Diferència entre les revisions de "Pasqua"
(Afegida etimologia) |
|||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Resurrection.JPG|thumb|right|250px|<center>Quadro representant la Resurrecció de Crist, de Piero della Francesca</center>]] |
| + | |||
| + | [[Archiu:PASSQUA2022-2.jpg|thumb|250px|Processó de [[Valéncia]] del Dumenge de Pasqua]] | ||
| + | |||
La '''pasqua''' (del [[Idioma llatí|llatí]] ''pascha'') és un terme religiós per a designar la màxima celebració de la resurrecció judeua i cristiana. També, el terme en [[anglés]], ''Easter'' prové del nom de la deesa anglo-saxona de la [[primavera]] dita ''Oaster'' o ''Easter''. | La '''pasqua''' (del [[Idioma llatí|llatí]] ''pascha'') és un terme religiós per a designar la màxima celebració de la resurrecció judeua i cristiana. També, el terme en [[anglés]], ''Easter'' prové del nom de la deesa anglo-saxona de la [[primavera]] dita ''Oaster'' o ''Easter''. | ||
| − | La pasqua cristiana tradicional dura 40 dies des del [[dumenge]] de Pasqua, el qual té una data variable. Este dumenge és sempre el següent a la primera [[lluna]] plena de la primavera (començant el [[21 de març]]) | + | La pasqua cristiana tradicional dura 40 dies des del [[dumenge]] de Pasqua, el qual té una data variable. Este dumenge és sempre el següent a la primera [[lluna]] plena de la [[primavera]] (començant el [[21 de març]]) |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | La paraula valenciana "pasqua" ve del terme llatí ''pascha'', que els llatins agafaren del grec ''πάσχα'' (pronunciat "pàskha"), que | + | La paraula valenciana "pasqua" ve del terme llatí ''pascha'', que els llatins agafaren del grec ''πάσχα'' (pronunciat "pàskha"), que al mateix temps és un préstam de l'arameu ''פסחא'' (també pronunciat "pàskha"), que està relacionat en la paraula hebrea ''פסח'' (pronunciat "pésakh"), que és la pasqua judeua, coneguda com a "pésakh". |
La paraula valenciana original era "pasca" (a sovint escrita "pascha", com en llatí), pero ben pronte, per influència de la paraula llatina ''pascua'', que vol dir "pastures", passà a l'actual "pasqua". | La paraula valenciana original era "pasca" (a sovint escrita "pascha", com en llatí), pero ben pronte, per influència de la paraula llatina ''pascua'', que vol dir "pastures", passà a l'actual "pasqua". | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | *[[Semana Santa]] | + | * [[Semana Santa]] |
| − | *[[ | + | * [[Quaresma]] |
| − | *[[ | + | * [[Dumenge de Rams]] |
| − | *[[ | + | * [[Dissabte de Glòria]] |
| − | *[[ | + | * [[Dumenge de Resurrecció]] |
| − | *[[ | + | * [[Cachirulo]] |
| − | + | * [[Mona de Pasqua]] | |
| − | + | * [[Ou de Pasqua]] | |
| + | * [[Llesques en ou]] | ||
| + | |||
[[Categoria:Cristianisme]] | [[Categoria:Cristianisme]] | ||
| + | [[Categoria:Catolicisme]] | ||
[[Categoria:Festes]] | [[Categoria:Festes]] | ||
[[Categoria:Festivitats]] | [[Categoria:Festivitats]] | ||
| − | [[Categoria: Celebracions internacionals]] | + | [[Categoria:Celebracions internacionals]] |
[[Categoria:Pasqua]] | [[Categoria:Pasqua]] | ||
Última revisió del 10:33 6 jul 2024
La pasqua (del llatí pascha) és un terme religiós per a designar la màxima celebració de la resurrecció judeua i cristiana. També, el terme en anglés, Easter prové del nom de la deesa anglo-saxona de la primavera dita Oaster o Easter.
La pasqua cristiana tradicional dura 40 dies des del dumenge de Pasqua, el qual té una data variable. Este dumenge és sempre el següent a la primera lluna plena de la primavera (començant el 21 de març)
Etimologia[editar | editar còdic]
La paraula valenciana "pasqua" ve del terme llatí pascha, que els llatins agafaren del grec πάσχα (pronunciat "pàskha"), que al mateix temps és un préstam de l'arameu פסחא (també pronunciat "pàskha"), que està relacionat en la paraula hebrea פסח (pronunciat "pésakh"), que és la pasqua judeua, coneguda com a "pésakh".
La paraula valenciana original era "pasca" (a sovint escrita "pascha", com en llatí), pero ben pronte, per influència de la paraula llatina pascua, que vol dir "pastures", passà a l'actual "pasqua".