Diferència entre les revisions de "Konrad Lorenz"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
|nom = Konrad Lorenz [[Image:Nobel_prize_medal.svg|20px]]
 
|nom = Konrad Lorenz [[Image:Nobel_prize_medal.svg|20px]]
|image = [[File:Konrad Lorenz.JPG|thumb]]
+
|image = [[File:Konrad Lorenz.JPG|250px]]
 
|peu = Konrad Lorenz en 1978
 
|peu = Konrad Lorenz en 1978
 
|data_naix =  {{Data naiximent|1903|9|7}}   
 
|data_naix =  {{Data naiximent|1903|9|7}}   
Llínea 7: Llínea 7:
 
|data_mort =  {{Data defunció i edat|1989|2|27|1903|9|7}}
 
|data_mort =  {{Data defunció i edat|1989|2|27|1903|9|7}}
 
|lloc_mort = [[Alterberg]]
 
|lloc_mort = [[Alterberg]]
|nacionalitat = [[Àustria|Austriac]]
+
|nacionalitat = [[Àustria|Austríac]]
 
|signatura =  
 
|signatura =  
 
}}
 
}}
'''Konrad Zacharias Lorenz''' ([[Viena]], [[7 de novembre]] de [[1903]]-[[Alterberg]], [[27 de febrer]] de [[1989]]) fon un zoòlec [[Àustria|Austriac]].
+
'''Konrad Zacharias Lorenz''' ([[Viena]], [[7 de novembre]] de [[1903]] - [[Alterberg]], [[27 de febrer]] de [[1989]]) fon un zoòlec [[Àustria|Austríac]].
  
Estudià [[Medicina]] en l'[[Universitat de Columbia]] en [[Nova York]] i al finalisar els seus estudis se dedicà a la [[zoologia]], i obtingué el doctorat d'esta materia en l'[[Universitat de Viena]]. Treballà sobre el comportament animal i és u dels pares de l'[[etologia]]. Fon nomenat director de l'[[Institut Max Plank]] d'Etologia de Seewiesen en l'Alta Baviera alemana.
+
Estudià [[Medicina]] en l'[[Universitat de Columbia]] en [[Nova York]] i al finalisar els seus estudis se dedicà a la [[zoologia]], i obtingué el doctorat d'esta matèria en l'[[Universitat de Viena]]. Treballà sobre el comportament animal i és u dels pares de l'[[etologia]]. Fon nomenat director de l'[[Institut Max Plank]] d'Etologia de Seewiesen en l'Alta Baviera alemana.
  
Rebé el [[Premi Nobel]] de [[Fisiologia]] i [[Medicina]] en l'any [[1973]], en acabar de descriure l'''Imprinting'', procés fisiològic generat despuix del naiximent que garantisa el comportament maternal i filial entre mare i cria; estos encontres s'integraren posteriorment en la teoria de la volença humana.
+
Rebé el [[Premi Nobel]] de [[Fisiologia]] i [[Medicina]] en l'any [[1973]], en acabar de descriure l'''Imprinting'', procés fisiològic generat despuix del naiximent que garantisa el comportament maternal i filial entre mare i cria; estos encontres s'integraren posteriorment en la teoria de la volença humana.      
  
 
{{Successió
 
{{Successió
Llínea 22: Llínea 22:
 
|periodo=[[1973]]
 
|periodo=[[1973]]
 
}}
 
}}
 
+
   
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Konrad_Lorenz Konrad Lorenz]'''
+
{{Commonscat|Konrad_Lorenz}}
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Zoologia]]
 
[[Categoria:Zoologia]]
 
[[Categoria:Fisiologia]]
 
[[Categoria:Fisiologia]]
 
[[Categoria:Premi Nobel]]
 
[[Categoria:Premi Nobel]]
 
[[Categoria:Premis Nobel de Medicina]]
 
[[Categoria:Premis Nobel de Medicina]]

Última revisió del 12:48 27 oct 2024

Konrad Lorenz Nobel prize medal.svg
Konrad Lorenz.JPG
Konrad Lorenz en 1978
Nacionalitat: Austríac
Ocupació: {{{ocupació}}}
Naiximent: 7 de setembre de 1903
Lloc de naiximent: Viena
Defunció: 27 de febrer de 1989 (als 85 anys)
Lloc de defunció: Alterberg

Konrad Zacharias Lorenz (Viena, 7 de novembre de 1903 - † Alterberg, 27 de febrer de 1989) fon un zoòlec Austríac.

Estudià Medicina en l'Universitat de Columbia en Nova York i al finalisar els seus estudis se dedicà a la zoologia, i obtingué el doctorat d'esta matèria en l'Universitat de Viena. Treballà sobre el comportament animal i és u dels pares de l'etologia. Fon nomenat director de l'Institut Max Plank d'Etologia de Seewiesen en l'Alta Baviera alemana.

Rebé el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina en l'any 1973, en acabar de descriure l'Imprinting, procés fisiològic generat despuix del naiximent que garantisa el comportament maternal i filial entre mare i cria; estos encontres s'integraren posteriorment en la teoria de la volença humana.


Predecessor:
Gerald M. Edelman
Rodney Robert Porter
Nobel prize medal.svg
Premi Nobel de Fisiologia o Medicina

1973
Successor:
Albert Claude
Christian de Duve
George E. Palade

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons