Diferència entre les revisions de "Enrique Gimeno Tomás"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Enrique Gimeno Tomás''' ([[Les Useres]], [[1863]]-[[Castelló]], [[1925]]). Fon un empresari [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | + | '''Enrique Gimeno Tomás''' ([[Les Useres]], [[1863]] - † [[Castelló]], [[1925]]). Fon un empresari [[Comunitat Valenciana|valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
També va participar en la creació de la Cambra de Comerç, creant-se el [[20 de giner]] de [[1901]], en la junta fundacional ya apareixia Enrique Gimeno com a Secretari General. El [[2 d'abril]] de [[1902]], despuix de les gestions de Carlos González-Espresati, que fon el primer president, es creà la Junta d'Obres del Port, sent Enrique Gimeno el seu vicepresident. També va presidir l'empresa Fomento Agrícola Castellonense (FACSA), des de l'any [[1925]]. L'empresa FACSA, creada el [[22 de decembre]] de [[1873]], es l'encarregada d'abastir l'[[aigua]] potable a la ciutat de [[Castelló]]. | També va participar en la creació de la Cambra de Comerç, creant-se el [[20 de giner]] de [[1901]], en la junta fundacional ya apareixia Enrique Gimeno com a Secretari General. El [[2 d'abril]] de [[1902]], despuix de les gestions de Carlos González-Espresati, que fon el primer president, es creà la Junta d'Obres del Port, sent Enrique Gimeno el seu vicepresident. També va presidir l'empresa Fomento Agrícola Castellonense (FACSA), des de l'any [[1925]]. L'empresa FACSA, creada el [[22 de decembre]] de [[1873]], es l'encarregada d'abastir l'[[aigua]] potable a la ciutat de [[Castelló]]. | ||
| − | Els llinages Gimeno i Tomás són també en els últims anys signe de primer nivell en el món de la construcció, l'urbanisme i el turisme des | + | Els llinages Gimeno i Tomás són també en els últims anys signe de primer nivell en el món de la construcció, l'urbanisme i el turisme des del seus emblemàtics hotels, agències de viages i residències. |
Va fallir en Castelló de la Plana el [[16 de febrer]] de 1925, pero els seus descendents continuen la llabor que va iniciar en el [[sigle XIX]] l'empresari de Les Useres. | Va fallir en Castelló de la Plana el [[16 de febrer]] de 1925, pero els seus descendents continuen la llabor que va iniciar en el [[sigle XIX]] l'empresari de Les Useres. | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
[[Categoria: Empresaris]] | [[Categoria: Empresaris]] | ||
[[Categoria: Empresaris valencians]] | [[Categoria: Empresaris valencians]] | ||
| + | [[Categoria: Les Useres]] | ||
[[Categoria: Castelló de la Plana]] | [[Categoria: Castelló de la Plana]] | ||
Última revisió del 16:53 19 set 2022
| Enrique Gimeno Tomás | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Empresari | ||
| Naiximent: | 1863 | ||
| Lloc de naiximent: | Les Useres, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1925 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Enrique Gimeno Tomás (Les Useres, 1863 - † Castelló, 1925). Fon un empresari valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
El 20 de maig de l'any 1863 va nàixer en Les Useres, Enrique Gimeno Tomás. Des de ben chicotet va destacar per la seua vivea i la bona disposició pel treball i la negociació comercial.
Per raons familiars, quan al complir 19 anys es va traslladar als Estats Units junt en la seua família. Va treballar en diferents oficis i va adquirir una notable capacitat vital.
De tornada a la capital de la Plana va fundar una empresa de comercialisació i exportació de cítrics que molt pronte va alcançar gran activitat i volumen, tenint almagasens en Castelló de la Plana, Valéncia i Almeria. Va transformar la seua finca: Villa Dolores, en un nou model agrari. Va participar en l'empresa de Gas, va crear una companyia naviera i l'asseguradora Unión Levantina. Se li convidava a formar part de les més importants empreses.
Del seu primer matrimoni en Dolores Nebot Valls, va tindre dos filles. Una d'elles, Rosa, es va cassar en l'empresari nortamericà, Ramón James Boera, formant una destacada família d'implantació en la ciutat. En quedar viudo als 65 anys, va contraure noves núpcies en Rosa Tomás Martí, del que varen nàixer els seus fills: Amelia, Enrique, María Rosa i Juan José, hereus i continuadors de la dinastia, aixina com, els fills i nets.
Política[editar | editar còdic]
Simpatisant del partit republicà de Lerroux, va ser regidor i Síndic de l'Ajuntament de Castelló a partir de l'any 1897, en una primera etapa durant més de 10 anys i en posterioritat, en l'any 1931, en la primera corporació de la Segona República. La seua candidatura apareixia sempre junt als Salvador Masip, Joaquín Vicent, Ricardo Carreras, José Armengot, Julián Ruiz, els germans Gasset, i cap al final de la primera etapa política, Odilón Gironés, Juan Carbó i Gimeno Michavila. A partir de l'any 1931 en el primer ajuntament de la República junt a d'ell apareixen personages com Manuel Peláez Edo, Conrado Marco i varis empresaris com Ezequiel Dávalos Segarra, Pedro Sancho , Tino Peña o Fernando Vivas.
Trayectòria empresarial[editar | editar còdic]
Va seguir creant empreses en la província de Castelló; d'esta forma, junt en Fernando Gasset i Joaquín Vicent va fundar el Banc de Castelló, que despuix va ser adquirit pel Banc de Valéncia, sent el primer director el pare de Vicent Sos Baynat.
També va participar en la creació de la Cambra de Comerç, creant-se el 20 de giner de 1901, en la junta fundacional ya apareixia Enrique Gimeno com a Secretari General. El 2 d'abril de 1902, despuix de les gestions de Carlos González-Espresati, que fon el primer president, es creà la Junta d'Obres del Port, sent Enrique Gimeno el seu vicepresident. També va presidir l'empresa Fomento Agrícola Castellonense (FACSA), des de l'any 1925. L'empresa FACSA, creada el 22 de decembre de 1873, es l'encarregada d'abastir l'aigua potable a la ciutat de Castelló.
Els llinages Gimeno i Tomás són també en els últims anys signe de primer nivell en el món de la construcció, l'urbanisme i el turisme des del seus emblemàtics hotels, agències de viages i residències.
Va fallir en Castelló de la Plana el 16 de febrer de 1925, pero els seus descendents continuen la llabor que va iniciar en el sigle XIX l'empresari de Les Useres.