Diferència entre les revisions de "Marc Antoni d'Orellana"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(→Obra) |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| − | | nom = Marc Antoni | + | | nom = Marc Antoni Orellana i Mocholi |
| image = | | image = | ||
| peu = | | peu = | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Marc Antoni d'Orellana''' ([[Valéncia]], [[1731]] - † [[1813]]), conegut com l'erudit Orellana, fon un [[Juriste|juriste]] i erudit [[Valencians|valencià]]. | + | '''Marc Antoni Orellana i Mocholi''', conegut com '''Marc Antoni d'Orellana''' ([[Valéncia]], [[1731]] - † [[1813]]), també conegut com l'erudit Orellana, fon un [[Juriste|juriste]] i erudit [[Valencians|valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Cursà estudis de Filosofia i Lleis en l'[[Universitat de Valéncia]], i es va doctorar en la de [[Gandia]]. Eixercí l'adbogacia en [[Càdis]] i despuix en [[Madrit]], on va ser nomenat advocat dels Reals Consells. Cap a l'any [[1780]] es va retirar a la ciutat de Valéncia, on es va dedicar principalment als estudis històrics i a l'erudició, i ademés va aplegar a ser en [[1799]] advocat de la Real Audiència de la ciutat. | + | Cursà estudis de Filosofia i Lleis en l'[[Universitat de Valéncia]], i es va doctorar en la de [[Gandia]]. Eixercí l'adbogacia en [[Càdis]] i despuix en [[Madrit]], a on va ser nomenat advocat dels Reals Consells. Cap a l'any [[1780]] es va retirar a la ciutat de Valéncia, a on es va dedicar principalment als estudis històrics i a l'erudició, i ademés va aplegar a ser en l'any [[1799]] advocat de la Real Audiència de la ciutat. |
| − | Escrigué abundantment, encara que en vida va publicar poques de les seues obres. La major part d'estes no es varen editar fins al [[sigle XX]]. Els temes que tracta inclouen l'història del [[Regne de Valéncia]]; la [[llengua valenciana]], a la qual considera d'orige llemosí, pero distint del català; costums, usos i tradicions valencianes; fauna i flora locals; numismàtica; música; entre uns atres. Va acumular una important colecció pictòrica. | + | Escrigué abundantment, encara que en vida va publicar poques de les seues obres. La major part d'estes no es varen editar fins al [[sigle XX]]. Els temes que tracta inclouen l'història del [[Regne de Valéncia]]; la [[llengua valenciana]], a la qual considera d'orige llemosí, pero distint del [[català]]; costums, usos i tradicions valencianes; fauna i flora locals; numismàtica; música; entre uns atres. Va acumular una important colecció pictòrica. |
Va pertànyer a l'Acadèmia de la Llengua Llatina Matritense i a les de Sant Fernando i Sant Carles de Belles Arts. | Va pertànyer a l'Acadèmia de la Llengua Llatina Matritense i a les de Sant Fernando i Sant Carles de Belles Arts. | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| + | [[Archiu:Pardalsipeixos.jpg|thumb|350px|Portada del llibre]] | ||
| + | |||
| + | [[Archiu:Catolecalbu.jpg|thumb|150px|Portada del llibre]] | ||
| + | |||
| + | Marc Antoni Orellana es dedicà a estudis historics publicant obres sobre l'història del [[Regne de Valéncia]] i la [[Llengua valenciana]], aixina com, les costums i tradicions, música, flora i fauna valencianes. Destaca el seu llibre ''Catàlogo y descripció dels pardals de l'Albufera de Valencia'' (edicions de 1795, 1918 i 1972). | ||
* ''Valencia antigua y moderna. Historia y descripción de las calles, plazas y edificios de Valencia''. No és publicà fins a l'any [[1923]]. | * ''Valencia antigua y moderna. Historia y descripción de las calles, plazas y edificios de Valencia''. No és publicà fins a l'any [[1923]]. | ||
| − | * ''Catálogo y descripció dels pardals de l'[[Albufera de Valéncia]]''. (sic). ([[1795]]). | + | * ''Catálogo y descripció dels pardals de l'[[Albufera de Valéncia]]''. (sic). ([[1795]]). Reedicions en [[1918]] i [[1972]]. |
* ''Catálogo d'els peixos qu'es crien e peixquen en lo mar de Valencia''. (sic). ([[1802]]). | * ''Catálogo d'els peixos qu'es crien e peixquen en lo mar de Valencia''. (sic). ([[1802]]). | ||
* ''Biografía pictórica valentina, o vida de los pintores, arquitectos, escultores y grabadores valencianos''. Obra escrita basant-se en informacions directes. | * ''Biografía pictórica valentina, o vida de los pintores, arquitectos, escultores y grabadores valencianos''. Obra escrita basant-se en informacions directes. | ||
| Llínea 39: | Llínea 44: | ||
* ''Tratado Histórico-apologético de las mugeres emparedadas''. Escrit en [[1801]] i publicat en [[1887]]. | * ''Tratado Histórico-apologético de las mugeres emparedadas''. Escrit en [[1801]] i publicat en [[1887]]. | ||
| − | Se sap que fon l'autor de poemes en llengua valenciana, aixina com d'una compilació d'adagis, obres actualment perdudes. | + | Se sap que fon l'autor de poemes en [[llengua valenciana]], aixina com d'una compilació d'adagis, obres actualment perdudes. |
== Cites == | == Cites == | ||
| − | {{Cita|En l'ultim terç del [[ | + | {{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula. |
| − | La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el | + | La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX|XIX]]}} |
* Carlos Ros, un intelectual proscrit, per [[José Vicente Gómez Bayarri]] (Acadèmic de número de la [[RACV]]) | * Carlos Ros, un intelectual proscrit, per [[José Vicente Gómez Bayarri]] (Acadèmic de número de la [[RACV]]) | ||
Última revisió del 17:31 10 nov 2023
| Marc Antoni Orellana i Mocholi | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juriste i erudit | ||
| Naiximent: | 1731 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1813 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Marc Antoni Orellana i Mocholi, conegut com Marc Antoni d'Orellana (Valéncia, 1731 - † 1813), també conegut com l'erudit Orellana, fon un juriste i erudit valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Cursà estudis de Filosofia i Lleis en l'Universitat de Valéncia, i es va doctorar en la de Gandia. Eixercí l'adbogacia en Càdis i despuix en Madrit, a on va ser nomenat advocat dels Reals Consells. Cap a l'any 1780 es va retirar a la ciutat de Valéncia, a on es va dedicar principalment als estudis històrics i a l'erudició, i ademés va aplegar a ser en l'any 1799 advocat de la Real Audiència de la ciutat.
Escrigué abundantment, encara que en vida va publicar poques de les seues obres. La major part d'estes no es varen editar fins al sigle XX. Els temes que tracta inclouen l'història del Regne de Valéncia; la llengua valenciana, a la qual considera d'orige llemosí, pero distint del català; costums, usos i tradicions valencianes; fauna i flora locals; numismàtica; música; entre uns atres. Va acumular una important colecció pictòrica.
Va pertànyer a l'Acadèmia de la Llengua Llatina Matritense i a les de Sant Fernando i Sant Carles de Belles Arts.
Per la seua consciència sobre la decadència idiomàtica i el seu interés per l'història i la lliteratura anteriors al seu temps, se li inclou en el grup d'intelectuals valencians anteriors a la Renaixença que anuncien ya alguna de les seues característiques.
Obra[editar | editar còdic]
Marc Antoni Orellana es dedicà a estudis historics publicant obres sobre l'història del Regne de Valéncia i la Llengua valenciana, aixina com, les costums i tradicions, música, flora i fauna valencianes. Destaca el seu llibre Catàlogo y descripció dels pardals de l'Albufera de Valencia (edicions de 1795, 1918 i 1972).
- Valencia antigua y moderna. Historia y descripción de las calles, plazas y edificios de Valencia. No és publicà fins a l'any 1923.
- Catálogo y descripció dels pardals de l'Albufera de Valéncia. (sic). (1795). Reedicions en 1918 i 1972.
- Catálogo d'els peixos qu'es crien e peixquen en lo mar de Valencia. (sic). (1802).
- Biografía pictórica valentina, o vida de los pintores, arquitectos, escultores y grabadores valencianos. Obra escrita basant-se en informacions directes.
- Historia lúdica, o tratado de los juegos antiguos y modernos, y otras diversiones usadas en varias partes, particularmente en la Ciudad y Reino de Valencia.
- Tratado de la monedas de España y que han corrido en la corona de Aragón, especialmente en Valencia.
- El escudo verdadero antiguo de Valencia: el Dragón.
- Memoria sobre los guadamaciles valencianos.
- Noticia de los instrumentos músicos que se usaban en el Reino de Valencia.
- Memoria sobre los vidrios pintados y modo de crear esta industria en Valencia.
- Noticia sobre la fabricación del azúcar e ingenios que en lo antiguo se conocieron en el Reino de Valencia.
- Efemérides de Valencia.
- Historia del Santo Cáliz.
- Tratado Histórico-apologético de las mugeres emparedadas. Escrit en 1801 i publicat en 1887.
Se sap que fon l'autor de poemes en llengua valenciana, aixina com d'una compilació d'adagis, obres actualment perdudes.
Cites[editar | editar còdic]
En l'ultim terç del sigle XX, l'apologiste de la llengua valenciana, Carlos Ros i Hebrera (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del sigle XVIII que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.
La filosofia politica dels Decrets de Nova Planta en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors Luis Galiana (1740-1771), Juan Collado (1731-1813) i Marco Antonio d'Orellana (1731-1813) i, posteriorment, Juan Bautista Escorigüela (1757-1817) i Manuel Joaquin Sanelo (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del XIX
- Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri (Acadèmic de número de la RACV)