Diferència entre les revisions de "Comités de Defensa de la República"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Creant la pàgina)
 
 
(No es mostren 16 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Archiu:Cdratalun.png|thumb|250px|Logotip dels Comités de Defensa de la República (CDR)]]
  
{{Ficha d'organisaió
+
Els '''Comités de Defensa de la República''' (en [[català]], '''''Comitès de Defensa de la República''''') que originalment se denominaven '''Comités de Defensa del Referèndum''' (en català, '''''Comitès de Defensa del Referèndum''''') o simplement coneguts per les sigles '''CDR''' tenen el seu orige en l'any [[2017]], concretament el [[30 de setembre]] d'eix any, en un grup de gent que en un primer moment dirigia la seua activitat a colaborar per a que es realisara la consulta del [[1 d'octubre]] de l'any 2017, pero en els últims mesos s'han convertit en grups molt violents, podent destacar-se les següents dates:
|nom            = Comités de Defensa de la República
 
|logo              = Comités de Defensa de la República.png
 
|eslogan            = ''Uno de octubre, ni olvido ni perdón''<ref>[https://s.libertaddigital.com/doc/informe-sobre-los-comites-de-defensa-de-la-republica-41913603.pdf Comités de Defensa de la República Organizados para alterar el orden democrático y la libertad de conciencia en Cataluña.]</ref><br> ''Yo soy CDR''<ref>[https://www.noticiasdenavarra.com/2018/04/10/politica/estado/miles-de-personas-llenan-la-plaza-sant-jaume-de-barcelona-bajo-el-lema-yo-soy-cdr Miles de personas llenan la plaza Sant Jaume de Barcelona bajo el lema 'Yo soy CDR'</ref><ref>[https://www.lasexta.com/noticias/nacional/miles-de-personas-llenan-la-plaza-sant-jaume-de-barcelona-bajo-el-lema-yo-soy-cdr_201804105acd0a520cf2d51bf12e64cf.html Miles de personas llenan la plaza Sant Jaume de Barcelona bajo el lema 'Yo soy CDR'.]</ref>
 
|image            =
 
|tamany_image      = 270 px
 
|peu_image        =
 
|acrónim          = CDR
 
|tipo              = Células autónomas con mando centralizado<ref>{{Cita publicación|url=http://revistamirall.com/2018/01/10/cdr-el-ejercito-de-la-republica/|publicación=Revista Mirall|fecha=10 de enero de 2018|título=CDR: el ejército de la República?|nombre=Joan|apellido={{Versalita|Vila i Boix}}}}</ref>
 
|camp              = [[Acción directa]], [[desobediencia civil]], [[sabotaje]]s
 
|ideologia          =
 
|gènero            =
 
|fundador          =
 
|fundació          = 2017
 
|desaparició      = <!-- fecha de término-->
 
|área_d'influència = [[Cataluña]] ([[España]])
 
|marques            = <!-- marcas registradas y/o comercializadas -->
 
|servicis          = 
 
|lloc_web          = [https://twitter.com/cdrcatoficial @cdrcatoficial en Twitter]
 
|notes              =
 
}}
 
  
En un primer es denominaven Comités de Defensa del Referèndum i ara en avant els denominarem en les sigles CDR.
+
''El [[24 de febrer]] de l'any [[2019]]'', en motiu de la fira '''Mobile World Congress''', els CDR ocupaven la plaça d'Espanya de la [[Barcelona|ciutat comtal]] per a protestar contra la [[Monarquia]], sense oblidar-se de [[Felip VI]].
Tenen el seu orige en l'any dos mil dèsset (2.017), concretament el trenta de setembre d'eixe any (30/09/2017), en un grup de gent que en un primer moment la seua activitat estava dirigida a  colaborar per a que es realisara la consulta de l'un d'octubre del dos mil dèsset ([[01/10/2017]]), pero en els últims mesos s'han convertit en grups molt violents, podent destacar-se les següents dates:
+
En est acte aplegaren a la mitat de l'escalinata de Montjuïc en un primer intent, a on no hi hagué cap enfrontament en els Mossos d'Esquadra, per a despuix tornar sobre els seues pròpies passos i concentrar-se en Plaça d'Espanya, a on desplegaren tot l'entancat que trobaren per a tallar els carrers, impedint als congressistes retornar als hotels per carretera, encara que tenien la via dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat i el Metro, produint aixina retarts que feren que les tocades a  les centraletes de taxis colapsaren.
 +
 +
''El [[1 d'abril]] de l'any [[2019]]'', i aprofitant el [[dumenge]] per l''''Operació Retorn de [[Semana Santa]]''', alçaren les barreres dels peages en l'autopista AP-7 en La Roca del Vallès ([[Barcelona]]), en la C-16 en Sant Vicenç de Castellet (Barcelona), en l'AP-7 en El Vendrell ([[Tarragona]]) i en l'AP-7 en L'Hospitalet de l'Infant (Tarragona) per a que els automòvils passaren sense pagar. Desenrollant-se l'acció  de la mateixa manera en tots els punts.
 +
En esta ocasió portaven pancartes en lemes com 'Benvinguts a la República' i 'O República o afectem l'economia, folga general', i repartixen fullets als conductors en els quals defenen que les carreteres deuen ser públiques i gratuïtes, i que "contra esta situació d'injustícia l'única solució possible és la desobediència colectiva".
 +
 
 +
Sobre la seua afiliació política, en apariència estan lligats a la [[CUP]], [[Arran (organisació)|Arran]] i atres organisacions polítiques, socials i sindicals, encara que apelen a captar gent de moviments socials en general, no solament de l'àmbit independentiste. El seu discurs interpela a persones que estan en contra de les actuacions del govern espanyol en els últims mesos en relació en el conflicte català. Sobre l'organisació, tenen una estructura horisontal, una forma assambleària i cobren força en l'àmbit local.
  
''El vintiquatre de febrer del dos mil dèneu (24/02/2019)'', en motiu de la fira '''Mobile World Congress''', els CDR ocupaven la plaça d'Espanya de la ciutat comtal per a protestar contra la Monarquia, sense oblidar-se de Felip VI.
+
L'última notícia que hi ha d'ells és que ''el [[23 de setembre]] de l'any 2019'', nou integrants d'estos grups han segut detinguts en una investigació que porta el juge de l'Audiència Nacional, qui ha ingressat en presó preventiva en el marc de l'operació Judes a sèt d'ells. Durant les vistes, el juge va considerar que existien indicis de que formaren part del denominat '''Equip de Resposta Tàctica (ERT)''', una organisació dins dels CDR en una estructura jerarquisada que pretenia instaurar la república catalana per qualsevol via, fins les violentes.
En este acte van aplegar a la mitat de l'escalinata de Montjuïc en un primer intent, on no hagué cap enfrontament en els Mossos d'Esquadra, per a despuix tornar sobre els seus propis passos i concentrar-se en Plaça d'Espanya, on desplegaren tot l'entancat que trobaren per a tallar els carrers, impedint als congressistes retornar als hotels per carretera, encara que tenien la via dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat i el Metro, produint aixina demores que van fer que les cridades a les centralites de taxis colapsaren.
+
Els delictes que els imputen són integració en grup de naturalea terrorista, conspiració per a cometre estralls i tinença ilícita d'explosius.
 +
Esta causa es manté baix secret de sumari per ara.  
 
   
 
   
''L'un d'abril del dos mil dèneu (01/04/2019)'', i aprofitant el dumenge per l''''Operació Retorne de Semana Santa''', van alçar les barreres dels peages en l'autopista AP-7 en La Roca del Vallès (Barcelona), en la C-16 en Sant Vicenç de Castellet (Barcelona), en l'AP-7 en El Vendrell (Tarragona) i en l'AP-7 en L'Hospitalet de l'Infant (Tarragona) per a que els coches passaren sense pagar. Desenrollant-se l'acció  de la mateixa manera en tots els punts.
+
== Enllaços externs ==
En esta ocasió portaven pancartes en lemes com a 'Benvinguts a la República' i 'O República o afectem l'economia, folga general', i repartixen fullets als conductors en els que defenen que les carreteres deuen ser públiques i gratuïtes, i que "contra esta situació d'injustícia l'única solució possible és la desobediència colectiva".
 
  
Sobre la seua afiliació política, en apariència estan lligats a la [[CUP]], [[Arran]] i atres organisacions polítiques, socials i sindicals, encara que apelen a captar gent de moviments socials en general, no solament de l'àmbit independentiste. El seu discurs interpela a persones que estan en contra de les actuacions del govern espanyol en els últims mesos en relació en el conflicte català.
+
* [https://www.abc.es/espana/abci-terra-lliure-violencia-secesionismo-catalan-201909240243_noticia.html ''De Terra Lliure a los CDR: la violencia del secesionismo catalán'' - ''ABC'']
Sobre l'organisació, té una estructura horisontal, una forma assambleària i cobren força en l'àmbit local.
 
  
L'última notícia que hi ha d'ells, es que ''el vintitrés de setembre d'este any (23/09/2019)'', sèt integrants d'estos grups ('''CDR''') han segut detinguts en una investigació que porta el Juge de l'Audiència Nacional, qui els ha ingressat en presó preventiva en el marc de l'operació Judas. Durant les vistes, el Juje va considerar que existien indicis de que els mateixos formaren part del denominat '''Equip de Resposta Tàctica (ERT)''', una organisació dins dels CDR en una estructura jerarquisada que pretenia instaurar la república catalana per qualsevol via, inclús les violentes.
+
[[Categoria:Pancatalanisme]]
Els delictes que els imputen son integració en grup de naturalea terrorista, conspiració per a cometre estralls (en castellano delito de estragos) i tinença ilícita d'explosius.
+
[[Categoria:Terrorisme]]
Esta causa es manté baix secret de sumari per ara.
 

Última revisió del 11:02 11 set 2024

Logotip dels Comités de Defensa de la República (CDR)

Els Comités de Defensa de la República (en català, Comitès de Defensa de la República) que originalment se denominaven Comités de Defensa del Referèndum (en català, Comitès de Defensa del Referèndum) o simplement coneguts per les sigles CDR tenen el seu orige en l'any 2017, concretament el 30 de setembre d'eix any, en un grup de gent que en un primer moment dirigia la seua activitat a colaborar per a que es realisara la consulta del 1 d'octubre de l'any 2017, pero en els últims mesos s'han convertit en grups molt violents, podent destacar-se les següents dates:

El 24 de febrer de l'any 2019, en motiu de la fira Mobile World Congress, els CDR ocupaven la plaça d'Espanya de la ciutat comtal per a protestar contra la Monarquia, sense oblidar-se de Felip VI. En est acte aplegaren a la mitat de l'escalinata de Montjuïc en un primer intent, a on no hi hagué cap enfrontament en els Mossos d'Esquadra, per a despuix tornar sobre els seues pròpies passos i concentrar-se en Plaça d'Espanya, a on desplegaren tot l'entancat que trobaren per a tallar els carrers, impedint als congressistes retornar als hotels per carretera, encara que tenien la via dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat i el Metro, produint aixina retarts que feren que les tocades a les centraletes de taxis colapsaren.

El 1 d'abril de l'any 2019, i aprofitant el dumenge per l'Operació Retorn de Semana Santa, alçaren les barreres dels peages en l'autopista AP-7 en La Roca del Vallès (Barcelona), en la C-16 en Sant Vicenç de Castellet (Barcelona), en l'AP-7 en El Vendrell (Tarragona) i en l'AP-7 en L'Hospitalet de l'Infant (Tarragona) per a que els automòvils passaren sense pagar. Desenrollant-se l'acció de la mateixa manera en tots els punts. En esta ocasió portaven pancartes en lemes com 'Benvinguts a la República' i 'O República o afectem l'economia, folga general', i repartixen fullets als conductors en els quals defenen que les carreteres deuen ser públiques i gratuïtes, i que "contra esta situació d'injustícia l'única solució possible és la desobediència colectiva".

Sobre la seua afiliació política, en apariència estan lligats a la CUP, Arran i atres organisacions polítiques, socials i sindicals, encara que apelen a captar gent de moviments socials en general, no solament de l'àmbit independentiste. El seu discurs interpela a persones que estan en contra de les actuacions del govern espanyol en els últims mesos en relació en el conflicte català. Sobre l'organisació, tenen una estructura horisontal, una forma assambleària i cobren força en l'àmbit local.

L'última notícia que hi ha d'ells és que el 23 de setembre de l'any 2019, nou integrants d'estos grups han segut detinguts en una investigació que porta el juge de l'Audiència Nacional, qui ha ingressat en presó preventiva en el marc de l'operació Judes a sèt d'ells. Durant les vistes, el juge va considerar que existien indicis de que formaren part del denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una organisació dins dels CDR en una estructura jerarquisada que pretenia instaurar la república catalana per qualsevol via, fins les violentes. Els delictes que els imputen són integració en grup de naturalea terrorista, conspiració per a cometre estralls i tinença ilícita d'explosius. Esta causa es manté baix secret de sumari per ara.

Enllaços externs[editar | editar còdic]