Diferència entre les revisions de "Concatedral de Santa Maria de Castelló"
m (Text reemplaça - ' només ' a ' a soles ') |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Concama.jpg|thumb|250px|Concatedral de Santa Maria de Castelló junt al [[El Fadrí|Fadrí]], el campanar de Castelló]] | [[Image:Concama.jpg|thumb|250px|Concatedral de Santa Maria de Castelló junt al [[El Fadrí|Fadrí]], el campanar de Castelló]] | ||
| − | La '''Concatedral de Santa Maria''', també nomenada iglésia de Santa María la Major en [[Castelló de la Plana]] és un temple d'estil gòtic valencià en posteriors intervencions historicistes i en estil neogòtic. Està situada en la [[Plaça Major de Castelló]], junt a l'Ajuntament i la torre campanar independent coneguda com a [[El Fadrí]]. | + | La '''Concatedral de Santa Maria''', també nomenada iglésia de Santa María la Major en [[Castelló de la Plana]] és un temple d'estil gòtic valencià en posteriors intervencions historicistes i en estil neogòtic. Està situada en la [[Plaça Major de Castelló]], junt a l'Ajuntament i la torre campanar independent coneguda com a [[El Fadrí]]. |
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
S'inicia la construcció del temple a finals del [[sigle XIII]]. Destruït per un incendi, se recomencen les obres a mitan [[sigle XIV]], sent ampliades a principi del [[sigle XV]] pel mestre d'obres Miguel García de [[Sogorp]], i sent consagrat el temple en l'any [[1549]]. La planta era d'una sola nau dividida en cinc trams, àbsit pentagonal en dos capelles laterals i una de central per al cor, aixina com capelles entre els contraforts, cobrint-se en voltes de creueria sobre els trams i en volta estrelada sobre l'àbsit. El temple contava en tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i una atra en la frontera principal, sent estes junt en algunes claus, els únics elements conservats en la seua reconstrucció. En l'any [[1662]], en traces de Juan Ibáñez, se construïx la capella de la Comunió de planta de creu grega i coberta en cúpula en el centre i voltes de mig canó en braços, la qual obria en el tram dels peus del costat de l'Epístola. | S'inicia la construcció del temple a finals del [[sigle XIII]]. Destruït per un incendi, se recomencen les obres a mitan [[sigle XIV]], sent ampliades a principi del [[sigle XV]] pel mestre d'obres Miguel García de [[Sogorp]], i sent consagrat el temple en l'any [[1549]]. La planta era d'una sola nau dividida en cinc trams, àbsit pentagonal en dos capelles laterals i una de central per al cor, aixina com capelles entre els contraforts, cobrint-se en voltes de creueria sobre els trams i en volta estrelada sobre l'àbsit. El temple contava en tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i una atra en la frontera principal, sent estes junt en algunes claus, els únics elements conservats en la seua reconstrucció. En l'any [[1662]], en traces de Juan Ibáñez, se construïx la capella de la Comunió de planta de creu grega i coberta en cúpula en el centre i voltes de mig canó en braços, la qual obria en el tram dels peus del costat de l'Epístola. | ||
| − | La Concatedral de Santa Maria, declarada en l'any [[1931]] Monument Històric-Artístic Nacional, fon incendiada premeditadament el [[24 de juliol]] de [[1936]] en els primers dies de la [[Guerra Civil]] i desmontada pedra a pedra mesos despuix per un acort municipal. La seua reconstrucció, començada en [[1939]] a partir d'un proyecte de l'arquitecte castellonenc [[Vicente Traver Tomás]] basat en les traces del temple desaparegut, va acabar en [[1999]]. | + | La Concatedral de Santa Maria, declarada en l'any [[1931]] Monument Històric-Artístic Nacional, fon incendiada premeditadament el [[24 de juliol]] de [[1936]] en els primers dies de la [[Guerra Civil]] i desmontada pedra a pedra mesos despuix per un acort municipal (17 de novembre de 1936). La seua reconstrucció, començada en [[1939]] a partir d'un proyecte de l'arquitecte castellonenc [[Vicente Traver Tomás]] basat en les traces del temple desaparegut, va acabar en [[1999]]. |
El temple actual, que ocupa una illa de cases completa, te planta de creu llatina en tres naus i un àbsit pentagonal. La nau central se remarca en pilars octogonals, dels quals arranquen els arcs faixons. Les naus se cobrixen en volta de creueria, sent la de la capçalera de mija estrela i la travessia, en base de cúpula, cobrix també en volta estrelada. | El temple actual, que ocupa una illa de cases completa, te planta de creu llatina en tres naus i un àbsit pentagonal. La nau central se remarca en pilars octogonals, dels quals arranquen els arcs faixons. Les naus se cobrixen en volta de creueria, sent la de la capçalera de mija estrela i la travessia, en base de cúpula, cobrix també en volta estrelada. | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| + | * [[Diòcesis de Sogorp-Castelló]] | ||
* [[Plaça Major de Castelló]] | * [[Plaça Major de Castelló]] | ||
* [[Ajuntament de Castelló]] | * [[Ajuntament de Castelló]] | ||
* [[El Fadrí]] | * [[El Fadrí]] | ||
* [[Mercat Central de Castelló]] | * [[Mercat Central de Castelló]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://obsegorbecastellon.es/?option=com_content&view=article&id=22%3Ala-concatedral-de-santa-marde-castell&catid=16%3Aconcatedral&Itemid=34&lang=es Diócesis Segorbe Castellon. «La Concatedral de Santa María de Castellón»] | ||
| + | * [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2337 Inventari General del Patrimoni Valencià. Generalitat Valenciana] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Monsonís Monfort, Manuel V. Santa Maria de Castelló una iglésia per a un poble. Diputació de Castelló, 1997. ISBN 84-89944-28-8 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Con-cathedral of Castellón}} | {{Commonscat|Con-cathedral of Castellón}} | ||
| − | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Concatedral_de_Santa_Mar%C3%ADa_%28Castell%C3%B3n%29] | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Concatedral_de_Santa_Mar%C3%ADa_%28Castell%C3%B3n%29 Concatedral de Santa Maria de Castelló en Wikipedia] |
| − | * [http://www.concatedral.com/] | + | * [http://www.concatedral.com/ Parroquia de Santa Maria de Castelló] |
[[Categoria:Catedrals]] | [[Categoria:Catedrals]] | ||
Última revisió del 15:44 31 ago 2024
La Concatedral de Santa Maria, també nomenada iglésia de Santa María la Major en Castelló de la Plana és un temple d'estil gòtic valencià en posteriors intervencions historicistes i en estil neogòtic. Està situada en la Plaça Major de Castelló, junt a l'Ajuntament i la torre campanar independent coneguda com a El Fadrí.
Història[editar | editar còdic]
S'inicia la construcció del temple a finals del sigle XIII. Destruït per un incendi, se recomencen les obres a mitan sigle XIV, sent ampliades a principi del sigle XV pel mestre d'obres Miguel García de Sogorp, i sent consagrat el temple en l'any 1549. La planta era d'una sola nau dividida en cinc trams, àbsit pentagonal en dos capelles laterals i una de central per al cor, aixina com capelles entre els contraforts, cobrint-se en voltes de creueria sobre els trams i en volta estrelada sobre l'àbsit. El temple contava en tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i una atra en la frontera principal, sent estes junt en algunes claus, els únics elements conservats en la seua reconstrucció. En l'any 1662, en traces de Juan Ibáñez, se construïx la capella de la Comunió de planta de creu grega i coberta en cúpula en el centre i voltes de mig canó en braços, la qual obria en el tram dels peus del costat de l'Epístola.
La Concatedral de Santa Maria, declarada en l'any 1931 Monument Històric-Artístic Nacional, fon incendiada premeditadament el 24 de juliol de 1936 en els primers dies de la Guerra Civil i desmontada pedra a pedra mesos despuix per un acort municipal (17 de novembre de 1936). La seua reconstrucció, començada en 1939 a partir d'un proyecte de l'arquitecte castellonenc Vicente Traver Tomás basat en les traces del temple desaparegut, va acabar en 1999.
El temple actual, que ocupa una illa de cases completa, te planta de creu llatina en tres naus i un àbsit pentagonal. La nau central se remarca en pilars octogonals, dels quals arranquen els arcs faixons. Les naus se cobrixen en volta de creueria, sent la de la capçalera de mija estrela i la travessia, en base de cúpula, cobrix també en volta estrelada.
Del temple original, a soles se'n conserven els tres portals, la portada gòtica que dona al carrer Archiprest Balaguer (1382), la portada també gòtica que dona al carrer Colón (1420) i la portada central de la plaça Major (1435).
Vore també[editar | editar còdic]
- Diòcesis de Sogorp-Castelló
- Plaça Major de Castelló
- Ajuntament de Castelló
- El Fadrí
- Mercat Central de Castelló
Referències[editar | editar còdic]
- Diócesis Segorbe Castellon. «La Concatedral de Santa María de Castellón»
- Inventari General del Patrimoni Valencià. Generalitat Valenciana
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Monsonís Monfort, Manuel V. Santa Maria de Castelló una iglésia per a un poble. Diputació de Castelló, 1997. ISBN 84-89944-28-8
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Concatedral de Santa Maria de Castelló.- Concatedral de Santa Maria de Castelló en Wikipedia
- Parroquia de Santa Maria de Castelló