Diferència entre les revisions de "Aleixandre Cirici"
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Aleixandre Cirici i Pellicer | | nom = Aleixandre Cirici i Pellicer | ||
| − | | image = | + | | image = [[File:Autorretrat Alexandre Cirici.jpg|250px]] |
| − | | peu = | + | | peu = Autorretrat cap a l'any [[1930]] |
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Historiador i escritor | | ocupació = Historiador i escritor | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Aleixandre Cirici i Pellicer''' ([[Barcelona]], [[22 de juny]] de [[1914]] - [[10 de giner]] de [[1983]]) fon un historiador, escritor, polític i crític d'art espanyol. | + | '''Aleixandre Cirici i Pellicer''' conegut per '''Aleixandre Cirici''' o '''Alexandre Cirici''' ([[Barcelona]], [[22 de juny]] de [[1914]] - † [[10 de giner]] de [[1983]]) fon un historiador, escritor, polític i crític d'art espanyol. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 61: | Llínea 61: | ||
El català Aleixandre Cirici fon ponent en l'Assamblea de parlamentaris del [[Consell d'Europa]] sobre les llengües minoritàries i digué lo següent: | El català Aleixandre Cirici fon ponent en l'Assamblea de parlamentaris del [[Consell d'Europa]] sobre les llengües minoritàries i digué lo següent: | ||
| − | {{Cita|''En cuanto al valenciano aquí la cosa es muy pintoresca. Verá: Los catalanes escribimos en valenciano o leridano. La diferencia estriba en que nosotros pronunciamos de una forma mientras que los valencianos lo hacen tal como escriben. Es una cosa curiosa el hecho de que nuestra lengua ha tenido el desarrollo literario a partir del valenciano, porque era el que se utilizaba en los documentos oficiales del pasado.''}} | + | {{Cita|''En cuanto al valenciano aquí la cosa es muy pintoresca. Verá: Los catalanes escribimos en valenciano o leridano. La diferencia estriba en que nosotros pronunciamos de una forma mientras que los valencianos lo hacen tal como escriben. Es una cosa curiosa el hecho de que nuestra lengua ha tenido el desarrollo literario a partir del valenciano, porque era el que se utilizaba en los documentos oficiales del pasado.''|(''[[ABC]]'', 05/08/1980)}} |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 21:24 16 oct 2024
| Aleixandre Cirici i Pellicer | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Autorretrat cap a l'any 1930 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador i escritor | ||
| Naiximent: | 22 de juny de 1914 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
| Defunció: | 10 de giner de 1983 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Aleixandre Cirici i Pellicer conegut per Aleixandre Cirici o Alexandre Cirici (Barcelona, 22 de juny de 1914 - † 10 de giner de 1983) fon un historiador, escritor, polític i crític d'art espanyol.
Biografia[editar | editar còdic]
Inicià els seus estudis d'Arquitectura en l'Universitat Autònoma de Barcelona en l'any 1935. Es va exiliar al final de la Guerra Civil (1939) a Montpeller (França) (on va estudiar història de l'art) i París també en França. Tornà a Barcelona en 1941, i es va doctorar en Història en 1971. Fon professor de Disseny, i de Sociologia en l'Universitat de Barcelona, obtenint la Càtedra d'Història General de l'Art en 1981. També es va dedicar a l'ilustració de llibres i a la pintura, fon crític d'art de les revistes Ariel i Serra d'Or, i va colaborar com a tècnic artístic en agències de publicitat. De 1978 a 1981 fon president de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA).
Més allà de la reflexió erudita sobre l'obra d'art, va destacar en atres camps, com la publicitat, la docència i la política. Entre els seus mèrits va destacar el prestigi en el que va proyectar el modernisme català i haver contribuït a la difusió de grans mestres com Picasso, Miró o Tàpies. Gran part d'esta llabor de difusió la va realisar a través de la revista Serra d'Or, en la qual va a colaborar, primer en una secció fixa i, despuix, també com a membre del consell de redacció. Els seus estudis sobre art han segut traduïts a diversos idiomes i constituïxen obres de referència.
En el terreny de la política, fon part activa en la creació de l'Assamblea de Catalunya i del PSC. En este partit va aplegar a ser elegit senador en les eleccions generals de 1977, de 1979, i de 1982, sent substituït despuix del seu decés per Jesús Felipe Armendáriz Ormaechea.
Aleixandre Cirici fon pare de sis fills, entre ells l'arquitecte Cristian Cirici i l'escritor guanyador del Premi Sant Jordi, David Cirici.
Obra[editar | editar còdic]
Crítica artística[editar | editar còdic]
- 1946 Picasso antes de Picasso
- 1946 Mil Obras Maestras del Arte Universal. 2 tomos, Instituto Gallach.
- 1947 El tron de la Mare de Déu de Montserrat
- 1951 El arte modernista catalán
- 1954 Tàpies o la transverberació
- 1955 L'arquitectura catalana
- 1957 L'escultura catalana
- 1968 Els catalans. Els artistes
- 1970 L'art català contemporani
- 1970 Miró llegit: una aproximació estructural a l'obra de Joan Miró
- 1970 Tàpies: testimoni del silenci
- 1971 La arquitectura de Rogent
- 1971 Barcelona pam a pam
- 1973 Barcelona ciutat d'art
- 1975 Noetico L'Indimensionalismo
- 1985 Queralbs
Memòries[editar | editar còdic]
Premis[editar | editar còdic]
- 1970 Premi Lletra d'Or per L'art català contemporani
- 1971 Premi Serra d'Or per L'art català contemporani
- 1972 Premi Serra d'Or per Miró llegit: una aproximació estructural a l'obra de Joan Miró
- 1972 Premi Josep Pla per El temps barrat
Cites[editar | editar còdic]
El català Aleixandre Cirici fon ponent en l'Assamblea de parlamentaris del Consell d'Europa sobre les llengües minoritàries i digué lo següent: