Diferència entre les revisions de "Ch (dígraf)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 19 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Archiu:Latin CH.png|250px|miniaturadeimagen|Dígraf Ch ]]
 
El dígraf '''ch''' és un [[grafema]] de l'[[alfabet valencià]] amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és '''che''' o '''ce hac'''. L'orige d'este grup consonàntic se remonta a l'us que en feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el sò de la qual no existia en llatí.
 
El dígraf '''ch''' és un [[grafema]] de l'[[alfabet valencià]] amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és '''che''' o '''ce hac'''. L'orige d'este grup consonàntic se remonta a l'us que en feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el sò de la qual no existia en llatí.
  
 
És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.
 
És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.
  
Antigament este dígraf se podia escriure també ''tx'' o ''x'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en ''tx'' i ''x'', com per eixemple: ''atxa'',<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=atxa</ref> ''gotx''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=gotx</ref> o ''porxe''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=porxe</ref> (també escrit ''portxe''),<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=portxe</ref> hui normalment escrites ''acha'', ''goig'' i ''porche''.
+
Antigament este dígraf se podia escriure també ''tx'' o ''x'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega alguns arcaismes escrits en ''tx'' i ''x'', com per eixemple: ''atxa'',<ref>{{DGLV|Atxa}}</ref> ''gotx''<ref>{{DGLV|Gotx}}</ref> o ''porxe''<ref>{{DGLV|Porxe}} }}</ref> (també escrit ''portxe''),<ref>{{DGLV|Portxe}}</ref> hui en valencià modern escrites com ''acha'', ''goig'' i ''porche''.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
En valencià, abans de que es fixara l'ortografia a l'inici del [[sigle XX]], la combinació ''ch'' s'usava freqüentment en posició final de paraules: ''conech, magnífich, llach'' i en alguns atres casos com ''blancha'' o ''rocha'' en conte de ''conec, magnífic, llac, blanca i roca''. En l'actualitat és una grafia antiquada que encara es troba residualment en posició final de certs llinages i noms propis i que equival al grafema [[C|ce]] de l'us general: ''Blanch, Antich, March'' en lloc de ''Blanc, Antic, Marc''. També fon amprada en algunes paraules d'orige grec, com ara ''chimera, chor'', que actualment corresponen a ''quimera'' i ''cor'' respectivament.
+
En valencià, abans de que es fixara l'ortografia a l'inici del [[sigle XX]], la combinació ''ch'' s'usava freqüentment en posició final de paraules: ''conech, magnífich, llach'' i en alguns atres casos com ''blancha'' o ''rocha'' en conte de ''conec, magnífic, llac, blanca i roca''. En l'actualitat és una grafia que encara es troba residualment en posició final de certs llinages i noms propis i que equival al grafema [[C|ce]] de l'us general: ''Blanch, Antich, March'' en lloc de ''Blanc, Antic, Marc''. També fon amprada en algunes paraules d'orige grec, com ara ''chimera, chor'', que actualment corresponen a ''quimera'' i ''cor'' respectivament.
  
 
La che també fon adoptada en la llengua valenciana a partir del sigle XV com a préstam del francés per a representar el sò [ʧ], com en la paraula chiquet, excepte a final de paraula, llavors s'usa el dígraf [[Ig (dígraf)|ig]].
 
La che també fon adoptada en la llengua valenciana a partir del sigle XV com a préstam del francés per a representar el sò [ʧ], com en la paraula chiquet, excepte a final de paraula, llavors s'usa el dígraf [[Ig (dígraf)|ig]].
Llínea 16: Llínea 17:
 
=== S'escriu che ===
 
=== S'escriu che ===
 
* En sò de [ʧ] (chic):
 
* En sò de [ʧ] (chic):
# Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, orchata, chiquet, Chimo.
+
# Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: [[chufa]], [[Chirivella]], [[orchata]], [[chiquet]], [[Chimo]], [[coche]].
 
# En final de paraula escriurem IG o G (vore [[G|ge]]).
 
# En final de paraula escriurem IG o G (vore [[G|ge]]).
 
* En sò de [k] (March):
 
* En sò de [k] (March):
# En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.
+
# En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: [[Albuixech]], Albiach, [[Alberich]], Doménech.
  
 
== Vore també==
 
== Vore també==
Llínea 25: Llínea 26:
 
* [[Dígraf]]
 
* [[Dígraf]]
  
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{DGLV|Che}}
 +
{{Commonscat|Ch (digraph)}}
  
 
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Llingüística]]

Última revisió del 21:02 28 set 2022

Dígraf Ch

El dígraf ch és un grafema de l'alfabet valencià amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és che o ce hac. L'orige d'este grup consonàntic se remonta a l'us que en feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra khi (Χ) el sò de la qual no existia en llatí.

És considerat com a lletra en els alfabets bielorrús —en la seua modalitat łacinka—, eslovac, chec, bretó, còrnic, galés, castellà, chamorro i quèchua. En vietnamita i en castellà fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.

Antigament este dígraf se podia escriure també tx o x, pero a partir del Sigle d'Or s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega alguns arcaismes escrits en tx i x, com per eixemple: atxa,[1] gotx[2] o porxe[3] (també escrit portxe),[4] hui en valencià modern escrites com acha, goig i porche.

Història[editar | editar còdic]

En valencià, abans de que es fixara l'ortografia a l'inici del sigle XX, la combinació ch s'usava freqüentment en posició final de paraules: conech, magnífich, llach i en alguns atres casos com blancha o rocha en conte de conec, magnífic, llac, blanca i roca. En l'actualitat és una grafia que encara es troba residualment en posició final de certs llinages i noms propis i que equival al grafema ce de l'us general: Blanch, Antich, March en lloc de Blanc, Antic, Marc. També fon amprada en algunes paraules d'orige grec, com ara chimera, chor, que actualment corresponen a quimera i cor respectivament.

La che també fon adoptada en la llengua valenciana a partir del sigle XV com a préstam del francés per a representar el sò [ʧ], com en la paraula chiquet, excepte a final de paraula, llavors s'usa el dígraf ig.

Fonètica[editar | editar còdic]

En valencià actualment representa el sò [ʧ] a principi i a mitan paraula (chiquet, pancha), quan este sò va a final de paraula s'escriu ig (mig, faig). El dígraf che a final de paraula es pronuncia com la lletra ca, pero a soles se gasta en noms propis i llinages (March, Antich, Benlloch...).

Ortografia[editar | editar còdic]

S'escriu che[editar | editar còdic]

  • En sò de [ʧ] (chic):
  1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, orchata, chiquet, Chimo, coche.
  2. En final de paraula escriurem IG o G (vore ge).
  • En sò de [k] (March):
  1. En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons