Diferència entre les revisions de "Museu Etnològic de Castelló"
(Text reemplaça - 'construit' a 'construït') |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[File:Museu etnològic Castellon.jpg|thumb|250px|Museu Etnològic de Castelló]] | ||
| + | |||
El '''Museu Etnològic de Castelló''' o '''Casa Matutano''', és un immoble situat en el número 25 del carrer Cavallers de la ciutat de [[Castelló]]. | El '''Museu Etnològic de Castelló''' o '''Casa Matutano''', és un immoble situat en el número 25 del carrer Cavallers de la ciutat de [[Castelló]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Fon | + | Fon construït sobre un solar, propietat d'Evaristo Escalona, per la família Martí Matutano per a us residencial. En l'any [[1931]] fon la sèu de la [[Societat Castellonenca de Cultura]]. En l'any [[1978]], l'edifici fon adquirit per la [[Diputació de Castelló]] en la finalitat de convertir-lo en un museu i poder expondre les obres d'art que la diputació tenia en el Palau de la plaça de les Aules, algunes d'elles es trobaven apilades en els sòtols de l'edifici. En l'any [[1980]], despuix d'unes obres de reforma, fon inaugurat el primer [[Museu de Belles Arts de Castelló]]. En [[decembre]] de l'any [[2000]], les obres que contenia eixe primer museu foren traslladades a l'edifici de nova creació, proyectat pels arquitectes Mansilla i Tuñón, situat en l'Avinguda dels Germans Bou, en el lloc a on se trobava antigament el Colege Serra Espadà. |
L'actual Museu Etnològic, substituí a l'anterior Museu Etnològic que se trobava en l'[[Ermita de Sant Jaume de Fadrell|ermita de Sant Jaume de Fadrell]] ([[1985]]). Un museu que fon creat per [[Rafael Ribés Pla]] i les donacions de numerosos particulars i entitats castellonenques. Les instalacions de l'ermita no eren suficients per a albergar totes les peces que se volien expondre. | L'actual Museu Etnològic, substituí a l'anterior Museu Etnològic que se trobava en l'[[Ermita de Sant Jaume de Fadrell|ermita de Sant Jaume de Fadrell]] ([[1985]]). Un museu que fon creat per [[Rafael Ribés Pla]] i les donacions de numerosos particulars i entitats castellonenques. Les instalacions de l'ermita no eren suficients per a albergar totes les peces que se volien expondre. | ||
| Llínea 25: | Llínea 27: | ||
{{Cita|L'any 1932 era la gran ocasió per a l'estudi de l'ortografia valenciana, per a que no fora ni castellana ni catalana, sino una ortografia verdaderament valenciana, i aquella ocasió llastimosament es va perdre.}} | {{Cita|L'any 1932 era la gran ocasió per a l'estudi de l'ortografia valenciana, per a que no fora ni castellana ni catalana, sino una ortografia verdaderament valenciana, i aquella ocasió llastimosament es va perdre.}} | ||
| − | {{Cita|Hi ha qui vocifera en defensa de les "Normes de Castelló" i estem segurs de que no les conéixen. Uns atres si que les conéixen i diuen escriure seguint-les, pero no és veritat, perque si be les seguixen en tot lo que tenen de catalanes, no les guarden en lo poc que en elles se conté de concessió al valencià. Ademés la casi totalitat dels defensors de les "Normes del 32" han adoptat la normativa catalana en gramàtica i vocabulari, neguen l'existència del valencià com a llengua i proclamen "l'unitat de la llengua", fent | + | {{Cita|Hi ha qui vocifera en defensa de les "Normes de Castelló" i estem segurs de que no les conéixen. Uns atres si que les conéixen i diuen escriure seguint-les, pero no és veritat, perque si be les seguixen en tot lo que tenen de catalanes, no les guarden en lo poc que en elles se conté de concessió al valencià. Ademés la casi totalitat dels defensors de les "Normes del 32" han adoptat la normativa catalana en gramàtica i vocabulari, neguen l'existència del valencià com a llengua i proclamen "l'unitat de la llengua", fent desaparéixer el valencià, reemplaçat per la llengua catalana.}} |
{{Cita|L'ortografia valenciana llegitima es l'ortografia valenciana, aço es, la de la nostra Academia de Cultura, i no la de l'Institut d'Estudis Catalans, disfrassada baix de l'eufemisme de "les normes de Castello" o "del 32"|''Les normes 'del 32' i l'unitat de la llengua'', per Josep Mª Guinot. Conferència en lo Rat Penat, Valéncia, 1983}} | {{Cita|L'ortografia valenciana llegitima es l'ortografia valenciana, aço es, la de la nostra Academia de Cultura, i no la de l'Institut d'Estudis Catalans, disfrassada baix de l'eufemisme de "les normes de Castello" o "del 32"|''Les normes 'del 32' i l'unitat de la llengua'', per Josep Mª Guinot. Conferència en lo Rat Penat, Valéncia, 1983}} | ||
Última revisió del 21:24 5 jul 2022
El Museu Etnològic de Castelló o Casa Matutano, és un immoble situat en el número 25 del carrer Cavallers de la ciutat de Castelló.
HistòriaEditar
Fon construït sobre un solar, propietat d'Evaristo Escalona, per la família Martí Matutano per a us residencial. En l'any 1931 fon la sèu de la Societat Castellonenca de Cultura. En l'any 1978, l'edifici fon adquirit per la Diputació de Castelló en la finalitat de convertir-lo en un museu i poder expondre les obres d'art que la diputació tenia en el Palau de la plaça de les Aules, algunes d'elles es trobaven apilades en els sòtols de l'edifici. En l'any 1980, despuix d'unes obres de reforma, fon inaugurat el primer Museu de Belles Arts de Castelló. En decembre de l'any 2000, les obres que contenia eixe primer museu foren traslladades a l'edifici de nova creació, proyectat pels arquitectes Mansilla i Tuñón, situat en l'Avinguda dels Germans Bou, en el lloc a on se trobava antigament el Colege Serra Espadà.
L'actual Museu Etnològic, substituí a l'anterior Museu Etnològic que se trobava en l'ermita de Sant Jaume de Fadrell (1985). Un museu que fon creat per Rafael Ribés Pla i les donacions de numerosos particulars i entitats castellonenques. Les instalacions de l'ermita no eren suficients per a albergar totes les peces que se volien expondre.
DescripcióEditar
L'edifici consta de tres plantes:
- La primera planta està dividida en tres sales a on se poden trobar peces dels origens de la major part de les poblacions de la província de Castelló.
- La segona planta, està dedicada fonamentalment als utensilis, ferramentes i maquinària de llaurança, aixina com, mobles antics, vestuari i antics ornaments religiosos.
- La tercera planta, conta en objectes habituals de les antigues vivendes castellonenques, ademés de mobles i atres peces de les cases dels sigles XVIII al XX, tant de domicilis com de despachos i consultes mèdiques.
En la planta baixa el museu conta en una sala d'exposicions.
Normes de Castelló o del 32Editar
La Casa Matutano és també coneguda per que fon la sèu de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC) i, a on se diu, que en l'any 1932 se firmà el document titulat: "Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana", conegudes popularment com a Normes de Castelló o del 32.
En Josep Maria Guinot, filòlec castellonenc, digué:
L'any 1932 era la gran ocasió per a l'estudi de l'ortografia valenciana, per a que no fora ni castellana ni catalana, sino una ortografia verdaderament valenciana, i aquella ocasió llastimosament es va perdre.
Hi ha qui vocifera en defensa de les "Normes de Castelló" i estem segurs de que no les conéixen. Uns atres si que les conéixen i diuen escriure seguint-les, pero no és veritat, perque si be les seguixen en tot lo que tenen de catalanes, no les guarden en lo poc que en elles se conté de concessió al valencià. Ademés la casi totalitat dels defensors de les "Normes del 32" han adoptat la normativa catalana en gramàtica i vocabulari, neguen l'existència del valencià com a llengua i proclamen "l'unitat de la llengua", fent desaparéixer el valencià, reemplaçat per la llengua catalana.
L'ortografia valenciana llegitima es l'ortografia valenciana, aço es, la de la nostra Academia de Cultura, i no la de l'Institut d'Estudis Catalans, disfrassada baix de l'eufemisme de "les normes de Castello" o "del 32"
Les normes 'del 32' i l'unitat de la llengua, per Josep Mª Guinot. Conferència en lo Rat Penat, Valéncia, 1983
Les normes de Castello establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I això es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana. En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello
Les normes de Castello de 1932, per Josep Mª Guinot