Diferència entre les revisions de "Carnestoltes de Vinaròs"
(Text reemplaça - 'començos' a 'començaments') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Cartell de carnestoltes vinaros2003.jpg|thumb|right|300px|<center>Cartell del Carnestoltes de [[Vinaròs]] de l'any [[2003]]</center>]] | [[Image:Cartell de carnestoltes vinaros2003.jpg|thumb|right|300px|<center>Cartell del Carnestoltes de [[Vinaròs]] de l'any [[2003]]</center>]] | ||
| − | El '''carnestoltes de Vinaròs''' és un dels carnestoltes més famosos de la costa mediterrànea espanyola, per lo que ha segut reconegut com d'Interés Turístic Regional/Autonòmic el 22 de febrer | + | El '''carnestoltes de Vinaròs''' és un dels [[carnestoltes]] més famosos de la costa mediterrànea espanyola, per lo que ha segut reconegut com d'Interés Turístic Regional/Autonòmic el [[22 de febrer]] de l'any [[2007]]. |
== Història == | == Història == | ||
| − | No hi ha senyes exactes dels | + | No hi ha senyes exactes dels començaments de la festa del Carnestoltes en la ciutat de [[Vinaròs]]. El document més antic que es conserva en l'Archiu municipal correspon a la realisació d'un ball de caraces que es va celebrar en l'any [[1871]], en el qual es varen recaptar cinquanta reals que el Sr. Nicolás Bas Rodríguez feu entrega a l'alcalde president de l'Ajuntament, el Sr. Demetrio Ayguals de Izco, per a la beneficència. |
| − | Posteriorment i en temps de la [[II República Espanyola|segona república espanyola]], ya hi ha indicis de la celebració espontànea del Carnestoltes, passant a partir de [[1939]] a ser una festa prohibida, sent molts veïns que es disfrassaven, contant una miqueta de mànega ampla per part de les autoritats del moment, | + | Posteriorment i en temps de la [[II República Espanyola|segona república espanyola]], ya hi ha indicis de la celebració espontànea del Carnestoltes, passant a partir de l'any [[1939]] a ser una festa prohibida, sent molts veïns que es disfrassaven, contant una miqueta de mànega ampla per part de les autoritats del moment, lo que feu que eixa iniciativa portada a terme per alguns veïns continuara. |
Encara que és una festa de llarga tradició fon prohibida per decret franquiste. | Encara que és una festa de llarga tradició fon prohibida per decret franquiste. | ||
| − | Aplegant fins a nous dies i en l'arribada de la democràcia, la festa del Carnestoltes va començar a resorgir en major força, sent per a l'any 1983 quan les primeres comparses i lliures comencen a desfilar pels carrers de Vinaròs fins a aplegar a l'actualitat, on 34 són les comparses que desfilen acompanyades d'un nutrit grup de lliures. | + | Aplegant fins a nous dies i en l'arribada de la democràcia, la festa del Carnestoltes va començar a resorgir en major força, sent per a l'any [[1983]] quan les primeres comparses i lliures comencen a desfilar pels carrers de Vinaròs fins a aplegar a l'actualitat, a on 34 són les comparses que desfilen acompanyades d'un nutrit grup de lliures. |
| − | Des de l'any | + | Des de l'any 1983 s'ha arreplegat tot lo millor de lo perdut i superponent nous atributs de la gran festa, frut de l'esforç del municipi, aixina el carnestoltes s'ha convertit en una explosió d'alegria i color. |
| + | |||
| + | == Celebració == | ||
| + | |||
| + | En l'actualitat, el carnestoltes de Vinaròs se celebra 40 dies abans de l'inici de la [[Quaresma]]. Dotze dies abans del [[Dimecres de cendra|dimecres de cendra]] donen començ els diferents actes del Carnestoltes, els quals duraran 11 dies. Són molts els actes multitudinaris, com l'imposició de corbatins als estandarts de les comparses, la proclamació de les reines, dos grans desfilades que se celebren en l'última fi de semana, diferents actes de tipo deportiu, cultural, gastronòmic, etc. Tot això omplirà un ampli programa de festes, elaborat i organisat per la Comissió Organisadora del Carnestoltes (C.O.C) i contant en el patrocini i colaboració del Magnífic Ajuntament de Vinaròs. | ||
== Guardons == | == Guardons == | ||
| − | Ha rebut premis com la dècima entrega del ''Alé Vinarossenc'' en l'any [[2004]], distinció al Carnestoltes de Vinaròs. També fon guardonat en la IV edició dels Premis "Ràdio Castelló Cadena Ser" en el premi Turisme [[2007]]. En | + | Ha rebut premis com la dècima entrega del ''Alé Vinarossenc'' en l'any [[2004]], distinció al Carnestoltes de Vinaròs. També fon guardonat en la IV edició dels Premis "Ràdio Castelló Cadena Ser" en el premi Turisme [[2007]]. En l'any [[2011]] el Carnestoltes de Vinaròs fon guardonat en els X Premis "Onda Cero Castelló" com a millor festa de la [[província de Castelló]]. |
== Reconeiximents == | == Reconeiximents == | ||
| Llínea 25: | Llínea 29: | ||
* [[Carnestoltes]] | * [[Carnestoltes]] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Espectàculs]] | ||
| + | [[Categoria:Festes]] | ||
| + | [[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 18:07 24 set 2023
El carnestoltes de Vinaròs és un dels carnestoltes més famosos de la costa mediterrànea espanyola, per lo que ha segut reconegut com d'Interés Turístic Regional/Autonòmic el 22 de febrer de l'any 2007.
Història[editar | editar còdic]
No hi ha senyes exactes dels començaments de la festa del Carnestoltes en la ciutat de Vinaròs. El document més antic que es conserva en l'Archiu municipal correspon a la realisació d'un ball de caraces que es va celebrar en l'any 1871, en el qual es varen recaptar cinquanta reals que el Sr. Nicolás Bas Rodríguez feu entrega a l'alcalde president de l'Ajuntament, el Sr. Demetrio Ayguals de Izco, per a la beneficència.
Posteriorment i en temps de la segona república espanyola, ya hi ha indicis de la celebració espontànea del Carnestoltes, passant a partir de l'any 1939 a ser una festa prohibida, sent molts veïns que es disfrassaven, contant una miqueta de mànega ampla per part de les autoritats del moment, lo que feu que eixa iniciativa portada a terme per alguns veïns continuara.
Encara que és una festa de llarga tradició fon prohibida per decret franquiste.
Aplegant fins a nous dies i en l'arribada de la democràcia, la festa del Carnestoltes va començar a resorgir en major força, sent per a l'any 1983 quan les primeres comparses i lliures comencen a desfilar pels carrers de Vinaròs fins a aplegar a l'actualitat, a on 34 són les comparses que desfilen acompanyades d'un nutrit grup de lliures.
Des de l'any 1983 s'ha arreplegat tot lo millor de lo perdut i superponent nous atributs de la gran festa, frut de l'esforç del municipi, aixina el carnestoltes s'ha convertit en una explosió d'alegria i color.
Celebració[editar | editar còdic]
En l'actualitat, el carnestoltes de Vinaròs se celebra 40 dies abans de l'inici de la Quaresma. Dotze dies abans del dimecres de cendra donen començ els diferents actes del Carnestoltes, els quals duraran 11 dies. Són molts els actes multitudinaris, com l'imposició de corbatins als estandarts de les comparses, la proclamació de les reines, dos grans desfilades que se celebren en l'última fi de semana, diferents actes de tipo deportiu, cultural, gastronòmic, etc. Tot això omplirà un ampli programa de festes, elaborat i organisat per la Comissió Organisadora del Carnestoltes (C.O.C) i contant en el patrocini i colaboració del Magnífic Ajuntament de Vinaròs.
Guardons[editar | editar còdic]
Ha rebut premis com la dècima entrega del Alé Vinarossenc en l'any 2004, distinció al Carnestoltes de Vinaròs. També fon guardonat en la IV edició dels Premis "Ràdio Castelló Cadena Ser" en el premi Turisme 2007. En l'any 2011 el Carnestoltes de Vinaròs fon guardonat en els X Premis "Onda Cero Castelló" com a millor festa de la província de Castelló.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
Actualment el Carnestoltes de Vinaròs aspira a ser Festa d'Interés Turístic Nacional, la Diputació de Castelló ha apostat per a que se li concedixca dit reconeiximent. El vicepresident de la Diputació, Andrés Martínez, ho va considerar oportú argumentant que Vinaròs és gran gràcies a tot i també al Carnestoltes.