Diferència entre les revisions de "Antonio Gómez Davó"
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Antonio Gómez Davó | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Arquitecte | ||
| + | | data_naix = [[1890]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[1971]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
'''Antonio Gómez Davó''' ([[Valéncia]], [[1890]] - † [[1971]]), fon un arquitecte [[Valencians|valencià]]. | '''Antonio Gómez Davó''' ([[Valéncia]], [[1890]] - † [[1971]]), fon un arquitecte [[Valencians|valencià]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | + | [[File:Edifici del Banc de València.JPG|thumb|right|250px|Antiga seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.]] | |
Antonio Gómez Davó naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1890, obtenint el títul d'arquitecte en l'Escola d'Arquitectura de Madrit en [[1917]]. | Antonio Gómez Davó naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1890, obtenint el títul d'arquitecte en l'Escola d'Arquitectura de Madrit en [[1917]]. | ||
| − | La seua obra la realisà principalment en estil neobarroc, si be té obres d'una marcada concepció moderna, com l'edifici Serratosa en el carrer Moratín, també es va dedicar al disseny d'interiors i mobiliari. Deixant una interessant i monumentalista obra, de la que destaquen l'edifici de la Caixa d'Aforros en el carrer de la Mar, els de la plaça de Bisbe Amigó, carrer Carabasses, plaça del Dr. Landete, aixina com la clínica de la Cigonya i la residència per a senyores en Governador Vell, tots estos per a la mateixa entitat; edifici del [[Banc de Valéncia]] en colaboració en [[Javier Goerlich]] i [[Vicent Traver | + | La seua obra la realisà principalment en estil neobarroc, si be té obres d'una marcada concepció moderna, com l'edifici Serratosa en el carrer Moratín, també es va dedicar al disseny d'interiors i mobiliari. Deixant una interessant i monumentalista obra, de la que destaquen l'edifici de la Caixa d'Aforros en el carrer de la Mar, els de la plaça de Bisbe Amigó, carrer Carabasses, plaça del Dr. Landete, aixina com la clínica de la Cigonya i la residència per a senyores en Governador Vell, tots estos per a la mateixa entitat; edifici del [[Banc de Valéncia]] en colaboració en [[Javier Goerlich]] i [[Vicent Traver Tomàs|Vicent Traver]]; per a l'Institució de Protecció de menors el complex de Sant Francesc Xavier en l'avinguda de Campanar, del que queda en peu la capella, va realisar també numerosos proyectes per a segones residències en les afores de la ciutat de Valéncia. |
El seu net, Antonio Gómez Gil, despuix d'haver estudiat la seua obra completa durant cins anys, manté l'hipòtesis sobre l'us del marbre de [[Vilamarchant]], tant característic de Valéncia, comenta: | El seu net, Antonio Gómez Gil, despuix d'haver estudiat la seua obra completa durant cins anys, manté l'hipòtesis sobre l'us del marbre de [[Vilamarchant]], tant característic de Valéncia, comenta: | ||
| − | {{Cita|Passà molt temps intentant conciliar lo modern en lo valencià. Per eixemple en l'edifici on està el marbre, pese a que el seu aspecte general era notòriament modern, usava rajoleta de "mocadoret", component-ho de forma distinta a la tradicional, també utilisava uns recursos de decoració en la part superior d'unes "torres fingides" per a obtindre clarobscur en peces de ceràmica valenciana. | + | {{Cita|Passà molt temps intentant conciliar lo modern en lo valencià. Per eixemple en l'edifici a on està el marbre, pese a que el seu aspecte general era notòriament modern, usava rajoleta de "mocadoret", component-ho de forma distinta a la tradicional, també utilisava uns recursos de decoració en la part superior d'unes "torres fingides" per a obtindre clarobscur en peces de ceràmica valenciana. |
No fon l'únic en Espanya que perseguia eixe fi, pero era un d'els que assumia els detalls ornamentals vernàculs. El cas més famós d'eixa actitut, pero abstraent l'ornat, fon l'aragonés Fernando García Mercadal. Eixa postura li feu conectar en les vanguardes europees. | No fon l'únic en Espanya que perseguia eixe fi, pero era un d'els que assumia els detalls ornamentals vernàculs. El cas més famós d'eixa actitut, pero abstraent l'ornat, fon l'aragonés Fernando García Mercadal. Eixa postura li feu conectar en les vanguardes europees. | ||
El meu yayo es va abraçar a la decoració vernàcula, en formes vanguardistes, fins a la seua jubilació, ho va fer sempre. Per això no deu | El meu yayo es va abraçar a la decoració vernàcula, en formes vanguardistes, fins a la seua jubilació, ho va fer sempre. Per això no deu | ||
| Llínea 16: | Llínea 27: | ||
Un gran arquitecte que en la seua obra va ajudar a difondre el marbre valencià pels edificis de la ciutat de Valéncia de mitan del [[sigle XX]]. Fon l'arquitecte que va eixir en més revistes especialisades de la seua época. Les seues obres seran les més publicades en les revistes d'arquitectura de l'época, tant nacionals com a estrangeres. Està considerat el màxim exponent del neobarroc valencià, a pesar d'això en la década dels trenta realisarà edificis de marcada i expressiva modernitat, en la ciutat de Valéncia i els núcleus de segona residència que sorgixen en les afores. També és important el seu treball com a interiorista i dissenyador de mobiliari modern. | Un gran arquitecte que en la seua obra va ajudar a difondre el marbre valencià pels edificis de la ciutat de Valéncia de mitan del [[sigle XX]]. Fon l'arquitecte que va eixir en més revistes especialisades de la seua época. Les seues obres seran les més publicades en les revistes d'arquitectura de l'época, tant nacionals com a estrangeres. Està considerat el màxim exponent del neobarroc valencià, a pesar d'això en la década dels trenta realisarà edificis de marcada i expressiva modernitat, en la ciutat de Valéncia i els núcleus de segona residència que sorgixen en les afores. També és important el seu treball com a interiorista i dissenyador de mobiliari modern. | ||
| − | Fallí en l'any 1971 deixant una interessant i monumentalista obra. | + | Fallí en l'any 1971 deixant una interessant i monumentalista obra. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 16:12 18 abr 2024
| Antonio Gómez Davó | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Arquitecte | ||
| Naiximent: | 1890 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1971 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Antonio Gómez Davó (Valéncia, 1890 - † 1971), fon un arquitecte valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Antonio Gómez Davó naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1890, obtenint el títul d'arquitecte en l'Escola d'Arquitectura de Madrit en 1917.
La seua obra la realisà principalment en estil neobarroc, si be té obres d'una marcada concepció moderna, com l'edifici Serratosa en el carrer Moratín, també es va dedicar al disseny d'interiors i mobiliari. Deixant una interessant i monumentalista obra, de la que destaquen l'edifici de la Caixa d'Aforros en el carrer de la Mar, els de la plaça de Bisbe Amigó, carrer Carabasses, plaça del Dr. Landete, aixina com la clínica de la Cigonya i la residència per a senyores en Governador Vell, tots estos per a la mateixa entitat; edifici del Banc de Valéncia en colaboració en Javier Goerlich i Vicent Traver; per a l'Institució de Protecció de menors el complex de Sant Francesc Xavier en l'avinguda de Campanar, del que queda en peu la capella, va realisar també numerosos proyectes per a segones residències en les afores de la ciutat de Valéncia.
El seu net, Antonio Gómez Gil, despuix d'haver estudiat la seua obra completa durant cins anys, manté l'hipòtesis sobre l'us del marbre de Vilamarchant, tant característic de Valéncia, comenta:
No fon l'únic en Espanya que perseguia eixe fi, pero era un d'els que assumia els detalls ornamentals vernàculs. El cas més famós d'eixa actitut, pero abstraent l'ornat, fon l'aragonés Fernando García Mercadal. Eixa postura li feu conectar en les vanguardes europees. El meu yayo es va abraçar a la decoració vernàcula, en formes vanguardistes, fins a la seua jubilació, ho va fer sempre. Per això no deu
estranyar que preferira materials valencians, sobretot de calitat com el marbre de Villamarchant, ad atres productes.Un gran arquitecte que en la seua obra va ajudar a difondre el marbre valencià pels edificis de la ciutat de Valéncia de mitan del sigle XX. Fon l'arquitecte que va eixir en més revistes especialisades de la seua época. Les seues obres seran les més publicades en les revistes d'arquitectura de l'época, tant nacionals com a estrangeres. Està considerat el màxim exponent del neobarroc valencià, a pesar d'això en la década dels trenta realisarà edificis de marcada i expressiva modernitat, en la ciutat de Valéncia i els núcleus de segona residència que sorgixen en les afores. També és important el seu treball com a interiorista i dissenyador de mobiliari modern.
Fallí en l'any 1971 deixant una interessant i monumentalista obra.