Diferència entre les revisions de "Hans-Josef Niederehe"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Hans-Josef Niederehe
 
| nom = Hans-Josef Niederehe
| image = [[Archiu:Niederehe.jpg|thumb]]
+
| image = [[Archiu:Niederehe.jpg|250px]]
 
| peu = Entrevista en [[Valéncia Hui]]
 
| peu = Entrevista en [[Valéncia Hui]]
| nacionalitat = [[Alemània|alemana]]
+
| nacionalitat = [[Alemanya|alemana]]
 
| ocupació = Llingüiste.
 
| ocupació = Llingüiste.
 
| data_naix = [[28 de maig]] de [[1937]]
 
| data_naix = [[28 de maig]] de [[1937]]
| lloc_naix = [[Köln]], [[Alemània]]
+
| lloc_naix = [[Köln]], [[Alemanya]]
 
| data_mort =  
 
| data_mort =  
 
| lloc_mort =  
 
| lloc_mort =  
 
}}
 
}}
'''Hans-Josef Niederehe''' ([[Köln]], [[Alemània]], [[28 de maig]] de [[1937]]) és un llingüiste alemà especialisat en [[llengües romàniques]].   
+
'''Hans-Josef Niederehe''' ([[Köln]], [[Alemanya]], [[28 de maig]] de [[1937]]) és un llingüiste alemà especialisat en [[llengües romàniques]].   
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Niederehe estudià Geografia i estudis romànics en l'Universitat de Colònia i es va doctorar en la dissertació "Straßi und Weg in der galloromanischen Toponomastik" ([[Ginebra]] i [[París]] [[1967]]). Es va habilitar en l'Universitat d'Hamburc en la tesis "Die Sprachauffassung Alfons dones Weisen. Studien zur Sprach- o. Wissenschaftsgeschichte" (Tubinga, Alemània, [[1974]]), en [[castellà]] pero traduït al [[valencià]]: "Alfons X el Sabi i la llingüística del seu temps", [[Madrit]] [[1987]]) i va ocupar la càtedra de Llingüística Romànica en l'Universitat de Tréveris (en alemà, Trier) de [[1974]] a [[2004]].
+
Niederehe estudià Geografia i estudis romànics en l'Universitat de Colònia i es va doctorar en la dissertació "Straßi und Weg in der galloromanischen Toponomastik" ([[Ginebra]] i [[París]] [[1967]]). Es va habilitar en l'Universitat d'Hamburc en la tesis "Die Sprachauffassung Alfons dones Weisen. Studien zur Sprach- o. Wissenschaftsgeschichte" (Tubinga, Alemanya, [[1974]]), en [[castellà]] pero traduït al [[valencià]]: "Alfons X el Sabi i la llingüística del seu temps", [[Madrit]] [[1987]]) i va ocupar la càtedra de Llingüística Romànica en l'Universitat de Tréveris (en alemà, Trier) de [[1974]] a [[2004]].
  
 
Niederehe fon coeditor de les revistes ''Historiographia linguistica'', ''Revista internacional d'història de les ciències del llenguage'' i ''Romanistik in Geschichte und Gegenwart'' 1-15 ([[1995]]-[[2009]]), aixina com editor o coeditor de numeroses antologies llingüístiques i actes de congressos llingüístics nacionals i internacionals. La seua obra més important és la bibliografia en cinc volums de la llingüística espanyola des dels seus inicis fins a [[1900]]. En l'any [[2016]] fon investit doctor honoris causa per l'Universitat Rei Joan Carles de Madrit.
 
Niederehe fon coeditor de les revistes ''Historiographia linguistica'', ''Revista internacional d'història de les ciències del llenguage'' i ''Romanistik in Geschichte und Gegenwart'' 1-15 ([[1995]]-[[2009]]), aixina com editor o coeditor de numeroses antologies llingüístiques i actes de congressos llingüístics nacionals i internacionals. La seua obra més important és la bibliografia en cinc volums de la llingüística espanyola des dels seus inicis fins a [[1900]]. En l'any [[2016]] fon investit doctor honoris causa per l'Universitat Rei Joan Carles de Madrit.

Última revisió del 09:49 26 oct 2022

Hans-Josef Niederehe
Niederehe.jpg
Entrevista en Valéncia Hui
Nacionalitat: alemana
Ocupació: Llingüiste.
Naiximent: 28 de maig de 1937
Lloc de naiximent: Köln, Alemanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Hans-Josef Niederehe (Köln, Alemanya, 28 de maig de 1937) és un llingüiste alemà especialisat en llengües romàniques.

Biografia[editar | editar còdic]

Niederehe estudià Geografia i estudis romànics en l'Universitat de Colònia i es va doctorar en la dissertació "Straßi und Weg in der galloromanischen Toponomastik" (Ginebra i París 1967). Es va habilitar en l'Universitat d'Hamburc en la tesis "Die Sprachauffassung Alfons dones Weisen. Studien zur Sprach- o. Wissenschaftsgeschichte" (Tubinga, Alemanya, 1974), en castellà pero traduït al valencià: "Alfons X el Sabi i la llingüística del seu temps", Madrit 1987) i va ocupar la càtedra de Llingüística Romànica en l'Universitat de Tréveris (en alemà, Trier) de 1974 a 2004.

Niederehe fon coeditor de les revistes Historiographia linguistica, Revista internacional d'història de les ciències del llenguage i Romanistik in Geschichte und Gegenwart 1-15 (1995-2009), aixina com editor o coeditor de numeroses antologies llingüístiques i actes de congressos llingüístics nacionals i internacionals. La seua obra més important és la bibliografia en cinc volums de la llingüística espanyola des dels seus inicis fins a 1900. En l'any 2016 fon investit doctor honoris causa per l'Universitat Rei Joan Carles de Madrit.

Obra[editar | editar còdic]

  • Bibliografía cronológica de la lingüística, la gramática y la lexicografía del español (BICRES). 5 Bde. Benjamins, Amsterdam 1994–2012.
    • I :Anfänge–1600, 1994
    • II :1601–1700, 1999
    • III :1701–1800, 2005
    • IV (junt a Miguel Ángel Esparza Torres): 1801–1860, 2012.
    • V (junt a Miguel Ángel Esparza Torres): 1861–1899, 2015
  • Bibliografía nebrisense. Las obras completas del humanista Antonio de Nebrija desde 1481 hasta nuestros días (junt a Miguel Ángel Esparza Torres) Benjamins, Amsterdam 1999.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Estudios de historiografía lingüística hispánica ofrecidos a Hans-Josef Niederehe. Vigo, 1999.
  • La lingüística española en la época de los descubrimientos. Actas del Coloquio en Honor del Profesor Hans-Josef Niederehe. Tréveris 16 a 17 de juny de 1997. Hrsg. Beatrice Bagola. Buske, Hamburg 2000.
  • Le Québec et ses minorités. Actes du colloque de Trèves du 18 au 21 juin 1997 en l'honneur de Hans-Josef Niederehe. Hrsg. Beatrice Bagola. Niemeyer, Tübingen 2000.
  • Hans-Josef Niederehe: Vitruv oder Friedrich Diez? Erinnerungen eines Romanisten. In: Klaus-Dieter Ertler (Hrsg.): Romanistik als Passion. Sternstunden der neueren Fachgeschichte. LIT, Münster 2007, S. 443–456.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]