Diferència entre les revisions de "Maria del Mar Bonet"
(→Premis) |
|||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Maria del Mar Bonet i Verdaguer''' ([[Palma de Mallorca]], 27 d'abril de [[1947]]) és una cantant i compositora espanyola d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. S'ha dedicat a cantar en català menyspreant la seua llengua pròpia, el mallorquí o l'[[Idioma balear|idioma balear]]. Formà part del moviment denominat la [[Nova Cançó]]. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Maria del Mar Bonet i Verdaguer | ||
| + | | image = [[File:Maria del Mar Bonet.JPG|250px]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Cantant i compositora | ||
| + | | data_naix = [[27 d'abril]] de [[1947]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Palma de Mallorca]], [[Illes Balears]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
| + | '''Maria del Mar Bonet i Verdaguer''' ([[Palma de Mallorca]], [[27 d'abril]] de [[1947]]) és una cantant i compositora [[Espanya|espanyola]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. S'ha dedicat a cantar en [[català]] menyspreant la seua llengua pròpia, el mallorquí o l'[[Idioma balear|idioma balear]]. Formà part del moviment denominat la [[Nova Cançó]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet (1917-1991) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de Barcelona en l'any [[1967]], en | + | Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet ([[1917]]-[[1991]]) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de [[Barcelona]] en l'any [[1967]], en a soles vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' (Els Setze Juges) i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó. |
Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]]. | Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]]. | ||
| − | Entre les seues primeres cançons se troben les gravacions de ''Què volen aquesta gent?'', la seua cançó més contestatària i la seua versió de ''L'àguila negra'', original de la francesa Barbara, que junt a ''No voldria res més ara'' conseguix ser Disc d'Or en [[Espanya]] en l'any [[1971]]. En [[1974]] posa música a poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover. | + | Entre les seues primeres cançons se troben les gravacions de ''Què volen aquesta gent?'' (¿Qué volen esta gent?), la seua cançó més contestatària i la seua versió de ''L'àguila negra'', original de la francesa Barbara, que junt a ''No voldria res més ara'' conseguix ser Disc d'Or en [[Espanya]] en l'any [[1971]]. En [[1974]] posa música a poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover. |
| − | Des de [[1988]] actua periòdicament en el pianiste Manel Camp, reinterpretant en clau de jazz cançons pròpies i d'atres autors (Ira i George Gershwin, Miquel Àngel Riera, etc.), | + | Des de l'any [[1988]] actua periòdicament en el pianiste Manel Camp, reinterpretant en clau de jazz cançons pròpies i d'atres autors (Ira i George Gershwin, Miquel Àngel Riera, etc.), arreplegades en sengles discs publicats en [[1989]] i [[2011]]. En l'any [[1993]] dedica un àlbum a l'obra de Mikis Theodorakis en lletres adaptades al català. |
| − | En [[2007]] és guardonada en la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeiximent a la seua llabor durant l'etapa de Els Setze Jutges i la seua colaboració a la cançó catalana i edita el seu disc ''Terra secreta'', que ya havia presentat en directe des de [[2006]] i en el que fa un homenage ad alguns companyers de la cançó; en el mateix any presenta l'espectàcul ''Els treballs i els dies'' junt al cantaor flamenc Miguel Poveda. | + | En l'any [[2007]] és guardonada en la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeiximent a la seua llabor durant l'etapa de Els Setze Jutges i la seua colaboració a la cançó catalana i edita el seu disc ''Terra secreta'', que ya havia presentat en directe des de [[2006]] i en el que fa un homenage ad alguns companyers de la cançó; en el mateix any presenta l'espectàcul ''Els treballs i els dies'' junt al cantaor flamenc Miguel Poveda. |
| − | En [[2012]] és nomenada doctora honoris causa pel Consell de Govern de l'Universitat de les [[Illes Balears]]. En [[2013]] va participar en el Concert per la Llibertat. | + | En l'any [[2012]] és nomenada doctora honoris causa pel Consell de Govern de l'Universitat de les [[Illes Balears]]. En [[2013]] va participar en el Concert per la Llibertat. |
Ha colaborat tant en actuacions en directe com en gravacions discogràfiques en multitut d'artistes de diferents estils, tals com [[Lluís Llach]], [[Ovidi Montllor]], Quico Pi de la Serra, Milton Nascimento, [[Nacho Duato]], Manolo García, Martirio, Georges Moustaki, Amancio Prada, Dulce Pontes, Maria Farantouri, Milva, Quilapayún (facció França), Haris Alexiou o Loquillo, entre uns atres. | Ha colaborat tant en actuacions en directe com en gravacions discogràfiques en multitut d'artistes de diferents estils, tals com [[Lluís Llach]], [[Ovidi Montllor]], Quico Pi de la Serra, Milton Nascimento, [[Nacho Duato]], Manolo García, Martirio, Georges Moustaki, Amancio Prada, Dulce Pontes, Maria Farantouri, Milva, Quilapayún (facció França), Haris Alexiou o Loquillo, entre uns atres. | ||
| Llínea 66: | Llínea 77: | ||
* [[2011]]: Miquelet d'Honor per la [[Societat Coral el Micalet]] de Valéncia. | * [[2011]]: Miquelet d'Honor per la [[Societat Coral el Micalet]] de Valéncia. | ||
* [[2017]]: Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de Baleares. | * [[2017]]: Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de Baleares. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Maria del Mar Bonet: "Voldria que tots els Països Catalans s'involucressin en el procés cap a la independència"''|(''[[Vilaweb]]'', 19.02.2015)}} | ||
| + | |||
| + | Que en valencià vol dir: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Maria del Mar Bonet: "Voldria que tots els Països Catalans s'involucraren en el procés cap a l'independència"''}} | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Nova Cançó]] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Maria_del_Mar_Bonet Maria del Mar Bonet en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Cantants]] | ||
| + | [[Categoria:Pancatalanistes]] | ||
| + | [[Categoria:Pancatalanisme]] | ||
Última revisió del 18:44 17 set 2024
| Maria del Mar Bonet i Verdaguer | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Cantant i compositora | ||
| Naiximent: | 27 d'abril de 1947 | ||
| Lloc de naiximent: | Palma de Mallorca, Illes Balears, Espanya | ||
Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma de Mallorca, 27 d'abril de 1947) és una cantant i compositora espanyola d'ideologia pancatalanista. S'ha dedicat a cantar en català menyspreant la seua llengua pròpia, el mallorquí o l'idioma balear. Formà part del moviment denominat la Nova Cançó.
Biografia[editar | editar còdic]
Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet (1917-1991) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de Barcelona en l'any 1967, en a soles vint anys, a on va començar a cantar en Els Setze Jutges (Els Setze Juges) i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó.
Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'Europa, el nort d'Àfrica, Estats Units, Japó i Iberoamèrica.
Entre les seues primeres cançons se troben les gravacions de Què volen aquesta gent? (¿Qué volen esta gent?), la seua cançó més contestatària i la seua versió de L'àguila negra, original de la francesa Barbara, que junt a No voldria res més ara conseguix ser Disc d'Or en Espanya en l'any 1971. En 1974 posa música a poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover.
Des de l'any 1988 actua periòdicament en el pianiste Manel Camp, reinterpretant en clau de jazz cançons pròpies i d'atres autors (Ira i George Gershwin, Miquel Àngel Riera, etc.), arreplegades en sengles discs publicats en 1989 i 2011. En l'any 1993 dedica un àlbum a l'obra de Mikis Theodorakis en lletres adaptades al català.
En l'any 2007 és guardonada en la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeiximent a la seua llabor durant l'etapa de Els Setze Jutges i la seua colaboració a la cançó catalana i edita el seu disc Terra secreta, que ya havia presentat en directe des de 2006 i en el que fa un homenage ad alguns companyers de la cançó; en el mateix any presenta l'espectàcul Els treballs i els dies junt al cantaor flamenc Miguel Poveda.
En l'any 2012 és nomenada doctora honoris causa pel Consell de Govern de l'Universitat de les Illes Balears. En 2013 va participar en el Concert per la Llibertat.
Ha colaborat tant en actuacions en directe com en gravacions discogràfiques en multitut d'artistes de diferents estils, tals com Lluís Llach, Ovidi Montllor, Quico Pi de la Serra, Milton Nascimento, Nacho Duato, Manolo García, Martirio, Georges Moustaki, Amancio Prada, Dulce Pontes, Maria Farantouri, Milva, Quilapayún (facció França), Haris Alexiou o Loquillo, entre uns atres.
Discografia[editar | editar còdic]
La seua discografia és molt extensa, destaquem:
- Cançons de festa 1976
- Alenar 1977
- Saba de terrer 1979
- Sempre 1981
- L'àguila negra 1981
- Jardí tancat 1981
- Breviari d'amor 1982
- Cançons de la nostra mediterrània (junt al grup Al Tall) 1982
- Anells d'aigua 1985
- Gavines i dragons 1987
- Ben a prop (junt a Manel Camp) 1989
- Bon viatge faci la cadernera 1990
- Coreografies 1990
- El·las 1993
- Salmaia 1995
- El cor del temps 1997
- Cavall de foc 1999
- Raixa 2001
- Collita pròpia 2003
- Amic, amat 2004
- Terra Secreta 2007
- Bellver 2010
- Blaus de l'ànima. Més de 20 anys ben a prop (junt a Manel Camp) 2011
- Fira encesa. Canta Bartomeu Rosselló-Pòrcel 2013
- Esencial (recopilatorio 2 CD's) 2014
- Ultramar 2017
Premis[editar | editar còdic]
Ha rebut numerosos premis, com:
- 1984: Premi Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
- 1990: Premi Gabriel Alomar i Villalonga dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear.
- 1992: Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya.
- 1995: Premi Arts Magna de la Casa Catalana de Mallorca.
- 1997: Medalla de la Ciutat de l'Ajuntament de Palma de Mallorca.
- 1999: Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.
- 2004: Medalla d'Or de la ciutat de Mallorca.
- 2005: Premi de Música Ciutat de Barcelona per "Amic, Amat"
- 2006: Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona.
- 2007: Medalla d'Or del Parlament de Catalunya a Els Setze Jutges.
- 2009: Doctorat honoris causa per l'Universitat de Lleida.
- 2010: Socarrada Major 2010 per la Associació Cultural "Socarrats" de Vilarreal.
- 2011: Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de Valéncia.
- 2017: Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de Baleares.
Cites[editar | editar còdic]
Que en valencià vol dir: