sol.
La presència de rastoll sobre el terreny és com una trampa d'aigua, que facilita la infiltració i reduïx les pèrdues per evaporament en mantindre més freda i protegida la superfície del sol. Esta concepció és la molla d'un correcte sistema de cultiu en llaurança zero.
Cantitat de rastolls segons cultiu[editar | editar còdic]
La cantitat de rastolls que permaneixen en el sol de la collita varia segons el cultiu. Els cereals en la majoria dels casos aporten considerablement major cantitat de rastolls que les oleaginoses. Els cultius de dacsa, blat, sorgo granífer, ordi aporten major cantitat de rastolls que els cultius de soja, colza o girasol.
Els cereals desenrollen plantes de major tamany i la collita és més abundant en quilos de gra / hectàrea sembrada. No obstant els grans dels cereals posseïxen menor valor energètic que els grans de les oleaginoses que són rics en olis i proteïnes.
El Sorgo Granífer és un cultiu que entrega una gran cantitat de rastolls despuix de la collita. Estos rastolls deuen ser esclafats o triturats per a poder sembrar als mesos següents cultius baix sembra directa.
Crema de rastolls[editar | editar còdic]
En ocasions els agricultors ho cremen per a eliminar mala herba i per a que la cendra caiga al sol, ya que en ser esta de naturalea àcida faria al sol més permeable. A canvi es pert molta matèria orgànica i en els últims anys diversos estudis recomanen la cessació de la crema de rastolls tant per a evitar erosió i desertisació com per a evitar incendis involuntaris provocats pel vent que porta les bolves de palla ardint a llocs propencs incontrolats.
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Rastrojo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.