Diferència entre les revisions de "Miguel de Agia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Miguel de Agia''' (Valéncia, 1550 - Llima, 161?) fon un flare franciscà. == Biografia == En no mes estudis elementals, va anar a [[Guatemal...».)
 
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Miguel de Agia''' ([[Valéncia]], 1550 - [[Llima]], 161?) fon un [[flare]] [[franciscà]].
+
'''Miguel de Agia''' ([[Valéncia]], [[1550]] - [[Llima]], [[1610]] ?) fon un [[flare]] [[franciscà]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
En no  mes estudis elementals, va anar a [[Guatemala]] en 1563, on va ingressar en el noviciat de l'[[Orde de San Francisco]]. Una vegada profés, es va eixercir com  llector d'Arts i Teologia y els càrrecs de guardià i [[definidor]] en el seu convent.
+
En no  més estudis elementals, va anar a [[Guatemala]] en l'any [[1563]], a on va ingressar en el noviciat de l'[[Orde de San Francisco]]. Una vegada profés, es va eixercir com  llector d'Arts i Teologia i els càrrecs de guardià i [[definidor]] en el seu convent.
  
Traslladat a Llima, és possible que cursara Cànons i lleis en la [[Universitat de Sant Marcs]], fins a optar al grau de Doctor. En el [[convent]] de la seua orde també fon llector de Teologia.
+
Traslladat a [[Llima]], és possible que cursara Cànons i lleis en l'[[Universitat de Sant Marcs]], fins a optar al grau de Doctor. En el [[convent]] de la seua orde també fon llector de Teologia.
  
Va tornar a [[Espanya]] en maig de [[1594]] com [[procurador]] de la província franciscana del Perú, on després de complir la seua comesa, va tornar a Llima.
+
Va tornar a [[Espanya]] en [[maig]] de [[1594]] com [[procurador]] de la província franciscana del Perú, a on despuix de complir la seua comesa, va tornar a [[Llima]].
  
Impressionat pel descontentament provocat per la [[Real Cèdula]] del [[24 de novembre]] de [[1601]], que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar [[Huancavelica]], per a comprovar les condicions de treball en les mines de [[mercuri]]. Com  resultat d'eixa experiència va escriure el ''Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis...'' (1604), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com [[Pedro Muñiz i Molina]].
+
Impressionat pel descontentament provocat per la [[Real Cèdula]] del [[24 de novembre]] de [[1601]], que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar [[Huancavelica]], per a comprovar les condicions de treball en les mines de [[mercuri]]. Com  resultat d'eixa experiència va escriure el ''Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis...'' ([[1604]]), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com [[Pedro Muñiz i Molina]].
  
En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el ''bé general'' abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions van ser impugnats pels franciscans Miguel de Aguayo (1605) i Juan de Silva (1613), aixina com el jesuïta Francisco Coello.
+
En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el ''bé general'' abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions varen ser impugnats pels franciscans Miguel de Aguayo ([[1605]]) i Juan de Silva ([[1613]]), aixina com el jesuïta Francisco Coello.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
* '''Alberto Tauro del Pino'''. ''Enciclopèdia Ilustrada del Perú''. Llima: PEISA, 2001.
+
* '''Alberto Tauro del Pino'''. ''Enciclopèdia Ilustrada del Perú''. Llima: PEISA, [[2001]].
  
 
{{Traduït de|es|Miguel_de_Agia}}
 
{{Traduït de|es|Miguel_de_Agia}}
  
 
[[Categoria:Naixcuts en 1550]]
 
[[Categoria:Naixcuts en 1550]]
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Religiosos de la província de Valéncia]]
+
[[Categoria:Religiosos valencians]]
 
[[Categoria:Franciscans]]
 
[[Categoria:Franciscans]]
 
[[Categoria:Sanmarquins (sigle XVI)]]
 
[[Categoria:Sanmarquins (sigle XVI)]]

Última revisió del 10:50 16 dec 2022

Miguel de Agia (Valéncia, 1550 - † Llima, 1610 ?) fon un flare franciscà.

Biografia[editar | editar còdic]

En no més estudis elementals, va anar a Guatemala en l'any 1563, a on va ingressar en el noviciat de l'Orde de San Francisco. Una vegada profés, es va eixercir com llector d'Arts i Teologia i els càrrecs de guardià i definidor en el seu convent.

Traslladat a Llima, és possible que cursara Cànons i lleis en l'Universitat de Sant Marcs, fins a optar al grau de Doctor. En el convent de la seua orde també fon llector de Teologia.

Va tornar a Espanya en maig de 1594 com procurador de la província franciscana del Perú, a on despuix de complir la seua comesa, va tornar a Llima.

Impressionat pel descontentament provocat per la Real Cèdula del 24 de novembre de 1601, que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar Huancavelica, per a comprovar les condicions de treball en les mines de mercuri. Com resultat d'eixa experiència va escriure el Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis... (1604), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com Pedro Muñiz i Molina.

En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el bé general abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions varen ser impugnats pels franciscans Miguel de Aguayo (1605) i Juan de Silva (1613), aixina com el jesuïta Francisco Coello.

Referències[editar | editar còdic]

  • Alberto Tauro del Pino. Enciclopèdia Ilustrada del Perú. Llima: PEISA, 2001.