Diferència entre les revisions de "Puça"
m |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| − | Les puces són invertebrats chicotets (d'uns 1,5 a 3,3 mm. de llarc) carixen d'ales, molt àgils, de color generalment obscur (per eixemple, la puça dels gats és de color rojós-pardenc), que conten en un mecanisme bucal de tubos especialment adaptat per a poder alimentar-se de la sanc dels seus hostes. Tenen el cos comprimit lateralment, lo que les permet desplaçar-se en facilitat entre els pèls o plomes de l'hoste. Tenen les pates llargues i les trasseres estan adaptades per al bot, que pot ser de fins a 18 cm. en direcció vertical i 33 cm. en direcció horisontal. Açò representa una distància de fins a 200 voltes la seua pròpia llongitut, lo que convertix a les puces en el millor saltador entre els animals en relació en el seu tamany corporal. El cos de la puça és dur, polit, i està cobert en molts pèls i espines curtes dirigides cap a arrere. Esta característica els assegura un trànsit de corregut entre els cabells de l'hoste. La durea del seu cos els permet soportar grans pressions (provablement com a resultat d'una adaptació per a sobreviure el rascat, etc.), | + | Les puces són invertebrats chicotets (d'uns 1,5 a 3,3 mm. de llarc) carixen d'ales, molt àgils, de color generalment obscur (per eixemple, la puça dels gats és de color rojós-pardenc), que conten en un mecanisme bucal de tubos especialment adaptat per a poder alimentar-se de la sanc dels seus hostes. Tenen el cos comprimit lateralment, lo que les permet desplaçar-se en facilitat entre els pèls o plomes de l'hoste. Tenen les pates llargues i les trasseres estan adaptades per al bot, que pot ser de fins a 18 cm. en direcció vertical i 33 cm. en direcció horisontal. Açò representa una distància de fins a 200 voltes la seua pròpia llongitut, lo que convertix a les puces en el millor saltador entre els animals en relació en el seu tamany corporal. El cos de la puça és dur, polit, i està cobert en molts pèls i espines curtes dirigides cap a arrere. Esta característica els assegura un trànsit de corregut entre els cabells de l'hoste. La durea del seu cos els permet soportar grans pressions (provablement com a resultat d'una adaptació per a sobreviure el rascat, etc.), inclús l'eixercida pels dits humans. |
== Cicle vital == | == Cicle vital == | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{Commonscat|Siphonaptera}} | |
| + | {{Wikispecies|Siphonaptera}} | ||
| + | {{DGLV|Puça}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Siphonaptera Puça en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Siphonaptera Puça en Wikipedia] | ||
| − | |||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Última revisió del 21:43 28 set 2022
Una puça (del llatí pūlĭce, mat. sign.), en castellà pulga, és un insecte paràsit de la família dels pulícits, de l'orde dels dípters, de dos o tres milímetros de llargària, sense ales, antenes curtes, cames llargues i fortes que li permeten botar a gran distància, que perfora la pell de persones i animals i els chupla la sanc.
Les puces són paràsits externs hematòfacs de diversos animals i poden eixecutar bots llarcs en proporció al seu tamany, podent aixina alcançar fàcilment a nous hostes, gràcies a que en les seues articulacions posseïxen resorts de la proteïna més elàstica coneguda, la resilina, igual que atres insectes com el saltamartí i les llangostes. Es coneixen unes 1.900 espècies, vàries de les quals poden transmetre malalties diverses, com el tifus, la pesta negra o bubònica, o les ténies.
Característiques[editar | editar còdic]
Les puces són invertebrats chicotets (d'uns 1,5 a 3,3 mm. de llarc) carixen d'ales, molt àgils, de color generalment obscur (per eixemple, la puça dels gats és de color rojós-pardenc), que conten en un mecanisme bucal de tubos especialment adaptat per a poder alimentar-se de la sanc dels seus hostes. Tenen el cos comprimit lateralment, lo que les permet desplaçar-se en facilitat entre els pèls o plomes de l'hoste. Tenen les pates llargues i les trasseres estan adaptades per al bot, que pot ser de fins a 18 cm. en direcció vertical i 33 cm. en direcció horisontal. Açò representa una distància de fins a 200 voltes la seua pròpia llongitut, lo que convertix a les puces en el millor saltador entre els animals en relació en el seu tamany corporal. El cos de la puça és dur, polit, i està cobert en molts pèls i espines curtes dirigides cap a arrere. Esta característica els assegura un trànsit de corregut entre els cabells de l'hoste. La durea del seu cos els permet soportar grans pressions (provablement com a resultat d'una adaptació per a sobreviure el rascat, etc.), inclús l'eixercida pels dits humans.
Cicle vital[editar | editar còdic]
Les puces són insectes holometàbols, és dir, tenen metamorfosis completa i passen per un complet cicle vital en estadis d'ou, larva, buba i adult. El periodo en que es completa el cicle d'ou a adult varia de dos semanes a huit mesos depenent de la temperatura, humitat, aliment i espècie. Normalment, despuix d'alimentar-se de sanc, la femella deposita entre 15 i 20 ous per dia, fins a 600 en tota la seua vida, usualment sobre l'hoste, normalment en animals pero també en humans.
Malalties[editar | editar còdic]
En la major part dels casos les puces són només una molèstia per als seus hostes, pero algunes persones i animals sofrixen una reacció alèrgica a la saliva de la puça, produint-se erupció. Les picadures de puça generalment tenen com a resultat la formació d'unes zones inflamades i llaugerament elevades que produïxen coentor i que tenen un sol punt de picadura en el centre.
No obstant, les puces poden transmetre malalties com el tifus i la devastadora pesta bubònica, transmesa entre rosegadors i humans per la puça de la rata d'aigüera (Nosopsyllus fasciatus) i la puça de la rata negra (Xenopsylla cheopis).
La puça comuna (Pulex irritans), la del gos (Ctenocephalides canis) i la del gat (Ctenocephalides felis) poden ser hostes intermediaris de cestodos (ténies o solitàries) com Dipylidium caninum o Hymenolepis diminuta les quals poden parasitar a l'home.
Expressions valencianes[editar | editar còdic]
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)], definix una série d'expressions valencianes relatives a la paraula puça:
- Com una puça, loc. Se diu d'una cosa extremadament menuda.
- Fer d'una puça un cavall, loc. Exagerar en extrem.
- No aguantar puces de ningú, loc. No tolerar burles ni ofenses de ningú.
- Tindre males puces, loc. Tindre poca paciència, irritar-se fàcilment, tindre mal humor.
- Tirar-se o espolsar-se les puces de damunt, loc. Refugir les responsabilitats, molèsties o preocupacions.
- Traure ad algú la puça de l'orella, loc. Escarmentar-lo, castigar-lo per a que s'avee a complir els seus deures.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Puça.
Wikispecies té un artícul sobre Puça.
«Puça». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Puça en Wikipedia