Diferència entre les revisions de "Ravenna"
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:San Vitale Ravenna.jpg|thumb|250px|Basílica de Sant Vitale, en Ravenna]] | [[File:San Vitale Ravenna.jpg|thumb|250px|Basílica de Sant Vitale, en Ravenna]] | ||
| − | '''Ravenna''' és una ciutat d' [[ | + | '''Ravenna''' és una ciutat d' [[Itàlia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna. |
Segons el cens de l'any [[2018]], conta en unba població de 159.115 habitants. | Segons el cens de l'any [[2018]], conta en unba població de 159.115 habitants. | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
En l'any [[89 a. C.]] apareix en possessió de [[Antiga Roma|Roma]] com a ciutat federada. | En l'any [[89 a. C.]] apareix en possessió de [[Antiga Roma|Roma]] com a ciutat federada. | ||
| − | Els edificis de la ciutat es varen construir com els de [[Venècia]], en l'aigua en pilons i estava creuada en totes direccions per canals creuats per ponts o barques. Les llacunes es comunicaven en la mar. Els canals eren netejats cada dia per la pujada de la marea lo que | + | Els edificis de la ciutat es varen construir com els de [[Venècia]], en l'aigua en pilons i estava creuada en totes direccions per canals creuats per ponts o barques. Les llacunes es comunicaven en la mar. Els canals eren netejats cada dia per la pujada de la marea lo que fea possible habitar la ciutat i que no fora afectada per la [[malària]]. |
Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres. | Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres. | ||
| − | El bisbat i més tart arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] | + | El bisbat i més tart arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] pero probablement a finals del [[sigle II]] o començaments del [[sigle III]]. |
| − | L'[[emperador]] [[Flavi Honori]] va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] perque estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors. | + | L'[[Emperador (Títul)|emperador]] [[Flavi Honori]] va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] perque estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors. |
En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu. | En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]]. | En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]]. | ||
| − | En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] fon ocupada pels piemontesos i en l'any [[1861]] inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment fon el Regne d'Itàlia ([[1861]]-[[1946]]) i, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], la República Italiana. | + | En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] fon ocupada pels piemontesos i en l'any [[1861]] inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment fon el Regne d'Itàlia ([[1861]]-[[1946]]) i, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], la República Italiana. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
[[Categoria:Itàlia]] | [[Categoria:Itàlia]] | ||
| + | [[Categoria:Municipis d'Itàlia]] | ||
Última revisió del 13:30 6 ago 2024
Ravenna és una ciutat d' Itàlia, situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna.
Segons el cens de l'any 2018, conta en unba població de 159.115 habitants.
En l'any 1996, els seus monuments paleocristians foren declarats Patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO.
Està situada al mig d'una fèrtil plana i conserva molts restes migevals, especialment iglésies, basíliques i mausoleus.
Història[editar | editar còdic]
Fon una de les principals ciutats de la Gàlia Cispadana, situada en la costa a la vora d'una extensa zona de marismes i llacunes.
En l'any 89 a. C. apareix en possessió de Roma com a ciutat federada.
Els edificis de la ciutat es varen construir com els de Venècia, en l'aigua en pilons i estava creuada en totes direccions per canals creuats per ponts o barques. Les llacunes es comunicaven en la mar. Els canals eren netejats cada dia per la pujada de la marea lo que fea possible habitar la ciutat i que no fora afectada per la malària.
Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres.
El bisbat i més tart arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del sigle I pero probablement a finals del sigle II o començaments del sigle III.
L'emperador Flavi Honori va fer de la ciutat la seua residència en l'any 404 perque estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors.
En l'any 752 va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any 756 la varen tindre que entregar al Papa Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu.
La guerra de l'any 1218 va donar pas a l'establiment de la senyoria dels Traversari fins a l'any 1240. Despuix d'un govern de vicaris imperials va tornar al Papa (1248) i de fet als Traversari, fins que en 1275 es va establir la senyoria dels Polentani (da Polenta), que va durar fins a l'any 1440, quan la ciutat fon anexionada a la República de Venècia.
En 'anyl 1512, fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any 1529 i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any 1796.
En l'any 1796 fon ocupada pels francesos i en 1797 inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any 1802, i en Regne napoleònic d'Itàlia en 1805. El Papa la va recuperar en l'any 1814 i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any 1859 fon ocupada pels piemontesos i en l'any 1861 inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment fon el Regne d'Itàlia (1861-1946) i, despuix de la Segona Guerra Mundial, la República Italiana.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ravenna.