Diferència entre les revisions de "Percebe"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
(Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades') |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
== Larves == | == Larves == | ||
| − | Presenta [[nauplius]] de vida lliure, que al desenrollar-se se transforma en una [[larva]] [[cipris]]. Abdós | + | Presenta [[nauplius]] de vida lliure, que al desenrollar-se se transforma en una [[larva]] [[cipris]]. Abdós són [[pelàgic|pelàgiques]], i pertanyen, durant esta etapa de sa vida al [[plàncton]] (concretament al [[meroplàncton]]). |
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| − | S'explota sobre tot des de [[Galícia]] i [[Astúries]], [[Cantàbria]], [[Euskadi]], [[Portugal]], [[Chile]], [[Canadà]] i [[França]] (especialment en [[Belle Isle]]) seent la costa gallega un dels millors llocs per a esta espècie, constituent un producte típic de sa [[Gastronomia de Galícia|gastronomia]]; se recull manualment en las roques situades en la zona [[intermareal]] de les [[ria|ries]], [[acantiat]]s, [[illa|illes]], etc., en risc considerable per als operaris, localment | + | S'explota sobre tot des de [[Galícia]] i [[Astúries]], [[Cantàbria]], [[Euskadi]], [[Portugal]], [[Chile]], [[Canadà]] i [[França]] (especialment en [[Belle Isle]]) seent la costa gallega un dels millors llocs per a esta espècie, constituent un producte típic de sa [[Gastronomia de Galícia|gastronomia]]; se recull manualment en las roques situades en la zona [[intermareal]] de les [[ria|ries]], [[acantiat]]s, [[illa|illes]], etc., en risc considerable per als operaris, localment nomenats ''''percebeiros'' o ' 'lanpernaris" (en Euskadi és un marisc residual degut a que el govern vasc no té cap tipo d'interés en este marisc (tres o quatre persones se dediquen en la C.A.V a peixcar percebes). Mentres que en tot el cantàbric és una peixquera en un important número de mariscadors. |
La part comestible és la que forma el pedúncul. | La part comestible és la que forma el pedúncul. | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
== Creències == | == Creències == | ||
| − | En [[Europa]], fins ben entrada la [[Edat Moderna]] se cregué que algunes espècies de [[ganso]]s (las del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Branta]] '') eren la metamorfosis madura dels percebes (cridant-se en anglés ''barnacles'' tant ad estos cirròpodos com a eixes aus); este era un dels modos en que la gent burlava el dejuni de carns durant la [[quaresma]], donat que segons el [[cristianisme]] durant eixe periodo les úniques carns que se podien menjar eren les de [[peix]]os y [[marisc]]s, d'este modo les [[aus]] | + | En [[Europa]], fins ben entrada la [[Edat Moderna]] se cregué que algunes espècies de [[ganso]]s (las del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Branta]] '') eren la metamorfosis madura dels percebes (cridant-se en anglés ''barnacles'' tant ad estos cirròpodos com a eixes aus); este era un dels modos en que la gent burlava el dejuni de carns durant la [[quaresma]], donat que segons el [[cristianisme]] durant eixe periodo les úniques carns que se podien menjar eren les de [[peix]]os y [[marisc]]s, d'este modo les [[aus]] nomenades de la mateixa manera i inclús, en alguna ocasió, atres similars ([[ganso]]s, [[pato]]s...) eren classificades com [[peixcat]]. Entre els arguments per a tan curiosa [[taxonomia]] estava el fet de que els percebes tenen apèndix que recorden a [[ploma|plomes]] i que, al tractar-se de aus migratòries, no se coneixien els seus nius ni cries. |
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Thoracica}} | ||
| + | {{Wikispecies|Pedunculata}} | ||
| + | {{DGLV|Percebe}} | ||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Última revisió del 16:56 28 ago 2023
El percebe (Pollicipes pollicipes) és un crustàceu de la classe cirròpodos (Cirròpoda) que creix sobre roques batudes per l'onage. S'alimenta per filtració, ya que, degut a la seua carència d'extremitats, permaneixen immòvils adherits a les roques tota sa vida adulta.
Anatomia[editar | editar còdic]
El cos està protegit per una série de plaques i se subjecta al substrat per un pedúncul, desenrollat per modificació de ses antenes (és sèssil). No té ulls.
Cicle de vida[editar | editar còdic]
Al igual que el restant dels cirròpodos, Pollicipes pollicipes és hermafrodita.
Com ocorre en tots els crustàceus el seu desenroll no és directe, necessitant realisar una série de mudes (ecdisis) per a créixer.
Larves[editar | editar còdic]
Presenta nauplius de vida lliure, que al desenrollar-se se transforma en una larva cipris. Abdós són pelàgiques, i pertanyen, durant esta etapa de sa vida al plàncton (concretament al meroplàncton).
Gastronomia[editar | editar còdic]
S'explota sobre tot des de Galícia i Astúries, Cantàbria, Euskadi, Portugal, Chile, Canadà i França (especialment en Belle Isle) seent la costa gallega un dels millors llocs per a esta espècie, constituent un producte típic de sa gastronomia; se recull manualment en las roques situades en la zona intermareal de les ries, acantiats, illes, etc., en risc considerable per als operaris, localment nomenats ''percebeiros o ' 'lanpernaris" (en Euskadi és un marisc residual degut a que el govern vasc no té cap tipo d'interés en este marisc (tres o quatre persones se dediquen en la C.A.V a peixcar percebes). Mentres que en tot el cantàbric és una peixquera en un important número de mariscadors.
La part comestible és la que forma el pedúncul.
El seu equivalent comestible americà és el picoroco.
Creències[editar | editar còdic]
En Europa, fins ben entrada la Edat Moderna se cregué que algunes espècies de gansos (las del gènero Branta ) eren la metamorfosis madura dels percebes (cridant-se en anglés barnacles tant ad estos cirròpodos com a eixes aus); este era un dels modos en que la gent burlava el dejuni de carns durant la quaresma, donat que segons el cristianisme durant eixe periodo les úniques carns que se podien menjar eren les de peixos y mariscs, d'este modo les aus nomenades de la mateixa manera i inclús, en alguna ocasió, atres similars (gansos, patos...) eren classificades com peixcat. Entre els arguments per a tan curiosa taxonomia estava el fet de que els percebes tenen apèndix que recorden a plomes i que, al tractar-se de aus migratòries, no se coneixien els seus nius ni cries.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Percebe.
Wikispecies té un artícul sobre Percebe.
«Percebe». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).