Diferència entre les revisions de "Municipi"
(Text reemplaça - 'enclau' a 'enclavament') |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Un '''municipi''' és una [[entitat subnacional|entitat administrativa]] que pot agrupar una sola [[localitat]] o varies; podent fer referència a una [[ciutat]], [[poble (rural)|poble]] o [[aldea]], o a una agrupació dels mateixos. | + | Un '''municipi''' és una [[entitat subnacional|entitat administrativa]] que pot agrupar una sola [[localitat]] o varies; podent fer referència a una [[ciutat]], [[poble (rural)|poble]], [[pedania]] o [[aldea]], o a una agrupació dels mateixos. |
Són l'entitat bàsica d'organisació territorial de l'Estat, al front dels mateixos estan els Ajuntaments. | Són l'entitat bàsica d'organisació territorial de l'Estat, al front dels mateixos estan els Ajuntaments. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
En l'[[Antiga Roma]], un ''[[municipium]] '' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que és governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc. | En l'[[Antiga Roma]], un ''[[municipium]] '' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que és governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc. | ||
| − | En alguns països, les entitats equivalents als municipis | + | En alguns països, les entitats equivalents als municipis són dites "[[comune]]s" (per eixemple, la [[comuna francesa|''commune'' francesa]], la [[Municipis d'Itàlia|''comune'' italiana]] o la ''kommun'' sueca). El terme prové de la [[comuna migeval]] ([[Ciutats-estat italianes]], [[Ciutat Imperial Lliure]]). |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
* [[Poble (rural)|Poble]] | * [[Poble (rural)|Poble]] | ||
* [[Terme municipal]] | * [[Terme municipal]] | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | + | * [https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1985-5392 «Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.» (en [[castellà]]). [[BOE]]] | |
| + | * [https://dogv.gva.es/va/eli/es-vc/l/2010/06/23/8/con/ «Llei 8/2010, de 23 de juny, de la [[Generalitat Valenciana]], de Règim Local de la [[Comunitat Valenciana]] (DOGV núm. 6296, de 24.06.2010). Base de Dades Legislativa del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 11-11-2021] | ||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Municipi}} | ||
[[Categoria:Divisió territorial]] | [[Categoria:Divisió territorial]] | ||
Última revisió del 16:57 22 set 2024
Un municipi és una entitat administrativa que pot agrupar una sola localitat o varies; podent fer referència a una ciutat, poble, pedania o aldea, o a una agrupació dels mateixos.
Són l'entitat bàsica d'organisació territorial de l'Estat, al front dels mateixos estan els Ajuntaments.
El municipi esta compost per un territori clarament definit per un terme municipal de llímits fixats (encara que a vegades no es continu territorialment, podent estendre's fora dels seus llímits en enclavaments i presentant enclavaments d'atres municipis); i la població que l'habita (regulada juridicament per instruments estadístics com el padró municipal i mecanismes que otorguen drets, com l'aveïnament o veïnat llegal, que a soles considera veí a l'habitant que complixca determinades característiques -orige o antiguetat- i no al mero resident).
El municipi esta regit per un orgue colegiat denominat ajuntament, municipalitat, alcaldia o consell; encapçalat per una institució unipersonal: l'alcalde (en l'Antic Regim en Espanya havia un alcalde per l'estat noble i atre per l'estat pla; i en les principals ciutats un corregidor designat pel rei). Per extensió, també se gasta el terme municipi per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d'Estats moderns, un municipi és la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents representatius, elegits democràticament. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat consell obert .
En l'Antiga Roma, un municipium (paraula llatina que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que és governava per les seues pròpies lleis; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la ciutadana romana, la condició de llibertat o esclavitut, etc.
En alguns països, les entitats equivalents als municipis són dites "comunes" (per eixemple, la commune francesa, la comune italiana o la kommun sueca). El terme prové de la comuna migeval (Ciutats-estat italianes, Ciutat Imperial Lliure).
Vore també[editar | editar còdic]
- Aldea
- Alfoz
- Borough
- Ciutat
- Comuna
- Condat
- EATIM
- Gemeinde
- Localitat
- Municipium
- Municipalisme llibertari
- Pedania
- Poble
- Terme municipal
Referències[editar | editar còdic]
- «Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.» (en castellà). BOE
- «Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat Valenciana, de Règim Local de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 6296, de 24.06.2010). Base de Dades Legislativa del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 11-11-2021
