Diferència entre les revisions de "Cant valencià d'estil"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «El cant valencià o cant del valencià —analíticament '''cant valencià d'estil'''— és una de les quatre principals tradicions vocals e...»)
 
 
(No es mostren 16 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
El [[Cant valencià|cant valencià]] o cant del valencià —analíticament '''cant valencià d'estil'''— és una de les quatre principals tradicions vocals expressives transmeses oral-auralment en [[Espanya]], al costat del [[Flamenc|flamenco]] d'[[Andalusia]], la [[Jota d'estil d'Aragó|jota de estilo]] d'[[Aragó]], i la tonada d'[[Astúries]] o asturianada. Conreat en rondes de fadrins (o quintos), en rondes de festa per als majorals o clavaris, en ocasions convivials i familiars, o en quadros de balls populars —i abans també durant les faenes del camp, en versaes, i en balls casolans— és el cant per excelència de l'horta valenciana, des dels pobles més avallers del [[Maestrat]] fins al Camp d'[[Alacant]], practicat en peculiaritats comarcals pels llauradors i artesans.
+
[[File:Escola municipal de cant d'estil El Puig, Cant al Ras 2016 11.jpg|thumb|250px|Escola municipal de Cant d'estil de "[[El Puig]]"]]
  
−
Constituït pel cant d'estil o cançons de ritme lliure, en acompanyament medit de guitarres, guitarró i instruments de vent —des del [[sigle XIX]]—, i per les [[Albaes|albaes]], en acompanyament de [[Tabal|tabalet]] i [[Dolçaina|dolçaina]], el cant valencià ha sigut tradicionalment un mig de comunicació social i expressió artística de gran significació, en el seu punt més destacat entre [[1900]] i [[1940]], i mantingut fins als nostres dies en carrers i places no obstant la repressió patida en els anys 40 per diversos dels seus més excelents cantadors, i les grans transformacions al llarc de la segona mitat del [[sigle XX]] davant d'una societat altament urbanisada i modernisada.
+
El [[Cant valencià|cant valencià]] o cant del valencià —analíticament '''cant valencià d'estil'''— és una de les quatre principals tradicions vocals expressives transmeses oral-auralment en [[Espanya]], al costat del [[Flamenc|flamenco]] d'[[Andalusia]], la [[Jota d'estil d'Aragó|jota d'estil]] d'[[Aragó]], i la tonada d'[[Astúries]] o asturianada. Conreat en rondes de fadrins (o quintos), en rondes de festa per als majorals o clavaris, en ocasions convivials i familiars, o en quadros de balls populars —i abans també durant les faenes del camp, en versaes, i en balls casolans— és el cant per excelència de l'horta valenciana, des dels pobles més avallers del [[Maestrat]] fins al Camp d'[[Alacant]], practicat en peculiaritats comarcals pels llauradors i artesans.
  
−
Els seus intèrprets especialisats, els cantadors d'estil, des de fa més de cinc generacions han segut contractats anualment en pobles, viles, ciutats i partides rurals per a les cantaes, junt als versadors o que en el mateix moment de la cantà improvisen les cobles—dedicades o de crítica—. Estes, o be exalcen els sants patrons, autoritats religioses i civils, personages destacats, organisadors de les festes i veïns que contribuïxen en aportacions, o be celebren l'identitat valenciana, les identitats locals i recorden a difunts, o be airegen en gest catàrtic les idiosincràsies i els defectes personals i socials, i glossen o critiquen els acontenyiments més significatius de l'any per a la comunitat local.
+
Constituït pel cant d'estil o cançons de ritme lliure, en acompanyament medit de guitarres, guitarró i instruments de vent —des del [[sigle XIX]]—, i per les [[Albaes|albaes]], en acompanyament de [[Tabalet|tabalet]] i [[Dolçaina|dolçaina]], el cant valencià ha sigut tradicionalment un mig de comunicació social i expressió artística de gran significació, en el seu punt més destacat entre els anys [[1900]] i [[1940]], i mantingut fins als nostres dies en carrers i places no obstant la repressió patida en els anys 40 per diversos dels seus més excelents cantadors, i les grans transformacions al llarc de la segona mitat del [[sigle XX]] davant d'una societat altament urbanisada i modernisada.
 +
 
 +
Els seus intèrprets especialisats, els cantadors d'estil, des de fa més de cinc generacions han segut contractats anualment en pobles, viles, ciutats i partides rurals per a les cantades, junt als versadors o que en el mateix moment de la cantà improvisen les cobles—dedicades o de crítica—. Estes, o be exalcen els sants patrons, autoritats religioses i civils, personages destacats, organisadors de les festes i veïns que contribuïxen en aportacions, o be celebren l'identitat valenciana, les identitats locals i recorden a difunts, o be airegen en gest catàrtic les idiosincràsies i els defectes personals i socials, i glossen o critiquen els acontenyiments més significatius de l'any per a la comunitat local.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Cant valencià]]
 +
* [[Cant d'Albades]]
 +
* [[Maria Teresa Oller i Benlloch]], compositora, musicòloga i folclorista valenciana.
 +
* [[Enric Pastor Sanmiguel, "Pastoret"]], cantador d'estil i versador d'albaes valencià.
 +
* [[Pilar García Comeche, 'Pilareta']], cantant valenciana de Cant valencià d'estil.
 +
* [[Maria Josep Mengot i Miguel]], coneguda artísticament com a ''Pepita de Russafa''.
 +
* [[Associació d'Estudis del Cant Valencià]]
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
 
 +
* [https://www.youtube.com/watch?v=CLp5pM3v-TE La Cantà... Cants populars valencians - Cant d'estil - Youtube]
 +
 
 +
[[Categoria:Música]]
 +
[[Categoria:Música Valenciana]]
 +
[[Categoria:Cant]]
 +
[[Categoria:Cant valencià‎]]
 +
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
 +
[[Categoria:Història Valenciana]]

Última revisió del 13:23 15 gin 2025

Escola municipal de Cant d'estil de "El Puig"

El cant valencià o cant del valencià —analíticament cant valencià d'estil— és una de les quatre principals tradicions vocals expressives transmeses oral-auralment en Espanya, al costat del flamenco d'Andalusia, la jota d'estil d'Aragó, i la tonada d'Astúries o asturianada. Conreat en rondes de fadrins (o quintos), en rondes de festa per als majorals o clavaris, en ocasions convivials i familiars, o en quadros de balls populars —i abans també durant les faenes del camp, en versaes, i en balls casolans— és el cant per excelència de l'horta valenciana, des dels pobles més avallers del Maestrat fins al Camp d'Alacant, practicat en peculiaritats comarcals pels llauradors i artesans.

Constituït pel cant d'estil o cançons de ritme lliure, en acompanyament medit de guitarres, guitarró i instruments de vent —des del sigle XIX—, i per les albaes, en acompanyament de tabalet i dolçaina, el cant valencià ha sigut tradicionalment un mig de comunicació social i expressió artística de gran significació, en el seu punt més destacat entre els anys 1900 i 1940, i mantingut fins als nostres dies en carrers i places no obstant la repressió patida en els anys 40 per diversos dels seus més excelents cantadors, i les grans transformacions al llarc de la segona mitat del sigle XX davant d'una societat altament urbanisada i modernisada.

Els seus intèrprets especialisats, els cantadors d'estil, des de fa més de cinc generacions han segut contractats anualment en pobles, viles, ciutats i partides rurals per a les cantades, junt als versadors o que en el mateix moment de la cantà improvisen les cobles—dedicades o de crítica—. Estes, o be exalcen els sants patrons, autoritats religioses i civils, personages destacats, organisadors de les festes i veïns que contribuïxen en aportacions, o be celebren l'identitat valenciana, les identitats locals i recorden a difunts, o be airegen en gest catàrtic les idiosincràsies i els defectes personals i socials, i glossen o critiquen els acontenyiments més significatius de l'any per a la comunitat local.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cant_valencià_d%27estil&oldid=377284»