Diferència entre les revisions de "ADN"
m |
(Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|') |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Per a la reproducció per [[mitosis]] o [[meiosis]] és necesari que es produïxca la [[duplicació del ADN]]. | Per a la reproducció per [[mitosis]] o [[meiosis]] és necesari que es produïxca la [[duplicació del ADN]]. | ||
| − | Primer el ADN s'obri i es separen les bases nitrogenades, en acabant se van colocant en la cadena les bases complementàries i al final tenim dos cadenes de ADN idèntiques de | + | Primer el ADN s'obri i es separen les bases nitrogenades, en acabant se van colocant en la cadena les bases complementàries i al final tenim dos cadenes de ADN idèntiques de tipo semiconservatiu perque conserva la mitat de la cadena anterior. Per si han hagut errors també es repasa i corrig. |
== Descodificació == | == Descodificació == | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|DNA}} | {{Commonscat|DNA}} | ||
| − | + | {{DGLV|ADN}} | |
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Última revisió del 13:00 6 jul 2022
El ADN (àcit desoxiribonucleic) és l'almagasén de l'informació genètica i la molècula encarregada de transmetre a la descendència les instruccions necesàries per a que fabrique per lo manco una proteïna, per a que expresse un determinat caràcter. En el seu interior se troben els gens.
Components[editar | editar còdic]
El ADN està compost per nucleòtits:
-Per un grup de fosfat, compost per fòsfor i oxigen.
-Una pentosa de cinc àtoms de carbono.
-Una base nitrogenada, que pot ser adenina en timina per dos enllaços d'hidrogen i la guanina en la citosina per tres enllaços d'hidrogen.
El ADN forma dos cadenes (bicatenàreu) antiparaleles, que estan de forma paralela pero seguixen sentits oposts.
Replicació[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Duplicació de l'ADN.
Per a la reproducció per mitosis o meiosis és necesari que es produïxca la duplicació del ADN.
Primer el ADN s'obri i es separen les bases nitrogenades, en acabant se van colocant en la cadena les bases complementàries i al final tenim dos cadenes de ADN idèntiques de tipo semiconservatiu perque conserva la mitat de la cadena anterior. Per si han hagut errors també es repasa i corrig.
Descodificació[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Descodificació del ADN.
Per a fabricar les proteïnes se fa el següent procediment: El ADN s'obri i comença a passar una cadena de ARN mensager que còpia en les bases complementàries la sequència de bases nitrogenades que estan en triplets, tres bases nitrogenades, pero en conte de timina còpia uracil al triplet copiat en el ARN mensager se li diu codó. Ad este procés se li diu transcripció.
Est el transporta fòra del núcleu, en el citoplasma a on el ARN ribosòmic el recorre i en els dos, s'inserta el ARN transferent, que en un extrem poseix l'anticodó i en l'atre, s'inserten els aminoàcits, segons indiquen les bases nitrogenades, que formaran les proteïnes per a que l'organisme expresse un determinat caràcter. Ad este procés se li diu traducció (biologia). El còdic genètic universal és la correspondència entre els codons del ARN(m) i els aminoàcits de la proteïna resultant.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre ADN.
«ADN». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).